Pere el vaig conèixer en Gandia, en el mateix edifici on vaig anar a viure. Prompte conectarem i es va incorporar a l’a.c. casa clara, col.laborant en moltes activitats i amb iniciatives pròpies fins el punt que li atorgarem el premi Casa Clara. Pel temps va canviar de rumb apareixent en el mon de la fotografia i altres disciplines, arreu de la Safor. L'hem retratat amb preguntes:
-Pere, no tens "massa barcos" en la mar?
Sembla que siguen moltes les activitats que faig i molt diversificades, però tot es resumeix en la creació d'un mateix llenguatge expressiu que vull canalitzar a través de la imatge i la paraula.
-Fes-nos una foto teua, com és Pere Huerta?
Ara mateix sóc inquiet, però em vec discret, amb molta càrrega d'introverssió, més amic del silenci que de les veus altisonants i més inclinat a la idea d'un jo col.lectiu, d'arrimar els muscles. Pels camins de la creativitat, veus la societat i els valors d'una manera més senzilla i autèntica.
-Queden pocs autodidactes i voluntariosos?
Hi ha molta gent vàlida i autodidacta a la nostra comarca en totes les disciplines i és una sort. Qui són autodidactes, tenen ja d'entrada moltes portes tancades per la "titulitis". En el meu cas no es cap objectiu obrir portes. Si faig alguna cosa sempre serà com a mitjà d'expressió personal, la creació en sí i per sí és autèntica. Hi ha gent que aixó encara no ho ha entés i es prostitueix per càrrecs.
-Ara, amb la càmera digital, tothom és artista?
La fotografia és per damunt de tot art. Defenc les possibilitats que representa una càmera digital, significa la democratització del procés fotogràfic i facilita l'accés a un mitjà creatiu. Ès egoista impedir-ho a la resta de la gent, abans era cosa només d'alguns professionals i gent amb molts recurssos economics.
-Quins records el venen al cap de l'a.c. casa clara?
Ací he conegut a la gent més fantàstica al front d'una associació. En ella he aprés a sumar esforços per il.lusionar a la gent.
Quan en 1982 nomenarem la nostra associació amb un dels elements de les construccions hidràuliques del terme de Potries, la casa clara, la gent no li donava massa importància, era practicament desconeguda en la comarca. Després de molts anys de revindicacions, i activitats, ja podem gaudir de la ruta de l'aigua, senyalitzada i amb informació. Hui en dia, la ruta de l'aigua és molt popular entre els saforencs i una senya d'identitat de Potries. A l'a.c. casa clara ens sentim particeps, hem contribuit a fer el poble de la ruta de l'aigua; som ruta de l'aigua. Ens felicitem i felicitem a l'Ajuntament per fer-ho realitat, que continue promocionant i protegint aquesta xarxa, fruit de l'ingeni i necessitat dels potriers de fa molts segles.
.jpg)
