6 de desembre de 2018

PALMERA, "TODOLÍ CITRUS"


"cultura en moviment!", si no ens movem no gaudirem de coses, llocs, persones, que tenim per ací.
Diumenge passat, 2 de desembre, anàrem a Palmera, "emmurallat" per una carretera. Teníem un motiu per a entrar, creuar la carretera i esmorzar amb Salva Montaner.

Amb Montaner pegarem una volteta pel poble, xicotet i acotat per la carretera, però viu per la fira de la terra, amb paradetes de productes del camp, actuació infantil i bon ambient. I ens va mostrar la seua afició, la cria de pardalets.

El motiu principal, però,  era visitar el bancal de 30 fanecades, amb vora 400 varietats de cítrics de la fundació "Todolí Citrus".  Sí, a Palmera, no ho sabíeu? Per això fem "cultura en moviment!". Tenim inquietuds i ens merejem. Com en altres cròniques no anem a fer descripció del que veguerem, sí animar-vos a que ho vegueu vosaltres mateix.

Vicent Todolí, fill de Palmera, tingué la idea de comprar terres per a fer un "museu viu" de les varietats  diverses de citrics, taronges, llimes, pomelos, mandarines...
Nosaltres, fills de persones i pobles amb tradició de citricultura, teníem la necessitat de fer la volteta per eixe gran hort.
El comentari d'alguns, al poc de començar la visita guiada, era que semblava no conèixer res, ens donava coneiximents nous, d'on va sortir tot, era com el primer dia amb el mon taronja i groc. I a l'acabar la ruta, després de tanta explicació, teníem un sentiment de primer dia, però també de darrers dies d'aquest paisatge i fruit de beneficis, doncs és evident que s'acaba. D'ací uns anys, les terres de la fundació Todolí, seran un dels pocs referents sobre l'antiga dedicació i economia saforenca de la taronja. 

De la sang, cadeneres, blanques...noms de classes que ja no hi son. Llimeres, llimes, pomelos, mandarines...fruits de formes rares...un museu viu per al futur, quan el paisatge verd dels cítrics desapareixca. 
Pot ser, aquest gran hort, siga al futur com a la peli, un "juràssic parc" dels cítrics, també amb pardals com els de Montaner,peixos, gripaus, etc.
Donar les gràcies a Ester, de la fundació Todolí Citrus, per haver-nos reservat una passejada en un lloc ple de tarongers i agret, únic a la safor i futur reducte de citricultura.
Vos deixem les.fotos de facebook.

20 de novembre de 2018

CASTELL DE DÉNIA, AMB GISBERT.

Per qualsevol part, vingues d'on vingues, a Dénia sempre domina el tossal del Castell. En 1986 organitzarem una visita per la ciutat i la fortalesa i altres vegades, passant ens hem fixat. Teníem que tornar i pujar al castell. Ho férem aquest diumenge 18 de novembre.

Pel túnel refugi de la guerra,que forada la muntanya del castell, arribarem al centre de la ciutat, a la plaça de l'Ajuntament. A eixes hores, les 10 del matí, els carrers estaven tranquils. Pegarem un mosset i de sobte es va posar a ploure. Abrigats a les arcades de l'Ajuntament, donem l'ordre i pugem dos carrers per arribar a l'entrada del Castell: primera impressió amb eixe pòrtic d'estil àrab. Ens donen indicacions per a que arribem a una aula prefabricada.

AMB JOSEP ANTONI GISBERT.
Entrem dins del lloc de conferències i de seguida vegem al fons, assentat a la taula, la persona amb la que havíem quedat per visitar el castell, l'amic Gisbert. El saludem, ens pregunta si han vingut tots...
Comença la lliçó, Gisbert ens ompli de dades, noms, fets, anècdotes...de la vida i història del Castell, la Vila vella, el Palau...i ho continua fent als diferents llocs on ens porta durant vora dues hores. Gisbert no escatima en explicacions, detalls, contestant les preguntes de la gent. Ho fa seriosament, amb tocs irònics.
En aquest blog no podem dir tot el que ens va explicar i fer sentir el director, arqueòleg del Castell i Museu de Dénia. Sí dir-vos que deuriu viure eixa experiència. I no cal parlar-vos de les panoràmiques des del castell: el port, el Montgó...

"ON FORA, ÀMFORA"
Teníem que retrobar-nos amb el vell amic Gisbert, que va estar a Potries els primers anys de la democràcia, encetant les línies sobre patrimoni local (la terrisseria, l'aigua...), fent troballes com el jaciment roma de la campina-catorzena.
No va amagar els bons records d'eixa època i l'estima cap el nostre poble. Molt present a Potries i a la Safor, amb el ceic Alfons el Vell, a Gisbert Santonja li atorgarem el premi Pot de Potries, de la nostra entitat al 1993.
Dedicat totalment a Dénia, feia temps que no el veiem. Teníem que fer algo junts, a Potries, a l'Almadrava, a Dénia,  "àmfora, on fora"
Al pronunciar "on fora", curiosament ens ix eixe element conegut de l'aqueologia "àmfora" tan present als llocs esmentats.
Vos deixem l'enllaç de les fotos al facebook, ah! i aneu a visitar el castell i Museu de Dénia.

10 de novembre de 2018

RUTA PER GANDIA, "RUTA MORANT"

Ens superem! Després d'haver deixat el llistó ben alt la darrera temporada, continuem sorprenen-nos amb coses com la que férem diumenge passat, 4 de novembre.
L'amic Lluís Morant ha connectat racons de Gandia, muntanya i marjal, patrimoni i natura. Ell va fer el recorregut i ens el va proposar. Hem anomenat la "ruta Morant", perquè no hi és als fullets i llibres d'excursions de Gandia. 
El més important és la il.lusió que ha posat Morant en aquesta caminada, en guiar-nos i contar-nos moments de la seua infantesa, per llocs i dates com la berenà de la mona de Pasqua a l'ermita de Santa Anna.
La nostra "cultura en moviment" són els sentiments de la gent, allò que sentim i comuniquem als llocs i amb la gent que hi anem.


Una ruta molt completa i llarga (més de 10 km.), encara que no notarem esgotament, unint llocs amagats i altres més coneguts i a la vista d'eixa part apegada a la ciutat gran, amb carreteres i polígons. Com al poc de començar a caminar des de la plaça de l'estació, ens trobem a la muntanya i calvari de l'ermita de Santa Anna, lloc bonic, amb records de setmana Santa, el cant de la Sibil·la, el pare Faus i la mona de pasqua...


Al poc, pujant, desapareix la ciutat i ens trobem dalt la muntanya i al fons els emblemàtics molló de la Creu i Mondúver.Baixem i topem amb la ciutat, be amb el poble de Beniopa: calvari, carrers, horts i el magnific paratge de la pinada de la banyosa i eixint el , racó del club de tir i més enllà, a l'antiga finca de Rausell una espècie de coveta plena d'estampetes i imatges religioses.



Cap al castell de Bairen, ja no esperes sorpreses, hem anat alguna vegada, puges i amb Dani parles d'història, de restauracions, del "pou sense fons"...I comentem com Morant ens ha connectat i ell diu: "espereu, que ara ve lo bo". Ens fa passar per dos túnels baix les carreteres que van a Gandia i apareixem al polígon Alcodar, al final. I surt el comentari general: "d'ací deuria eixir una ruta cap al castell, posar una senyal..."
Ja estem a la marjal, a l'ullal gran, ple de patos, a l'alqueria del Duc, impresionant, restaurada i pels restauradors ( els que estudien turisme i hostaleria)

Dinem al nostre estil i després caminem per bancals abandonats i alguna caseta. Arribem novament a la ciutat, al barri de "corea". Sensacions estranyes al mesclar muntanya, marjal i ciutat. I descobrir de manera enllaçada varis indrets diferents de la capital de la Safor.

Dèiem al principi que ens hem superat, en contingut i emocions, gràcies a la "ruta Morant". Com en paraules no es pot dir tot el que veguerem i sentirem, vos deixem les fotos Ruta per Gandia, ruta Morant.

22 d’octubre de 2018

FINS L'ANY QUE VE.


Portàvem una setmana de pluges, alertes i avisos de mal oratge fins diumenge, el dia que teníem que pujar a la Safor.
Alguns no esperaren massa per a "desconvocar-se", "ho diu al movil, te que ploure". 
Nosaltres, com en altres ocasions, mantenim l'encontre de la gent i suggerim anar a esmorzar a Vilallonga. I així ho férem.

El riu, per la Reprimala, no portava molta riuada. La senda de pujada estaria molt mullada, podia fer un ruixat i n'eren pocs i massa vegades que hem pujat a la Safor. No passa res, a l'any que ve.
Aprofitem l'esmorzar per enllestir les properes activitats, amb alguna proposta molt relacionada amb la mateixa serra de la Safor.
El més important és mantenir les ganes d'eixir, d'ajuntar-nos, de comunicar-nos en persona i passar el matí del diumenge. Queda el cartell i la convocatòria per a l'any que ve.

29 de setembre de 2018

LLIBRES!, BIBLIOTEQUES I LLIBRERIES.


