18 de maig de 2019

MARXUQUERA, FONT DE LLORET.

Diumenge passat, 12 de maig, quedarem a esmorzar a l'Ermita de la Marxuquera. Precisament eixe nucli poblacional fou tema de tertúlia: l'activitat agrícola i el present més residencial d'aquesta partida apegada a Gandia i altres pobles de la Safor. Pegarem una volteta, l'ermita estava oberta, la missa del diumenge i girant la vista topem amb l'edifici modern del centre social de Marxuquera. Alguns dels presents comentaren com els seus avis i pares tenien terres ací dalt.

Però el motiu principal d'aquesta matinal era anar a la font de Lloret, ja que dues setmanes arrere, amb les pluges, l'amic Sebastià ens havia amotinat com a lloc de "reflexió electoral".
Amb els cotxes ens apropem fins que acaba el camí asfaltat, en una gran finca, moltissims bancals de tarongers. Comencem a caminar cap a la muntanya verda, sempre al costat d'una canonada que porta l'aigua de la font de Lloret a eixos bancals i altres basses.

Un corral de ramat, una senda entre pins, barrancs profunds i de sobte "amagat com un tresor", el soroll de l'aigua, la frescor, l'humetat: la font de Lloret.
Pons i altres amics comentàvem com encara tenim eixa capacitat de sorpresa, de descobrir llocs nous, de passar un matí de diumenge ben aprofitat entre la ruta i l'esmorzar. 

També observarem al fons, cap al Montduver, el desastre del foc. I malgrat la crisi citricola, la gran explotació de tarongers que ens acompanya en eixa caminata que vos recomanen.

Vos deixem les fotos. (Font de Lloret- Marxuquera)

14 d’abril de 2019

ESMORZAR AMB PEP AZNAR.


Al febrer de 2014 organitzarem una xerrada sobre la transició a Potries amb Pep Aznar i Vicent Cremades. Transició per V.Cremades.
Continuant i aprofitant que aquest abril s'acompleixen 40 anys de les primeres eleccions municipals, convocarem aquest esmorzar amb Pep Aznar, el primer Alcalde de la democràcia, al qual li deguem molt (al poc de ser Alcalde ens va deixar un lloc a l'Ajuntament per a biblioteca i les activitats joves, que poc després derivaria en la nostra fundació) 

Enguany, 2019, dona la coincidència de ser un abril electoral i amb festes de setmana Santa i Pasqua com aquell.. Per tot això decidirem fer aquest esmorzar.
Al bar del barranc, "la cuineta de Marisa" ens reunirem una quinzena d'amigues i amics, per parlar dels menjars, costums i ambient d'aquell any 1979, abril, eleccions, vespres de setmana santa...

Pep Aznar i també altres protagonistes d'aquell moment com Pep Gironés, explicaren els detalls i anècdotes de les primeres eleccions municipals a Potries. Malgrat ser una candidatura nomenada de "xiquillos", al final va resultar que els errors i poca il.lusió, dels altres (UCD i Independents) va fer que guanyara la llista del PCPV.
Curiós va ser que celebraren la victòria amb una escapada a la muntanya, cosa que solien fer quan venia el dijous Sant. Tere ho va confirmar i va afegir que acabaren al castell de Forna.


Pep Aznar va dir que la missió més difícil com Alcalde era "trencar la closca", fer que la gent canviara la seua mentalitat, que s'obrira...
Més coses:  el mural pintat a la paret de ca Adela en vespres de les eleccions, de cartells, dels sentiments dels pares i mares dels fills "comunistes"...I com no, al final els assistents a l'esmorzar traslladaren el 1979 al 2019, comparacions, opinions, comentaris sobre aquest abril que ens ve amb festes de Pasqua i eleccions. 

Al blog "Ací Potries!" farem un article sobre aquest tema i algun document de l'época. I vos deixem més imatges al Facebook.
Per cert, es va comentar el poc resó als medis sobre aquest aniversari de les primeres eleccions municipals amb la importància que tingueren en el desenvolupament i estat actual dels nostres pobles.

30 de març de 2019

L'ATZÚBIA, LA COVA I PONS.

Si anarem a l'Atzúbia el diumenge 24 de març. va ser per Pons. El pare del nostre benvolgut amic Juan Ramón era d'eixe poble i nosaltres vullguerem anar-hi i provocar en ell allò que ara us contarem.
Al poc d'arribar al bar "La moleta" de l'Atzúbia -encara no hi era- trobarem al seu cosí germà a la barra: "estic esperant al meu cosí de Potries". i entrarem en conversació. Quan estàvem a punt de pegar el primer mos al bocata, Pons i la germana  aparcaren el seu "Fortet". De seguida salutacions al cosí i la dona...i a mí que estava esperant i fent amistat amb el seu parent.
A la taula n'erem 18, esmorzarem molt be i després anàrem a pegar una volteta pel poble. Nosaltres seguíem a Pons, ell ens deia que de menut venia a les fetes, amb son pare. La placeta de l'Ajuntament, l'Església de Sant Vicent amb eixe campanar alt, el raconet de la Creu de terme, els xalets de les afores, el llavador...I la sorpresa: l'Absubian Gallery. (un lloc amb art modern).
Tornarem a la Moleta, i allí trobarem gent de Pego i amics de Sefa. Cap a la una buscarem el tossal del llop, la cova i àrea recreativa amagades entre els arbres i les cases de l'urbanització. Allí ens esperaven per obrir-nos la cova. Una altra sorpresa, la cova.!..ben il.luminada per fer el camí de baixada i observar les estalagmites i les...De categoria!, una cova en una comarca de coves "turístiques" (Ebo, Beni..) D'aquesta no se'n parla, a nosaltres, però, ens va agradar molt, molt.
Els germans Pons, Ana i Juan R., no hi havien estat mai, tampoc el seu cosí. Estaven bocabadats, com la resta del grup. Les fotos es multiplicaren, els poses, les pedres que cauen, les gotetes...
La xicona que ens va obrir i cobrar, ens va adreçar a un lloc aprop de la cova, amb els serveis d'un càmping, allí dinarem. 
Una altra sorpresa fou quan el cosí de Pons li va donar unes botelles de vi, com a regal per haver vingut al poble.
Fou com imaginarem, el poble de Pons, li agradarà, ho passarem be...i gaudirem de les emocions del nostre amic, fins i tot ell va ser el més sorprès. 
El que escriu aquestes cròniques, en aquest cas no te prou paraules ni fotos per descriure com ho passarem de be. La cova amagava un misteri:
 Pons-Abzúbia.
Acabarem al xiringuito del castell de Forna, prenent cafè.
Vos deixem les fotos, encara que de la cova sols ne tenim dos. fotos Abzúbia.

24 de febrer de 2019

SEGRELLES&AVARIA.

Aquest dissabte 23 de febrer ens ha sortit un matí  complet, sorprenent. Teníem ganes de visitar la exposició Segrelles&London News, a Potries des del porrat de Sant Blai. Veníem del diumenge passat a Petracos, les pintures rupestres. El debat sobre l'art estava calent. A l'esmorzar, s'ha presentat Josep Avaria, jove potrier, llicenciat en Belles Arts i conegut dibuixant.


La pregunta a la tertul.lia : de les pintures dels homes primitius a les il.lustracions de Segrelles? Que es considera art? 
Estaria be tindre una gravadora per reflexar tot el que em parlat i debatut. Un membre de la taula ha comentat els experiments en una illa perduda d'Asia-Pacific, per averigüar la necessitat, el perquè pintar a les parets d'aquells primers habitants de la terra. Però,  això es considera art? Diferents opinions sobre la taula.

Pep Avaria, ens dedica uns minuts parlant nos sobre la seu trajectòria com estudiant de Belles Arts i els treballs dibuixant escenes sobre costums i història de Potries. Li preguntem, vist també el seu compromís social, sí faria treballs sobre altres temes del poble -no tan amables-  les dictadures i caciques locals, la misèria, l'imigració a França...i també els bons temps de la taronja, ara que s'acaba. 

Després d'esmorzar hem continuat parlant d'art a la magnifica exposició del desconegut Segrelles. Tothom manifestà  eixe desconoximent sobre l'artista d'Albaida, les seues il.lustracions a revistes del mon, concretament la d'Anglaterra, "London News". Ens sorprèn les temàtiques  i característiques, el misteri, la fantasia i la vanguarda pictòrica de Segrelles. Fins i tot es va comentar inspiració d'algun director de cinema en figures de Segrelles. 

Una exposició d'alt nivell, que hauríem d'acompletar visitant la casa museu a Albaida.
Amb la presència de l'artista local Pep Avaria hem agafat una valoració grandissima de l'obra de Segrelles.
Ha sorprès AVARIA&SEGRELLES. 
FOTOS A Facebook.


21 de febrer de 2019

"ART" RUPESTRE A PETRACOS.

En totes les eixides i activitats, debatim sobre els temes i diumenge passat, 17 de febrer no fou menys.
Anàrem a Castell de Castells, a la Marina alta, a les muntanyes, a visitar el conegut Santuari del Pla de Petracos. Després d'esmorzar a la plaça del poble, entrarem a l'edifici que alberga els museus, el etnològic i el "d'art macroesquemàtic", el centre interpretatiu del que després aniríem a veure, els abrics i covetes de Petracos.
Una meravella de museus, especialment el de l'art dels primitius", amb tota mena de detalls i un vídeo panoràmic fabulós.

La qüestió fou: es pot dir "art" a uns senzills dibuixos fets a mà fa 8000 anys?, els animals i figures de les coves prehistòriques? Les amigues i amics opinaren que no, que amb la frase "pintures rupestres" ja estava be. No era art el que volien fer aquells primers habitants, sinó unes simples i vitals representacions de coses que tenien al voltant i volien deixar, comunicar a les parets de les coves. És art els dibuixets dels xiquets? 
El valor, el motiu pel qual anàrem a Petracos, és assumir la llarga trajectòria del ésser humà, els milers d'anys que hi som a la terra; on habitàvem, de que vivim, que fèiem...i a Castell de Castells, amb el Museu i "el santuari" ens adonem i ens maregem pensant en tot això. A les darrreres excursions i visites ho estem redescobrint: ibers, romans, àrabs...

Recomanem la visita a Castell de Castells, al Museu i després Petracos, "Patrimoni de la humanitat", "l'art de viure i sobreviure".
Vos deixem les fotos del facebook .Fotos Petracos
Ah!, d'art en parlarem a la propera entrada.