27 de juny de 2018

ROMANS!, A L'ALMADRAVA.


Tantes vegades hem estat a la platja de l'Almadrava i hem passat per la carretera de les Marines i encara no havíem entrat en eixe tancat que és el jaciment romà de l'Almadrava.
Dissabte 23 de juny obria la temporada d'estiu i aprofitarem per seguir el guia Josep Ahuir, arqueòleg, que de manera didàctica, ens va mostrar els detalls i restes que al jaciment podem trobar i imaginar el funcionament  d'aquesta "fàbrica".


Ahuir, va contextualitzar aquest enclau, amb altres de les comarques properes, anomenant la Campina Catorzena de Potries, on també es trobà restes de la producció d'àmfores i la vida dels romans d'aquells temps. Casualment fou l'aqueoleg i amic d'Oliva Gisbert Santonja, qui va fer les excavacions en ambdós llocs, allà pels anys 80.
Josep Ahuir va manifestar que Potries deuria fer el que calga per a posar a la vista dels visitants de la ruta de l'aigua, les restes del jaciment romà de la Campina Catorzena. Ho arrepleguem i passem la proposta a l'Ajuntament.
Podríem resumir el jaciment de l'Almadrava amb aquest text que copiem:

"El jaciment arqueològic de l'Almadrava, situat al terme municipal dels Poblets, presenta la tipologia d'una vila marítima: establiment rústic en activitat entre el segle I i el V d. de C. La zona excavada del jaciment de l'Almadrava correspon a part d'una casa de camp romana, concretament a una terrisseria. Tot i que s'ha descobert part d'un edifici amb característiques pròpies d'una casa senyorial, la majoria de les dependències que han quedat a la vista descriuen una terrisseria i permeten apreciar, a més de les estances de treball i habitatge per als obrers -generalment esclaus-, amplis porxos per a l'assecat de les peces, pous per extraure l'aigua necessària i els forns per coure. Aquesta terrisseria es dedicava a la fabricació de teules i àmfores. Les àmfores podien contenir vi, oli o salaons, que, amb els cereals, suposaven el 90% dels productes comercialitzats. Eren envasos dissenyats per al transport marítim i d'un sol ús ja que, una vegada arribats a port i després de ser transvasat el seu contingut, es tiraven."


Un matí de dissabte ben aprofitat, "cultura en moviment!", aprenent història: el mes passat els ibers, ara els romans. Un dels assistents ens va dir si donàvem "un crèdit" per aquestes activitats. Era una broma clar,però, ens va agradar molt, en certa manera li dona més valor al que estem fent.  
Us animem a visitar aquest estiu el jaciment romà, podeu trobar més informació a Facebook: Jaciment romà Almadrava Els Poblets.
Cal destacar el treball que Ahuir i l'Ajuntament de Els Poblets estan fent per dinamitzar i popularitzar aquest "museu" a l'aire lliure, felicitats!
Vos deixem les fotos Jaciment de l'Almadrava.

29 de maig de 2018

CASTELLAR DE MECA: 2 FOTOS.

Aquest diumenge 27 de maig, anàrem al terme d'Aiora, en la "frontera" amb Castella la Manxa. Feia temps que el nostre amic, Vicent, el del Bar Vicent de Potries, ens acomboiava per visitar el poblat ibèric allí situat, Castellar de Meca.

Al passar el port d'Almansa, observarem grans extensions, típiques d'eixa regió i al fons, a l'esquerra, la serra del Mugron, on els ibers deixaren les seues petjades.

Després d'una pujada, per uns escalons, arribem dalt, on observem a la pedra les restes, els fonaments del poblat iber i meravelloses vistes de la planura, amb els colors de la terra marrón  i el verd dels cultius.

Comencem a buscar alló construit pels ibers, segles abans de Crist i després dels romans, fins l'epoca medieval. Efectivament, les petjades estan allí, especialment al "camino hondo", una via d'accés al poblat de la muntanya, amb un 30% de desnivell, cavat en la roca, "trinxeres" que impressionen, on durant 1500 anys els carros han marcat la pedra, semblant vies de tren antigues.

Aljubs i més restes de la presència humana. Un dels nostres excursionistes reflexionava:
"Nosaltres hem vingut a esmorzar i pegar la volteta, costa imaginar aquelles persones, els ibers, el treball i sacrifici que farien ací dalt".  
La veritat que, a part del poblat iber reconstruït i amb dramatitzacions de Moixent, "la dama d'Elx",  sobre el mon iber no se'n sap molt a nivell popular, és a dir, no hi han pel.licules com les de romans. I els ibers estaven per totes parts, als penyascos de Potries...donaren nom a la península...

Les converses sobre el tema històric continuaren tot el matí. Sembla ser que aquest lloc fou un gran magatzem de productes del camp, de les planures que veguerem baix. 

Una volteta per la història, els ibers a la serra pre manxega. Això fou una foto, l'altra, els camps verds, de blat, amb les roges roselles. Comentaris de la gent, les fotos dels movils, admiració cap a eixa vista verda i roja, contrastant amb la duresa de la pedra picada i xafada pels ibers.

Us deixem la resta de fotos al nostre face. Castellar de Meca. "cultura en moviment", molta!

21 de maig de 2018

AL MUSEU, AMB VIDAL.

El nostre poble te tradició terrissera, un Museu ho recorda,  rebem el nom de cassolers... Fa unes dècades, als anys 70 i 80, moltes costums i arrels s'estaven perdent al temps que recuperant. Així, molts de nosaltres, de xiquets jugàvem amb el fang, anàvem "a pastar fang", que agafàvem de la fàbrica de retjoles. Alguns encara entraren a la casa d'Angel Domínguez, als darrers anys. 

S'estava perdent com a ofici al temps que es recuperava la història.  L'aqueoleg Gisbert Santonja ens descobreix el jaciment romà de la campina-catorzena, les anfores que es feien al costat del riu. L'Ajuntament compra la casa del darrer cassoler...es fan exposicions de terrisseria de pobles valencians com Manises, Agost...El poble comença a reomplir eixe identitat de la terra i l'aigua.

En eixe context, l'a.c. Casa Clara compta amb un membre que va a classes de l'Universitat Popular de Gandia: Salvador Vidal. En una temporada organitzem varies exposicions de terrisseria pròpia i de col.lectius amics com Greda, amb Boro Mañó etc. Vidal destaca en aquest art i rescata per a Potries la tradició. 
En 1992, l'a.c. Casa Clara, acompleix 10 anys i és un "socarrat" de Vidal, qui representa molt be eixa decada "de campanar en campanar", l'Ajuntament i l'Església de Potries. Li comprem el quadre i el fem "logo".

Quan s'innagurà el Museu de la terrisseria a Potries, tinguérem la idea de donar eixa peça, pensant que el treball i l'obra de Vidal mereixen estar al Museu, com anexe a una tradició, representant el renàixer i la continuïtat en temps i usos moderns.Ho diguerem quan dedicarem a Vidal "un cartell" dels 35! anys.

El passat divendres, 18 de maig, coincidint amb el dia dels Museus, férem l'acte de donació de "campanar en campanar", amb la presencia de l'Alcaldessa Assumpta Domínguez i l'autor de l'obre Salvador Vidal. Un acte entranyable, que teníem pendent i que deixa l'obra i el nom on pertoca. A més a més, gaudirem d'una visita didàctica, amb Josepa Tarrassó.

Alguna vegada hem escoltat allò que els museus son "cementeris". Per a nosaltres tot el contrari. Al Museu de Potries els records són prou recents, encara que hi han "romans"...Ja pertocava, gent com Albert Vàzquez havien apostat fortament en eixa activitat, focus de cultura i pot ser econòmica. Felicitem l'actual corporació, per la tasca iniciada des de l'apertura, donant vida a la casa. I ens atrevim a aconsellar la creació d'un Premi de Terrisseria i contactes periòdics amb pobles i llocs que compartixen eixe ofici, tradició i fins i tot nom, com St. Qintin la Poterie (a la France).
Us deixem les fotos al Face. AL MUSEU!

1 de maig de 2018

AMB ROMAGUERA.

Aquest diumenge 29 d'abril, a Potries estavem de "resaca". Després d'un dissabte de paella, música, titelles, torrà d'embotit, més música, coets i focs i més festa...la Capitalitat Cultural.
La sorpresa, la novetat del dissabte, fou el gegant Bohamit, que anava passejant junt les autoritats, el conseller Marzà, l'Acaldessa Assumpta... I qui estava dintre, portant la figura morisca de tres metros? Romaguera, ell amb altres, és l'autor d'aquest  "monument" i també de les titelles de Potries.

Aquest potrier, artista polivalent i compromés sempre amb el seu poble, fou el destí d'un grup d'amigues i amics, que ens reunirem per anar a visitar la casa estudi de Frederic Romaguera.

Pel "xispo", ens va rebre i davant la casa del carrer Jaume I, van començar els saludes, presentacions i introduccions a una casa i un mon de teatre, cinema ,art, somnis, il.lusions, bon gust per la vida,  viatges, amistats i personatges...

Ca Romaguera és un Museu. Tal vegada pot ser una idea. La façana cuidada amb el rellotge de sol ja ho indica.  Només entrar, una saleta decorada amb estil neoclàssic i el circ de la Safor com a motiu principal. La llar i com no, la cambra, el lloc on treballa, estudia i pinta, fa la "siesta".
Hem visitat molins i altres indrets i veus passat, abandonament d'oficis. A ca Romaguera es respira creativitat, futur, vanguardia cultural i una lluita per seguir la vida: l'inquietut que son pare li va donar i sa mare encara és compliç i testimoni. 

Com diguerem abans d'entrar, l'esmorzar amb Romaguera te una vessant sentimental, doncs a banda del pintor, el decorador, l'artista, està l'amic i company que va donar a l'a.c. Casa Clara uns anys molt bons, d'apertura, de noves idees i projectes. Ho teniem pendent, com un xicotet reconeiximent.
Fede, ens va mostrar tots els racons de la casa, obres de diferents etapes: pop-art, retratos, el cinema...però el més enrequidor foren  les experiècies viscudes pel mon i els personatges que ha conegut, fent especial menció a Jean Lupone, el marxant que va coneixer a Paris, a l'exposició de 1987. Anecdòtic fou quan recordava l'encontre amb Ripollés o  Joaquin Rodrigo.

Moltes persones han fet resenyes i crítiques als catalegs de les nombroses exposicions que Romaguera ha fet al llarg d'aquestes décades -conegudes i famoses-. Nosaltres sols voliem dir:  ara que Potries és Capital Cultural Valenciana:


"Romaguera és capital humà i cultural de Potries i la Safor, va ser als anys 80, "un acorazado de Potemkin", dels pocs atrevits"

D'eixa "revolució" la que ara estem gaudint i celebrant. Ja ho va dir Assumpta, la nostra amiga Alcaldessa recordant el merit i treball de molta gent i la felicitat que ens dona eixa tasca i els sentits de la cultura.
Gràcies Romaguera per deixar-nos entrar al teu mon i per compartir amb nosaltres, des de fa anys,  l'estima per l'art, la pintura, el cinema, la música, amb eixe esperit autodidacta, de lliure pensament, sempre critic i lliberal.
Vos deixem les fotos AMB ROMAGUERA (29-04-18)

14 d’abril de 2018

ADEMÚS, "UNA ILLA"

Aquest pont de Sant Vicent, 7,8 i 9 d'abril "ens aïllarem", estaguerem al racó d'Ademús. Una "illa" sense mar al nostre País Valencià.
Si preguntem a la gent sobre aquesta terra, poques coses trobem, be algunes. Un mestre de Potries, Don José, no oblidava a les seues lliçons de geogràfia el Racó com a part de la Regió Valenciana. Un rector del poble, Don Pasqual, va estar destinat allí i prova d'això és l'imatge de Santa Equiteria, que va manar copiar. Una xica, casada amb un descendent de Potries, va exercir de metge a Ademús...

El nom "Racó" ja ho diu, lluny, apartat, aïllat. Hui en dia, però, amb les autopistes i carreteres modernes, en algo més de dues hores hi arribem, eixint de la C.V., entrant en Cuenca i tornat a València. És un encreuament de tres comunitats, antics regnes d'Aragó, Castella i València. Un joc de geografia i història a les carreteres.

Eixa "cultura en moviment" de l'a.c. Casa Clara ens ha portat al Racó d'Ademús, a la "Casa del médico" de Castielfabid, una de les millors que hem habitat i un dels millors pobles que hem viscut.
Podríem parlar de la seua localització dalt d'un tossal amb l'esglèsia-castell amurallant el poble, carrers empinats i ben conservats. El riu Ebrón, que serpenteja i rodeja el poble...D'ibers, romans, àrabs i la conquesta pel pare de Jaume I. De costums com els xops de setmana santa i el "bandeo" o "volteo humano" del diumenge de Pasqua...

Ens quedem, però, amb el contacte humà, allò que el nostre amic Vicent Millet pràctica quan eixim per ahí. Eixe ratet a l'església meravellosa i ruïnosa, amb una ueleta que ens va parlar de moltes coses del poble i convidar a la festa del dilluns, a menjar dolços que ella feia. Per cert, dilluns de Sant Vicent festa allí i a Ademús.
Parlar amb la gent, com la xicona que ens va dir que parlarem valencià, havia naixcut a Barcelona i ara vivia a València, coses de la massiva emigració de la comarca.
Al bar de la plaça, essent les 7 de la vesprada, sortiren dos "uelos", quedant buit fins el matí següent. Entre nosaltres hi han discussions sobre el nombre de persones que hi veguerem, 12, 14?

La casa rural, que porta el mateix Alcalde i la seua dona i la filla estava entre les xicones que saludarem...eixa és l'experiència d'una sortida a la València d'interior, al Racó d'Ademús, sense un patrimoni espectacular, però amb uns paisatges i terres cultivades, molins i rutes de l'aigua, ermites i carrers estrets
i del fred,  3º i aigua neu en alguns moments, amb menys sensació per la no humitat.

