Dissabte, 27 de juny, tornem a ajuntar-nos, a buscar "la normalitat", a vora mar, on el "bitxo" te por a la sal. Animats per Frederic Banyuls, amic i regidor de Piles, anarem a la Torre de Piles.
Després d'esmorzar i la tertulia sobre els fets històrics, caminarem per carrers sense cases ni tarongers; la planificació urbanística del "boom". Arribem a un magnific parc ajardinat i la Torre allí, més magestuosa. El regidor de l'Ajuntament crida i de seguida es presenta una parella de la Policia Local. Ens obrin la porta i de cop passem de la solana del migdia a l'ombria i frescor, a segles enrrere.
Ja veniem informats sobre els motius, data de construcció i posterior evolució i usos de l'edifici. Pugem a la primera planta, amb foscor, els gruixuts murs i observem el lloc on encenien el foc per a fer senyals a les altres torres de la presència de vaixells berberiscos.
Tothom "embovats" i més portan la mascareta. El Municipal ens deixa una llanterna i per una estreta escalera de caragol, aconseguim pujar al terrat de la torre. Comprenem que la altura era suficient per a vore el perill que venia "moros a la costa!!"
Piles te un element, una història singular que deuria lluir i explotar cultural i festivament. Tots els anys recreant els fets de 1532, on naus de "Barbaroja" desembarcaren allí. Que millor festa de Moros i Cristians? I quin millor esdeveniment que fa honor al seu escut, la Torre de Piles.
El que escriu aquestes lletres, en la nit, mirant la lluna, escoltant les ones del mar de Piles i les granotes del barranc del Beniteixir, està tranquil, la Torre de Piles està a la guaita, no hi han "pirates ni bitxos"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada