24 de febrer de 2019

SEGRELLES&AVARIA.

Aquest dissabte 23 de febrer ens ha sortit un matí  complet, sorprenent. Teníem ganes de visitar la exposició Segrelles&London News, a Potries des del porrat de Sant Blai. Veníem del diumenge passat a Petracos, les pintures rupestres. El debat sobre l'art estava calent. A l'esmorzar, s'ha presentat Josep Avaria, jove potrier, llicenciat en Belles Arts i conegut dibuixant.

La pregunta a la tertul.lia : de les pintures dels homes primitius a les il.lustracions de Segrelles? Que es considera art? 
Estaria be tindre una gravadora per reflexar tot el que em parlat i debatut. Un membre de la taula ha comentat els experiments en una illa perduda d'Asia-Pacific, per averigüar la necessitat, el perquè pintar a les parets d'aquells primers habitants de la terra. Però,  això es considera art? Diferents opinions sobre la taula.

Pep Avaria, ens dedica uns minuts parlant nos sobre la seu trajectòria com estudiant de Belles Arts i els treballs dibuixant escenes sobre costums i història de Potries. Li preguntem, vist també el seu compromís social, sí faria treballs sobre altres temes del poble -no tan amables-  les dictadures i caciques locals, la misèria, l'imigració a França...i també els bons temps de la taronja, ara que s'acaba. 

Després d'esmorzar hem continuat parlant d'art a la magnifica exposició del desconegut Segrelles. Tothom manifestà  eixe desconoximent sobre l'artista d'Albaida, les seues il.lustracions a revistes del mon, concretament la d'Anglaterra, "London News". Ens sorprèn les temàtiques  i característiques, el misteri, la fantasia i la vanguarda pictòrica de Segrelles. Fins i tot es va comentar inspiració d'algun director de cinema en figures de Segrelles. 

Una exposició d'alt nivell, que hauríem d'acompletar visitant la casa museu a Albaida.
Amb la presència de l'artista local Pep Avaria hem agafat una valoració grandissima de l'obra de Segrelles.
Ha sorprès AVARIA&SEGRELLES. 

I nosaltres, com a col.lectiu, ens estimem més amb eixa cultura en moviment.

21 de febrer de 2019

"ART" RUPESTRE A PETRACOS.

En totes les eixides i activitats, debatim sobre els temes i diumenge passat, 17 de febrer no fou menys.
Anàrem a Castell de Castells, a la Marina alta, a les muntanyes, a visitar el conegut Santuari del Pla de Petracos. Després d'esmorzar a la plaça del poble, entrarem a l'edifici que alberga els museus, el etnològic i el "d'art macroesquemàtic", el centre interpretatiu del que després aniríem a veure, els abrics i covetes de Petracos.
Una meravella de museus, especialment el de l'art dels primitius", amb tota mena de detalls i un vídeo panoràmic fabulós.

La qüestió fou: es pot dir "art" a uns senzills dibuixos fets a mà fa 8000 anys?, els animals i figures de les coves prehistòriques? Les amigues i amics opinaren que no, que amb la frase "pintures rupestres" ja estava be. No era art el que volien fer aquells primers habitants, sinó unes simples i vitals representacions de coses que tenien al voltant i volien deixar, comunicar a les parets de les coves. És art els dibuixets dels xiquets? 
El valor, el motiu pel qual anàrem a Petracos, és assumir la llarga trajectòria del ésser humà, els milers d'anys que hi som a la terra; on habitàvem, de que vivim, que fèiem...i a Castell de Castells, amb el Museu i "el santuari" ens adonem i ens maregem pensant en tot això. A les darrreres excursions i visites ho estem redescobrint: ibers, romans, àrabs...

Recomanem la visita a Castell de Castells, al Museu i després Petracos, "Patrimoni de la humanitat", "l'art de viure i sobreviure".
Vos deixem les fotos del facebook .Fotos Petracos
Ah!, d'art en parlarem a la propera entrada.

23 de gener de 2019

OLIVA: MAYANS/CISCAR


Diumenge passat, 20 de gener tornarem a Oliva. Fa pocs anys pegarem una volteta per carrers, el Museu etnològic, fins el castell. Ens quedava molt per vorer i  ho ferem de la ma del nostre benvolgut Paco Fuster, fill d'Oliva.

Anàrem al Museu arqueològic, una casa senyorial que guarda testimonis de la història d'Oliva, des dels primers humans que vivien en coves, fins els ibers, romans, àrabs i la edat mitjana: el Comtat  dels Centelles i Riu-Sech...
Entrarem al forn romà, situat a sota d'un edifici, que fabricava àmfores i com a Potries, l'Almadrava i altres llocs que hem visitat.

Teníem especial interès per la Casa Maians i conèixer la figura de Don Gregorio Mayans y Siscar. Amb un guia local, tinguérem tota mena de detalls sobre la casa i la vida del "il·lustrat" oliver. També ens va parlar del nebot seu Gabriel Ciscar.

En aquestes cròniques d'excursions i visites culturals, ens agrada deixar per al lector el descobriment dels llocs i en aquest cas dels personatges. Deixem una pista, amotinar per a que visiten i troben les coses. No donarem les biografies d'aquestes persones tan importants, encara que si voldríem deixar clar que a Oliva i la Safor, predominen més les figures i fets de la obscura edat mitjana sobre la llum i modernitat que representen els Maians i Siscar. Els Borja, Centelles, senyors feudals són "icònics" front a persones que representen  un pas avant en l'humanisme il·lustrat, el coneixement i l'estat modern amb drets civils.
Era el debat del diumenge, les opinions de la gent. I tu que en penses? El paper de Gregori Mayans, que fundà una escola de gramàtica a Oliva i el seu nebot Gabriel, un liberal que arribà ben alt i fou castigat per "l'antic regim", l'abssolutisme. Busqueu-ho a la enciclopedia, bo la Wiquipedia.
Aixó és debat, opinió, "cultura en moviment" que fem al nostre grup. Feu-ho vosaltres també.
Vos deixem les fotos del facebook. Museus d'Oliva

22 de desembre de 2018

NI AIGUA, NI CAMÍ.

Octubre, diumenge 18, bar Patinets de Vilallonga.
El mal oratge ens atura a fer la pujada a la Safor, però ens reuneix en un esmorzar i allí surt la idea d'anar a la Font de la Mata. Pep Gironés ens parla del xalet que hi ha allí dalt i del seu propietari, un conegut seu. D'acord, hi anirem! 

Desembre, diumenge 16, bar Patinets. 
Tornem al bar per esmorzar i anar al Racó del Duc, pujar a la Font de la Mata. Pep Gironés no ha vingut i tampoc tenim contactat l'amo de la casa de la Font de la Mata.
A les 11 i pico, deixem els cotxes després de la cantera, a l'encreuament amb l'antiga via del tren i mamprenem la caminada per la sempre encantadora ruta del racó del Duc.

Passats dos túnels, a l'assut del Morú, comencem a pujar i molt prompte tenim una gran decepció: no cau aigua per la font  de la Mata. La senda es fa difícil i desmotivada, Paco i Casi s'han quedat arrere. 


De sobte, des de la casa ens criden. "d'on sou?". Ens ve al cap el comentari que un amic llober ens va fer: "la casa és de...i no li agraden molt les visites. Antigament era la casa de Landete, un terratinent. La va comprar i ha tancat tot el terreny i l'accés a la font.  Ha fet un camí des de les Majones"

Així és, ho comprovem. La veritat és que ens enganyarem de senda, l'any 2000, amb Anna i altra gent, anàrem al peu de la caiguda i allí gaudirem de l'aigua, el dinar i la col.locació del Betlem.
Decidim baixar i anar a dinar a la fàbrica de la llum o de l'hinfern. Allí dipositem el tradicional missatge de Nadal en forma de targeta en una màquina o gran "dinamo". Sempre ho havíem fet en una coveta o raconet de la muntanya.
 "L'excursió de Nadal, excursions amb contingut, cultura en moviment"...sí o sí!.
Vos deixem les fotos: La font de la Mata, 

6 de desembre de 2018

PALMERA, "TODOLÍ CITRUS"


"cultura en moviment!", si no ens movem no gaudirem de coses, llocs, persones, que tenim per ací.
Diumenge passat, 2 de desembre, anàrem a Palmera, "emmurallat" per una carretera. Teníem un motiu per a entrar, creuar la carretera i esmorzar amb Salva Montaner.

Amb Montaner pegarem una volteta pel poble, xicotet i acotat per la carretera, però viu per la fira de la terra, amb paradetes de productes del camp, actuació infantil i bon ambient. I ens va mostrar la seua afició, la cria de pardalets.

El motiu principal, però,  era visitar el bancal de 30 fanecades, amb vora 400 varietats de cítrics de la fundació "Todolí Citrus".  Sí, a Palmera, no ho sabíeu? Per això fem "cultura en moviment!". Tenim inquietuds i ens merejem. Com en altres cròniques no anem a fer descripció del que veguerem, sí animar-vos a que ho vegueu vosaltres mateix.

Vicent Todolí, fill de Palmera, tingué la idea de comprar terres per a fer un "museu viu" de les varietats  diverses de citrics, taronges, llimes, pomelos, mandarines...
Nosaltres, fills de persones i pobles amb tradició de citricultura, teníem la necessitat de fer la volteta per eixe gran hort.
El comentari d'alguns, al poc de començar la visita guiada, era que semblava no conèixer res, ens donava coneiximents nous, d'on va sortir tot, era com el primer dia amb el mon taronja i groc. I a l'acabar la ruta, després de tanta explicació, teníem un sentiment de primer dia, però també de darrers dies d'aquest paisatge i fruit de beneficis, doncs és evident que s'acaba. D'ací uns anys, les terres de la fundació Todolí, seran un dels pocs referents sobre l'antiga dedicació i economia saforenca de la taronja. 

De la sang, cadeneres, blanques...noms de classes que ja no hi son. Llimeres, llimes, pomelos, mandarines...fruits de formes rares...un museu viu per al futur, quan el paisatge verd dels cítrics desapareixca. 
Pot ser, aquest gran hort, siga al futur com a la peli, un "juràssic parc" dels cítrics, també amb pardals com els de Montaner,peixos, gripaus, etc.
Donar les gràcies a Ester, de la fundació Todolí Citrus, per haver-nos reservat una passejada en un lloc ple de tarongers i agret, únic a la safor i futur reducte de citricultura.
Vos deixem les.fotos de facebook.

20 de novembre de 2018

CASTELL DE DÉNIA, AMB GISBERT.

Per qualsevol part, vingues d'on vingues, a Dénia sempre domina el tossal del Castell. En 1986 organitzarem una visita per la ciutat i la fortalesa i altres vegades, passant ens hem fixat. Teníem que tornar i pujar al castell. Ho férem aquest diumenge 18 de novembre.

Pel túnel refugi de la guerra,que forada la muntanya del castell, arribarem al centre de la ciutat, a la plaça de l'Ajuntament. A eixes hores, les 10 del matí, els carrers estaven tranquils. Pegarem un mosset i de sobte es va posar a ploure. Abrigats a les arcades de l'Ajuntament, donem l'ordre i pugem dos carrers per arribar a l'entrada del Castell: primera impressió amb eixe pòrtic d'estil àrab. Ens donen indicacions per a que arribem a una aula prefabricada.

AMB JOSEP ANTONI GISBERT.
Entrem dins del lloc de conferències i de seguida vegem al fons, assentat a la taula, la persona amb la que havíem quedat per visitar el castell, l'amic Gisbert. El saludem, ens pregunta si han vingut tots...
Comença la lliçó, Gisbert ens ompli de dades, noms, fets, anècdotes...de la vida i història del Castell, la Vila vella, el Palau...i ho continua fent als diferents llocs on ens porta durant vora dues hores. Gisbert no escatima en explicacions, detalls, contestant les preguntes de la gent. Ho fa seriosament, amb tocs irònics.
En aquest blog no podem dir tot el que ens va explicar i fer sentir el director, arqueòleg del Castell i Museu de Dénia. Sí dir-vos que deuriu viure eixa experiència. I no cal parlar-vos de les panoràmiques des del castell: el port, el Montgó...

"ON FORA, ÀMFORA"
Teníem que retrobar-nos amb el vell amic Gisbert, que va estar a Potries els primers anys de la democràcia, encetant les línies sobre patrimoni local (la terrisseria, l'aigua...), fent troballes com el jaciment roma de la campina-catorzena.
No va amagar els bons records d'eixa època i l'estima cap el nostre poble. Molt present a Potries i a la Safor, amb el ceic Alfons el Vell, a Gisbert Santonja li atorgarem el premi Pot de Potries, de la nostra entitat al 1993.
Dedicat totalment a Dénia, feia temps que no el veiem. Teníem que fer algo junts, a Potries, a l'Almadrava, a Dénia,  "àmfora, on fora"
Al pronunciar "on fora", curiosament ens ix eixe element conegut de l'aqueologia "àmfora" tan present als llocs esmentats.
Vos deixem l'enllaç de les fotos al facebook, ah! i aneu a visitar el castell i Museu de Dénia.