8 d’abril de 2017

LA CULTURA?


Acomplim 35! anys. Hem fet de tot. Ara!- mai ens hem aturat a raonar sobre LA CULTURA?, que és?, que fer?...
Divendres 7 d'abril, hem reunit gent relacionada amb la Cultura, des de col.lectius fins l'Ajuntament, col.legis i biblioteques, gestió professional. Excursionisme, festes, patrimoni...Cultura institucional, de pagament, autogestionada...
A la Fonda del recinte firal,  amb un gran cercle i una taula amb llibres, discos, pintura i un bastó de muntanya.

Va obrir el torn Dani Jimenez, bibliotecari i historiador parlant del paper de les biblioteques de barri i poble, com a contenidor cultural, i activador. També va anomenar el paper dels col.lectius com l'a.c. casa clara en les relacions socials

Josepa Tarrassó, gestora cultural, uns anys a l'Ajuntament de Potries i hui a la comarcal de bandes de música, va valorar més la producció i l'animació cultural front al consumisme cultural.

Pere Huerta va parlar sobre l'identitat del grup i el lloc on pertanyem, les festes de Sant Blai, les falles..."La cultura és el "coco" d'eixes mones que no parem de pensar, de fer i crear"

Tere Morant, va dir que des de l'escola s'intenta crear inquietud, ganes de buscar i saber, més en els alumnes de primària, que són una esponja, que ho absorbeixen tot. A l'afirmació feta per Pere Huerta sobre el paper d'escoles i biblioteques i la crisi de valors, Tere va coincidir, afegint que a les generacions anteriors, el pares espitjaven els fills a créixer en educació "la carrera". Vicent Gironés, presentador de la xerrada, va comentar que abans, la falta de tot en les cases, feia que alguns buscaren en llocs com el Nou Club,  els discos, els llibres, les conferències...i quedaren enganxats, dedicant part del seu temps a aconseguir la biblioteca i fer activitats com el cinema etc.
Tere Morant va recomanar un vídeo "el mestre que va prometre el mar".

Xavier Ribes és fill de Potries, a la Font d'en Carròs, on viu,  va ajudar a crear el c.e. Castell de Rebollet. Es queixa que l'excursionisme no és solament una activitat esportiva, deu ser com els pioners de la Renaixença, una activitat per a conèixer el nostre país. Ribes ens va relatar l'aventura personal al Montblanc, seguint els passos d'A. Dumas pare.

Per acabar la ronda, Assumpta Dominguez, alcaldessa de Potries i que fou Presidenta de l'a.c. Casa Clara, va fer un reconeiximent a tota la gent que va treballar a l'Ajuntament i associacions des la transició per aconsseguir el que hui tenim a Potries, en patrimoni i dotacions culturals. També va dir que el governs no fan una aposta decidida per la cultura, al contrari la penalitzen. "La cultura ho és tot, és felicitat, bon gust per la vida". Vicent Gironés, va traure en eixe moment un disseny de Pasqual Garrigós, de 1983 que il·lustrava eixes paraules d'Assumpta.
L'Alcaldessa va aprofitar per exposar les principals línies de treball sobre cultura/turisme/economia rural de l'actual equip de govern local.

D'aquesta manera, sense pastelons ni ball...hem celebrat els 35! anys del nostre col.lectiu, que en aquest mes d'abril fou legalitzat en 1982. La millor manera d'acomplir anys és fer-ho en "salut", portem "tota la vida" i de moment, enguany, doncs "més vida", més excursions, mes xerrades, esmorzars i sopars.
Continuarem amb les fotos dedicatòries a aquelles persones claus, publicant documents i fotos i segurament farem algun altre acte i sobre tot més cultura i poble/comarca. Som la decana de Potries?, a estes altures aixó te igual, com deia Pere Huera,  l'a.c. Casa Clara ja és història per sempre.

27 de març de 2017

LES CADENES DEL MONTCABRER.

Blai va aparèixer, com la mare de Deu d'Agres, (feia temps que no el veiem) i ens va dir que no podríem pujar en cotxes a les neveres, per la pista d'Agres "Mira que tenia el presentiment" va dir Giro. Uns dies abans cridarem sense èxit a un movil de les visites en autobus que justetet eixe diumenge organtzaven cap a dalt. Volíem saber si la pista estava oberta per a turismes particulars. Teniem previst anar en cotxes i després pujar al cim del Montcabrer, com ferem fa molts anys.

És lògica aquesta prohibició,  tractanse d'un parc natural "La Mariola" i dels desgavells que de segur s'hauran fet. Sempre hem dit que alguns llocs, "millor amagadets i sense caminets ni indicacions". La gran quantitat de excursionistes està obligant a posar cadenes a les pistes i "peatges" als camins. 
Les cadenes de la pista al Montcabrer ens feren canviar la ruta
 i gràcies a les cadenes li traguérem més partit de la jornada.
Primerament gaudirem del convent, al principi esmorzant i al final berenant. I veguerem la Mare de Deu d'Agres, que va apareixer allí, al costat d'un lledoner, el primer dia de setembre de 1484, per aixó les romeries famoses de setembre. 
Una gran mole, quasi sense forma definida, dintre d l'antic castell moro, per darrere d'ella, del convent, comença la pujada al Montcabrer. La senda, un bon camí, el PR-CV 27, va entre un bosc d'arbres, amb certa dificultat. Tenim que passar dels 700 i pico metres als 1200 aproximadament. 

Al cap d'hora i mitja, pugem els escalons finals que ens portem al refugi del CEA, allí on en dues ocasions férem nit la gent de l'a.c. Casa Clara, fa tans anys que tendríem que buscar-ho a l'arxiu. (anys 80 i 90).
Blai, Pons, Sefa i Giro ho recordaren. (Ja portem 35!)
De seguida a vorer les neveres i repassar la "industria" del gel, tan arrelada en eixes terres altes i que s'aprofitarem fins principis del segle passat. La nevera de l'habitació i després la gran cava arquejada. Aquesta està molt restaurada i amb unes escales es pot baixar. 
Allí estava la gent de l'autobús, baix la nevera fent fotos. Nosaltres aprofitarem també, foto amb el teix i foto dalt amb el Montcabrer al fons.
Per cert, algú s'ha preguntat ja si pujarem al cim? Des del refugi hi ha una hora, total són uns 200 m de desnivell...
Les fotos al Facebook. 

25 de març de 2017

AMB CONTINGUT... I REVINDICATIUS.

Quan estem a punt de fer l'excursió del mes de març, encara ressonen  coses de la darrera ruta, la que gaudirem el passat 19 de febrer: "A l'altra part del riu". 

El diari Levante-EMV, en la seua edició de la Safor, publicava el passat 15 de març, un article d'opinió del nostre amic Dani Jiménez titulat: "Recuperem el patrimoni cultural de la Safor".

Si rellegiu la crònica en aquest blog i recordeu el final de la passejada, es va plantejar el futur de la Casa Alfàs o el Moli de Beniflà. Perquè van desapareixer construccions històriques com  el Palau dels March a Beniarjó...Com, quan el reg a manta deixe d'aplicar-se, quedaran quatre troços de sèquia, etc, etc. El debat estava servit: salvar el patrimoni rural dels nostres pobles.
Dani és un historiador inquiet que va descobrint llocs amb la nostra companyia i pel seu compte, alguns d'ells són per a nosaltres molt comuns, hem viscut tota la vida amb eixe paisatge i eixos elements patrimonials.
Des del col.lectiu Casa Clara de Potries, hem insistit als darrers anys en una programació i estil d'eixides que no foren caminar per caminar. Les nostres excursions han volgut tindre un contingut cultural amb visites a castells, neveres, ermites, monestirs, etc, buscant i valorant la petjada humana, tot enmig de la natura i si cal pujant muntanyes. 
Hem passat de  la contemplació del patrimoni natural i humà del nostre territori, a la revindicació i protesta per la manca de sensibilitat de molts Ajuntaments cap a eixes joies que s'estan perdent. Corrals, molins, sèquies...Com diu Dani al seu article, és possible recuperar com s'ha fet a Potries amb la casa de la terrisseria i la Casa Fosca i Casa Clara.
Ens comprometem a estar vigilants en les nostres excursions pel medi, a la Safor i comarques veïnes, amb les "pedres, les plantes i els animalets"
Cada vegada que fem la ruta de l'aigua, una volteta pel terme  i dinem a la Casa Clara, estem revindicant un patrimoni nostre i viu, per a sempre.
Gràcies Dani per posar negre sobre blanc i en públic les nostres inquietuds. Continuarem la tasca.

11 de març de 2017

ESMORZAR AMB PEPE ARNAU.


Encetem un nou format d'activitat, "ESMORZAR AMB..."  amb convidats i temes que de vegades no requereixen  la formalitat d'un saló d'actes i que al voltant de la taula s'aconsegueix més proximitat i aprofitament. 


Aquest dissabte 11 de març, hem esmorzat amb Pepe Arnau, periodista, tot un referent a la comarca, editor durant més de 30 anys del setmanari "Gente de la Safor" i presentador a la tele de debats i tertúlies com "La Cafetera" 
Mentre anaven menjant i beguen, tots parlaven entre tots, actualitat política de la Safor i la vida professional d'Arnau, foren els assumptes més tractats.
Al poc de començar, va acudir l'Alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, la qual va treballar una temporada a "Gente". Després de saludar a Marta Sambrizzi i Pepe Arnau, comentarem eixa època dels 80 i les noticies referides al poble de Potries. També parlarem  de les relacions entre Gente i l'Alcaldia de Potries amb Pep Aznar, mentre pegava mossos al seu entrepà.
El millor d'aquesta reunió ha estat ajuntar unes persones que feia anys que no es veien, Pep Alandete, Avelino Peralta, i Vicent Gironés, habituals als programes televisius de Pepe Arnau. Recordaren eixos temps i altra gent com Vicent Bufort, present a l'esmozar. 
(Totes les imatges al facebook)

25 de febrer de 2017

A L'ALTRA PART DEL RIU.

Fa cinc anys creuarem les passeres per anar de Potries "a l'altra part del riu", al terme d'Ador. Una volteta pels camins, bancals i llocs com la casa de Merlich, la bassa del metge.... Enguany, aquest diumenge 19 de febrer, hem fet una segona edició, amb contingut, de la ma del nostre amic historiador Dani Jiménez, amb les següents parades:

ENCREUAMENT CAMÍ D'EN MERLICH.
Al començament del camí que porta a la casa del Merlich, trobem la séquia d'en Carrós, que rega la part esquerra del Serpis, els termes d'Ador  i Palma...Dani va fer un repàs des del lloc on podien aturar i canalitzar l'aigua, l'assut d'en Carròs en terme de Vilallonga i l'oblidada i abandonada assut d'en March,  fins l'acabament de les diferents séquies...amb tota mena de detalls geogràfics i històrics, romans, àrabs.

LA BASSA I EL LLEDONER.
Aquest lloc és famós pel centenari i gegant lledoner reconegut i catalogat. Parlarem de l'utilitat de la madera, forta i flexible per a fer mànecs de ferraments i les seues arrels per evitar l'erosió al costat de les séquies. I la bassa?, la del metge Guillermoti...

LA CASA ALFÀS.
De bon matí ens esperaven els germans Betty i Kenny, que havien obert les portes per a nosaltres. Després d'esmorzar, Dani va fer una ressenya sobre els orígens romans i posteriors usos de la casa, segurament com a trapig de la canyamel. Al calor de la ximenera, es va obrir un col.loqui entre els més de trenta assistents. I la conservació de la casa?
CAMÍ VELL DE XÀTIVA.
Dani ens va contar que per aquest camí rural entre tarongers, passava un ramal secundari de la Via Augusta, entre Xàtiva i Dénia, entre Roma i Cadis. Cal imaginar les cavalleries i carros carregats d'oli, vi, pansa, teixits cereals...cavallers i exèrcits...
LA RIBA DEL VERNISSA.
Darrere d'un motor de reg, tenim la vista del Vernissa, l'assut de Palma, amb les arcades...descobrim un lloc amagat, el riu que entre Beniarjó i Almoines s'ajuntarà amb el Serpis. I això no és tot, Dani ens va narrar, sols faltaven els efectes sonors, la batalla del Vernissa, les Germanies
L'AQÜEDUCTE.
Després de vorer el motor de l'afàs, caminant  per terme de Beniarjó, de sobte, en un barranc, la sorpresa, el ben conservat Aqüeducte de Vistabella, de quasi 8 m. d'alçaria i 32 de llargària. 
PALAU DELS MARCH.
Al senyoriu dels March, Pere i el seu fill Ausiàs, ja "a l'altra part del riu", a la marge dreta, imaginarem un palau gòtic amb quatre torres i barbacana. Dani diu, que diuen que en 1400 i pico van construir un gran trapig per a la canyamel. La pregunta va sorgir: no queda res del palau?

MOLÍ DE BENIFLÀ.
Per acabar la jornada, ens aproparem a Beniflà. Darrere el carrer que abans era carretera, tenim la séquia que baixa de la Casa Clara de Potries, ja ha creuat un antic molí, que ara és també un restaurant "BBC". En una placeta trobem una casa ben emblanquinada, amb un cartell que diu: "se vende". Dani puja a un banquet d'obra per fer l'explicació: "Qui vol comprar aquesta casa?" Ningú alça la ma. "I si us dic que aquesta casa és un molí  que en 1418 fou comprat per Elionor Ripoll, mare d'Ausiàs March...Oh!".  Li peguem la volta i vegem la séquia pegada a la paret sense lluir i restes de moles i un llavador restaurat."Oh!, que llàstima"

Acabem la passejada del matí del  diumenge amb el debat d'aquelles coses que de vegades no li donem importància, per massa vistes  ó amagades. Estan a punt de caure, abandonades i si les institucions no posen remei, d'ací uns anys la gent preguntarà: "no queden restes, que va passar amb la casa Alfàs? i el molí aquest,  perquè va desapareixer? "
Dani, tenim que revindicar la conservació del  patrimoni, d'una cultura rural de l'aigua, la canyamel i la taronja que va desapareguen. Afortunadament, a Potries es van mamprendre a temps.