Al principi eren els llibres, la biblioteca...La motivació, l'instrument i centre de difusió cultural. L'a.c. Casa Clara va nàixer així: des de la xicoteta biblioteca del "Nou-Club", el centre parroquial, que al final dels anys 70, amb el primer Ajuntament democràtic i l'espenta d'alguns joves inquiets, aconsseguirien una Biblioteca Municipal en 1983. 
Ara, amb noves tecnologies i formats, quin paper juguen les biblioteques i llibreries en la societat actual?  .

Aquest divendres 28 de setembre férem una "ruta del llibre" a Gandia. Per a començar, li preguntarem al nostre amic Dani Jiménez, a la biblioteca de l'estació. Aquest va ser molt clar diguen que des de fa uns anys, la demanda ha baixat moltíssim, tinguen que reinventar l'oferta i activitats de la biblioteca. "Si fora una empresa privada, ja  hauria tancat"
Maria ens va rebre a la seua llibreria, Ambra i ens va convidar a una misteleta. Li férem la mateixa pregunta i com Dani ens va dir que hi ha que fer activitats, presentacions de llibres...i producció cultural com documentals i programes de tele ("plaer de ma vida", à.Mèdia) 


Els assistents continuaren amb preguntes i comentaris sobre la venda en valencià, quin tipus de llibre es compra més...Maria va comentar que es veuen coses curioses: gent jove i extravagant, que demana poesia...
Li preguntaren sobre l'eslògan publicitari: "pots viure més d'una vida", que Ambra assenyala a aquells que llegim. Tothom estaguerem d'acord, llegir t'obri portes i finestres al mon , que en una vida no podries assolir

Passades les 9 de la nit, ens anàrem  a sopar i continuar amb la temàtica del llibre: que estàs llegint últimament?, encara necessites un llibre per a dormir-te?...I com a conclusió, el llibre de paper, amb olor a tinta, és necessari per a viure, per a difondre cultura i vivències. I a tot això, nosaltres, orgullosos del que férem aquells anys, la biblioteca de Potries.
Vos deixem les fotos a facebook: LLIBRES!

30 de juliol de 2018

MORISCOS!, A POTRIES.

"En 12 de febrero de 1789 el ilustrado vecino de la ciudad de Gandía, don
Joaquín Linares Martínez, se vio en la obligación de notificar al primer secretario
de Estado, conde de Floridablanca, que en el lugar de Potries, a una legua
de la urbe valenciana apuntada, «derribando una pared en la casa de Vicente
Fuster, en el centro de aquella, se han encontrado dieciocho o veinte
libros escritos al parecer en idioma arábigo, entre los cuales se advierte uno
a manera de misal con cubiertas de vaqueta, muy bien correado, como si acabase
de hacerse, y los otros de un tamaño regular, bastante correados, de
modo que se conoce han sido colocados allí de estudio y con mucho cuidado,
en donde es regular lo estén desde tiempo de los Moriscos, por ser dicho
lugar otro de los que habitaban"


El professor Juan Bta.Vilar, de l'Universisat d'Alacant, al seu treball "Hallazgo de una biblioteca morisca en Potries (Gandia) en 1789" ens descobreix un fet que des de l'a.c. Casa Clara hem volgut rememorar-ho. 

En un carrer i al costat d'una casa on segurament es trobaren els llibres, (carrer Abadia Vella), reunirem en una vetlada d'estiu, (divendres 20 de juliol) les amigues i amics amb el professor i fill del poble, d'eixa casa cantonera, entès en llengua àrab Josep Ramón Gregori. L'amic Josep va fer una breu exposició del fet ocorrit a Potries, circumstàncies històriques i culturals que donaren pas de seguida un col.loqui sobre la vida i expulsió dels moriscos.

Josep Aznar, que fou Alcalde de Potries i viu en eixe carrer,  ens va descriure el lloc on estàvem, els seus voltants, coses que passaren quan restaurà la seua casa i alguna llegenda que va deixar bocabadats els assistents.  
"Ibers, romans i moriscos" una trilògia d'activitas que hem fet als darrers tres mesos, amb rutes, visites i aquesta darrera xerrada al carrer Abadia Vella de Potries. "Cultura en moviment", rica en història, els nostres avantpassats.
Al blog "Ací, Potries!", omplirem amb un parell d'articles derivats d'aquesta nit d'estiu i moros a Potries.
Per cert, una questió que tothom planteja: que fou dels llibres trobats a Potries? 

"Los manuscritos hallados se encuentran actualmente en paradero desconocido, al menos según la información que tengo. Se cree que fueron entregados al sultán de Marruecos como parte del tratado entre España y Marruecos a finales del siglo XVIII. No he visto ninguna imagen del mismo, lo único que se sabe es que fueron llevados a Madrid y a partir de ahí se pierde su rastro. Espero haberle ayudado. Un saludo."

És la contestació de Maza, historiador amb blog. Vos deixem enllaç Biblioteca Morisca a Potries. I a Facebook. fotos