Podríem fer més descripcions de pobles i llocs, com els savinars de La Puebla de San Miguel, però val més que mireu les fotos i s'animeu a anar a l'illa del nostre territori, al Racó d'Ademús.
Ah!, ho passarem molt be, anècdotes com la pluja fent la barbacoa, el company que es va quedar al carrer per la nit...i també les "baixes", els amics que tingueren que tornar a casa abans d'hora. La convivència del grup, tots junts, compartint, això val molt!
Vos deixem la selecció de fotos(Racó d'Ademús)

30 de març de 2018

VILALLONGA AMB VICENT FERRER.

Tots els anys circumval·lem Villalonga per anar a la pujada a la Safor... i clar, a la Reprimala, el Racó del Duc.  Quantes vegades hem creuat el poble per agafar la carretera de La Llacuna i eixir a la Gallinera o a l'Orxa? Vilallonga, que és un poble final de carretera, sembla un lloc de pas, ara més amb el pont nou d'Ador.

Ja era hora que pararem a Villalonga, un poble que tenim al costat, de Potries a 4 km., units per carretera i autobús, abans per tren, on tenim llaços d'amistat, de treball i familiars fins i tot.  En alguns moments fou punt de trobada de l'oci juvenil: el cinema, el ball...Hui és encara, la Cooperativa, la gasolinera, el Supermercat...
Volíem conèixer, però, els aspectes patrimonials, de formes urbanes originals i singulars del poble.

Per l'a.c.Casa Clara, Vilallonga ha estat sempre un referent quan a persones i activitats: Josep A. Rosselló, Josep Tarrassò, Joan E. Rocher...i Vicent Ferrer. 

Aquest diumenge, 25 de març, teníem destí i parada a Vilallonga,  al bar "Patinets" ens trobarem amb l'amic Vicent Ferrer,membre de la revista Bresca i el col.lectiu Baladre, per esmorzar i fer una passejada pels racons i llocs més bonics del poble, o no. 

"O NO"
Sembla una frase de Rajoy. Alguns membres del grup hem comentat l'estat del casc antic, el barri de l'Alcudia...o almenys l'estat que podria estar, de conservació, uniformitat...
El potencial de Villalonga, en patrimoni i racons urbans plens d'història, està per baix de pobles més menuts, com ara Potries. Pot ser una impressió nostra, que hem visitat molts pobles, "arreglaets i guapets", amb el seu Museu etc. Segurament Villalonga, més gran, difícil de conservar i ha tingut diferents Alcaldes amb diferents criteris i poca dedicació al tema. Hui en dia, el turisme rural, és clau en el desenvolupament econòmic, front a la pèrdua en sectors com l'agricultura i la industria, que a Vilallonga foren capdavanters.

UNA PASSEJADA PER VILALLONGA.
Vicent Ferrer ens va fer una ruta completa passant pel barri de l'Alcudia, amb la típica forma morisca de carrers estrets i empinats i els elements emblemàtics del poble: la plaça de l'església, el casino "el Centro",  la Capella de la Mare de Deu de la Font,  la font dels 16 xorros, el barri de Cais... amb tota mena d'explicacions, anècdotes  i encontres improvisats amb  "llobers", que com va passar a la Capella, ens obriren i explicaren alguns detalls de la troballa de la Verge o el tapiç del Corpus. Una amiga nostra, Eva,  va recordar els anys al col.lege Santa Anna del principi del passeig hui casa de Cultura.
Vicent Ferrer ens va obsequiar amb exemplars de la revista Bresca, que des de fa temps dedica les seus pàgines a la cultura popular del poble i amb ganes d'acollir altres articles de pobles veïns. Nosaltres els deixem tota la nostra edició del blog temàtic "Ací Potries"


Alguna pujada a la Safor haguérem pogut ajornar o canviar per aquest matí de diumenge, entrant al poble de Vilallonga, descobrint cases senyorials, i cases de pobres, el llavador, el cantó de la casa rural "Babel", l'ermita de Sant Antoni..

Per cert, el bar "Patinets" te eixe nom perqué segons Vicent Ferrer ens va contar, allí anaven les xiquetes i xiquets a...patinar. I no li preguntarem per lo de "llobers". Si pels cognoms més comuns a Vilallonaga i els poblats moriscos com l'Amassita, que fita amb Potries.

Tornant a la reflexió del principi, creguem que gent, que estimen i treballen per Vilallonga des de fa dècades, com Vicent Ferrer, són la solució per a que el poble pegue eixe salt definitiu en la conservació i promoció patrimonial i turística. Tots eixos amics que hem anomenat no han estat al front de l'Ajuntament de Villalonga...i ja toca!
Ací teniu les fotos.(descobrint Vilallonga)