28 de gener de 2017

RECOMANEM! EL PASSAT DEL SUCRE.


El Porrat de Sant Blai de Potries 2017, te un tema, el conreu de la canyamel en aquells segles al nostre poble i comarca. Des del col.lectiu cultural Casa Clara hem recomanat la xerrada de l'historiador gandià Frederic Aparisi, professor de l'Universitat de València i hem assistit.
Com en altres conferències i treballs (Harca), el jove mediavalista ha superat l'espectació creada amb una explicativa fluida, senzilla i propera, malgrat els problemes dels aparells. Ens ha explicat l'oritge i procedència de la canya de sucre, arribada des de Sicília, que pertanyia a la Corona d'Aragó.
Aparisi:" igual que Egipte és pel Nilo,
 la Safor és pel riu d'Alcoi."
La necessitat d'aigua per aquest conreu la tenien assegurada a la nostra comarca i el sistema de reg dels àrabs i la seua ma d'obra. A la xerrada es va fer un repàs des de 1240, arribada dels cristians fins 1609, expulsió dels moriscos i d'aquells senyors feudals que explotaren la canyamel i les persones: els Borja, els Centelles, els March, Cardona...a Oliva, Potries, Beniarjó, alqueries de Gandia...Com aquest producte final el "pa de sucre" s'exportava a Europa central i del nord, aconseguint augmentar els beneficis de les quatre families poderoses i una miqueta pels vassalls àrabs.

Diferències entre "trapig" (moles tirades per animals) i "Enginy" (utilitzaven la força de l'aigua). El procés de fabricació i la gran quantitat de madera utilitzada per escalfar la canyamel...Molts detalls i moltes situacions que al pas del temps semblen repetir-se amb l'actual decadència de la taronja.
 La no pregunta a un historiador és de ficció històrica: d'ací uns anys, dècades, la temàtica del Porrat serà la taronja del passat?
Aparisi ens parlà de la decadència del sucre, amb l'expulsió dels moriscos, de com Pere de Borja i Centelles va construir a Potries una casa per administrar la zona, actual casa Ajuntament, des d'ara i molt acertadament, deguem anomenar casa senyorial del segle XVII. Precisament, aquesta xerrada deuria d'haver-se celebrat allí.
No podia faltar parlar dels Bohamid, a pregunta d'un assistent. Els moriscos de Potries, que tenen nom d'un carrer des de la democràcia. Que seria d'ells?, expulsió?, inquisissió de la creu? Els pobres vassalls dels Borja Centelles, feien un comerç que hui en dia diriem de "proximitat", de mercat als pobles, quan la canyamel anava desapareguent.
Un del motius per recomanar aquesta xerrada organitzada per l'Ajuntament de Potries és la preparació de la nostra propera ruta, el 12 de febrer, que està preparant el nostre amic Dani Jiménez, per la marge esquerra del Serpis, des de Potries i Ador (La casa Alfàs) fins Beniarjó i Palma, seguint el conreeu de la canyamel i les restes d'obres hidràuliques dels Borja, March...Dani no ha pogut vindre, però Paco Fuster ens ha aportat un treball molt interessant sobre el tema a Oliva dels Centelles i la Safor. Casi ha gaudit, alçant el cap quan Aparici parlava de l'Enginy de Beniopa. i també hi eren Pasqual i Tere, Vicent i Carme.


Com deia Assumpta Domínguez, Alcaldessa de Potries, la cosa no queda en una xerrada i prou, l'Ajuntament ha editat el fullet de Sant Blai amb "un regal", el còmic de Pep Avaria sobre el sucre i la mostra a la casa Ajuntament (casa senyorial), les teatralitzacions i visites guiades, tot assessorat per Frederic Aparici.
Des de l'a.c.Casa Clara us recomanem la visita a Potries aquest i l'altre cap de setmana, aprofitant totes aquestes activitats al voltant d'eixa època passada del sucre i eixos personatges dels Borja i Centelles.
Creguem que aquest tipus d'activitat, afegint-nos, recomanat i assistint a actes organitzats per altres entitats, pot ser una linea a seguir i com sempre la nostra voluntat de col.laboració amb l'Ajuntament de Potries és manifesta.