7 de febrer de 2018

CONVIDA!, AL PORRAT DE SANT BLAI.

No fa molts anys, l'a.c. Casa Clara era part activa del porrat de Potries, amb les exposicions a la Casa Abadia, etc., erem un lloc de visita. Ara, coses de la vida, hem organitzat una visita, un esmorzar a Potries. La majoria de la gent vivim fora i Sant Blai, el 3 de febrer, ha caigut dissabte, una bona ocasió per reviure i mostrar el Porrat als nostres amics.

"CONVIDA"
La costum popular de convidar amics i familiars a festes del poble ha estat ressaltada per Amics de Potries i a.c. Casa Clara, amb un cartell i el mateix acte de l'esmorzar. El fet de portar gent que viu fora, pot ser la millor i més efectiva promoció de la festa local i així ho férem.
A la "cova" del bar de la plaça, ens reunirem una quinzena d'amics, per calentar a la taula el que després seria la volteta pel porrat de Sant  Blai de Potries.

Primerament entrarem a l'església, a passar-nos l'osset per la gola i admirar el sant. A continuació visitarem la mostra dedicada a Joan Pellicer, instal·lada a la casa Ajuntament. Teníem ganes i era la part més cultural del matí, arrelada a la nostra activitat de muntanya i camp, recordant els contactes que tinguérem ja fa anys amb Pellicer. Una exposició molt completa i variada, amb tota mena de detalls, fins i tot la seua bicicleta. 
Una passejada per la plaça del Cup (el museu de la terrisseria), el carrer de dalt i les paradetes, gaudint de l'ambient de festa i el solet de l'hivern...observant les teles penjades als balcons, "l'art al carrer". 
Per acabar el matí, entrarem a la tenda d'Eva, la nostra amiga que eixe dia tenia obert i fent cas del nostre eslògan, "Convida", ens va convidar a mistela i els típics bunyols. Gràcies Eva.

El que podia semblar una estona d'oci festiu, es va convertir en una mostra més de "cultura en moviment", anant a l'arrel de les costums per aprendre i retindre a la memòria. 
Com es va comentar a l'esmorzar, el més important de moltes activitats i excursions no és el lloc...A Potries, dissabte 3 de febrer, el millor fou la companyia, la gent que ens reunirem per fer el porrat. I prova d'això, el vídeo de Juanfer i les fotos que teniu al facebook.
Esmorzar a Potries (porrat 2018)

25 de gener de 2018

ORBA, TERRISSERIA I CASTELL.



Teníem il·lusió per trobar l'única fabriqueta de catxarros de fang que queda a Orba. Entre setmana parlarem amb el seu amo, Roman. Diu que els "guiris" li compren moltes coses de record i per decorar els xalets. Nosaltres volíem apropar-nos a l'esplanada on te la terrisseria exposada, recordar i vorer, com si estaguerem al Potries de fa anys.

Orba no te museu de la terrisseria, però encara li queda un taller. Orba, com Potries, te eixa vella tradició del fang, ambdós tenim el pot a l'escut. Potries te una ruta de l'aigua, Orba està preparant una ruta del fang. Enfí, dos pobles, units per una tradició i uns elements comuns: l'aigua i el fang que van perdense.

Dit això, passem al que seria la crònica de l'excursió del diumenge 21 de gener.
Arribar al poble i de seguida "benvinguts" amb un cartell que indica el passat terrisser d'Orba. A la plaça esmorzarem, amb un ambient de festa, les campanes revoltejaven, la gent passetjava, molts estrangers que viuen pels xalets de la muntanya. Visitarem la Casa de la Senyoria, recentment restaurada, testimoni del que fou territori dels Borja. 


EL CASTELLET.
Ens anem al castell d'Orba, anomenat d'Awraba. Després de voltejar el gran penyasco que domina el poble, amb l'ombria dels arbres, mamprenem la recta final, ja baix la solana d'un dia anormalment calurós. Vegem el vallet de Murla, i arribem al castell.
Recentment s'han fet unes obres de reparació i consolidació de murs, els pocs que hi queden.
Dinant, férem el col.loqui de la història dels que poblaren el castell: els àrabs, els cristians, els seus titulars i fets. No cal imaginar, perqué ho voreu a les imatges, la gran panoràmica que des d'allí dalt es contempla, la mar, Segaria...
La calor, la sequera, (les figues de pala mortes), un camí de baixada forçat, -que trenca marges- tot aixó feia aquesta darrera part de la ruta una miqueta incomoda.
 Les fotos a Facebook.

14 de gener de 2018

ELS CARTELLS DELS 35!

Acabem de tancar el 2017, l'any que hem recordat els 35! de la nostra fundació en 1982. Ho hem fet dedicant uns "cartells" a aquelles persones més significatives, que han deixat la seua empremta i han estat vitals per acomplir aquestes tres dècades i mitja de vida cultural i social al poble de Potries i la Safor, "tota la vida"

ADRIANA I JESÚS, aprofitant que es casaren, els felicitarem doblement, amb nosaltres pel paper de suport i calor que sempre hem tingut d'ells.
ALBERTO RIBES, sempre recordarem pel treball a la ràdio, cosa que sols ell s'atrevia i amb les seues circumstàncies actuals, encara l'apreciem més.
JOSEP, el que fou rector de la parròquia, diu que no va fer res, "no ni poc",ens va acollir a l'Abadia, passant anys inobidables.
"BLAI", sempre torna, estava des d'abans de la fundació i fou d'eixes persones "ferramenta", gràcies a les quals l'organització de les activitats ixen be.
PASQUAL GARRIGÓS, el mestre de la cultura d'aquells anys 70-80, el cinema i tot. Fundador i primer President. I Refundador a l'era digital, preparant-nos el blog etc.
CASIMIRO, sempre ha vingut, encara que fora per no deixar a soles a Vicent Gironés.
ROMAGUERA, que bona època, "lliures", quantes iniciatives i projecció comarcal. El President que més ha pintat al nostre col.lectiu.
DANI JIMENEZ, ha arribat amb espenta, excursions que ens guia i ompli de contingut. És l'ejemple que tenim molta vida per davant.
DOMINGO GIRONES, ens deixa un racó de reunió, el seu bar  i ens porta d'excursió a llocs xulos.
PONS, el darrer President, premi Casa Clara -el darrer també- És el nº1, encara que sempre arriba l'últim.
SALVA VIDAL, ens va salvar introduint les excursions. Fou President i recordem la seua tasca com a nou terrisser de Potries.
TERE MORANT, la "dona", activista, amiga que ens acollia a sa casa.
JOSEP GREGORI,"PENYETA", quantes activitats haguérem pogut fer si estaguera ací.
ASSUMPTA DOMINGUEZ, ara és l'Alcaldessa que més recursos municipals dedica a la cultura, abans fou Presidenta nostra:  "velles il.lusions per noves".
PACO I SALVA, vius al nostre record, com a fundadors i  amics quan tot estava per fer.
PEP AZNAR, el més vell -per edat- el primer Alcalde de la democràcia, va facilitar el nostre neiximent, ""el pare".
PACO FUSTER, amic fidel, sempre amb nosaltres encara que no poguera. Un gran suport.
PERE HUERTA, se li va quedar menuda l'associació, eren tantes i tan bones les seues activitats i propostes.
VICENT GIRONÉS....ei! que soc jo, el que administra i escriu al  blog..."el alma mater" "el tercer toc a missa". Sense la gent que he esmentat no haguera arribat fins els 35! He gaudit, aprés, he jugat, presumit,
també alguna estona de patiment; gràcies a tothom, "gràcies a la vida", "tota la vida".

Gent dels 35! Vos deixem la galeria dels "cartells dels 35!" a facebook. Allí hem fet comentaris més extensos conforme anàvem publicant els cartells, des de finals de 2016.

19 de desembre de 2017

DES DE LA FONT ROJA: BON NADAL!

Aquesta vegada ningú s'havia "escarotat" per l'oratge i aixó que anavem a Alcoi. Amb els mòbils, tothom és "l'home del temps" i una setmana abans ja alerten: "te que ploure molt, tindrem que suspendre l'excursió...". Diumenge 17 de desembre, entrant a la vall d'Albaida, el termòmetre ja marcava quasi 0º. A la Font Roja d'Alcoi, amb eixa temperatura, els xarcos gelats i la rosada blanca, no tinguérem la sensació de tant de fred. Cel ras, gens d'aire, una humitat del 24%, en definitiva un dia perfecte per gaudir a la muntanya.

La Font Roja, el parc natural, un dels paratges més rics en tots els aspectes, sobre tot natural, la seua flora, el seu carrascar. Les caves, la cova gelada, el forn de calç, la carbonera, l'ermita...Coses que val més descobrir personalment fent una excursió. Nosaltres, de segur que tornarem per completar les rutes, pujant al Menejador, per exemple. (Ja vinguerem, fa anys a fer una nit al refugi El Teularet, gener de 1995)

Es inevitable parlar del Centre de Visitants, eixe "mamotreto" que destaca des de tot arreu, fruit dels anys "d'esplendor". El que ja ho era, l'antic hotel, va ser superat per l'actual mole, aixó sí, amb la balconada suspesa al buit i que tot el mon gaudeix... o no. A dintre, varios pisos, amb exposicions sobre el parc i altres coses interessants, però molta superfície buida. I al costat, apegada, l'ermiteta i la foneteta, quasi desapercebudes.
Amb aquest super edifici, algún moment tenies la impressió d'estar a un parc temàtic i la font roja està molt ben cuidada, senyalitzada, amb elements reconstruïts (caves, forns...). Enfí, conceptes sobre com conservar i ensenyar la natura i el patrimoni.
Com cada any per Nadal, ho celebrem amb alguns detalls (el betlem o targeta a una coveta, les felicitacions als participants, enguany un regalet sorpresa) I el dinar que férem al mateix parc, la foto de grup es converteix en la nostra felicitació nadalenca: 
Des de la Font Roja d'Alcoi: 
"Bon Nadal!, 35! tota la vida!"

Vos deixem l'Album de fotos al facebook:
Font Roja (17-12-17)





4 de desembre de 2017

MOLÍ VELL DE BENIFLÀ I MÉS AIGUA.

Ahir diumenge, 3 de desembre, reprengueren la ruta "a l'altra part del riu", on la deixarem el passat febrer, al Molí de Beniflà.  Ara és quan tenim que explicar que eixe no és, aquell que fa banquets tampoc...
De la ma de Dani Jiménez, aquell dia de febrer, descobrirem eixa casa, allí darrere, on passava la carretera abans, entre Beniarjó i Beniflà. El Molí Vell, amagat, oblidat, esperant l'aprofitament institucional o privat.

Aquest matí de diumenge fresquet, hem esmorzat al solet, d'enfront del Molí, esperant que passara la carrera popular que justament es celebrava ahir. Quan ja estàvem totes i tots, Carol i la cosina, les ames del Molí, ens feren entrar i...Sorpresa! 
El temps aturat:  la vivenda amb el mobiliari i objectes, les màquines i elements de moldre la farina, conforme es va quedar al deixar de funcionar en 1958.
Estàvem emocionats davant eixa "arqueologia industrial" i la petjada dels seus antics habitants. Amb les fotos, ho podeu compendre millor. Cal dir que aquest molí , segons ens deia Dani:

"és un dels més vells de la comarca, doncs en la famosa Concòrdia de 1511 s'anomena. El 1418 era adquirit per Elionor Ripoll, mare d'Ausiàs March"

De Beniflà, ens traslladarem a Rafelcofer per gaudir dels nostres "partidors germans", "les cases fosques" de l'Alcudiola i d'Enmig, així com les runes del Molí de Bas o Enmig.

Més sequies, partidors, molins...Redundem en les rutes de l'aigua, a una i a l'altra part del riu Serpis, a Potries i els altres pobles per on passen els "camins d'aigua", reivindiquem la seua protecció i el seu us cultural i turístic davant les institucions i la societat saforenca. (el nostre nom i orige potrier "Casa Clara", ens motiva)
I una forta preocupació dels assistents a la ruta, davant el que és ja el final del mon rural,, lligat al cultiu dels citrits i l'us tradicional de l'aigua, eixa doble vessat económica i patrimonial.

(Recordem la crònica de febrer, l'article de Dani sobre patrimoni i adjuntem les fotos d'ahir) I recomanem el llibre "Passeig pels molins d'aigua de la Safor" de Fernando Sendra. I visitar la "Ruta de l'aigua de Potries"

19 de novembre de 2017

AMB JOAN BARRANTES.


En 35! anys, la primera vegada que en compte de montar una exposició, anem a visitar l'artista. Avui, dissabte 18 de novembre, hem esmorzat amb l'escultor Joan Barrantes i visitat el seu taller estudi Art 7 a Almoines.
En 1991, per festes d'agost, organitzarem una mostra de Joan Barrantes al terrat de la casa Abadia de Potries, peces de pedra que pesaven prou. Barrantes fou cridat per Romaguera (pintor i President) els seus pares treballaven junts a una fàbrica (marmoles Peiró)
Des de llavors, hem seguit, com qualsevol ciutadà, la trajectòria de Barrantes, l'hem vist, saludat...Ara, l'a.c. Casa Clara, "cultura en moviment" ha anat on treballa i dissenya les seus obres.
"Esmorzar amb...Joan Barrantes", el format informal i pràctic. A les 10 estàvem tots esmorzant al bar del polígon d'Almoines, parlant de "quant de temps", de com faig per guanyar-me la vida amb l'art...etc. 

Es hem adreçat caminat cap a la casa que podem vorer quan pugem a Potries (Art 7), el taller on Barrantes combina els oficis de ferrer i pedrapiquer. Una primera i gran sala amb una grua de part a part, ens demostra el volum gran de les seues obres. Barrantes, de seguida agafa un troç de llanda i posa en marxa una màquina vella i ens fa una demostració de com dominar el ferro. Ferro i pedra, de vegades combinats. Ens parla de com ho fa, en que s'inspira...

Barrantes és de formació autodidacta (UPG, "La Retoria" de Barcelona"...). Els seus treballs són una reflexió sobre els sentiments humans(amb filosofia Zen) intentant expresar al màxim, amb un minim. Com ja hem dit, utilitza la pedra i el ferro, creant un diàleg entre ells, expressant conceptes del temps, la fragilitat humana...Això és el que ens diu ell.


Sabíem que entrar al taller i parlar amb ell seria molt interessant, fins el punt que estaguerem més d'una hora amb preguntes, explicacions, admiracions de l'obra que te per allí. Per cert, Barrantes ha exposat i venut escultures per moltes parts, no solament d'Espanya, sinó també de l'estranger.Era inevitable parlar dels anys on es col.locaven escultures de grans dimensions a les rotondes i espais públics. Barrantes, prou discret, ens va parlar de vendes a persones adinerades per omplir jardins privats, "una miqueta més gran podria ser?"

"Excursions amb contingut", com es trau més aprofitament que a una conferència de saló. Un matí de dissabte, coneguen la persona, l'art que fa, el seu lloc, les seus explicacions i obra...Repetirem Esmorzars amb i visites a..Romaguera, el nostre pintor de Potries, el proper.
Les fotos a Facebook.