29 de setembre de 2018

LLIBRES!, BIBLIOTEQUES I LLIBRERIES.


Al principi eren els llibres, la biblioteca...La motivació, l'instrument i centre de difusió cultural. L'a.c. Casa Clara va nàixer així: des de la xicoteta biblioteca del "Nou-Club", el centre parroquial, que al final dels anys 70, amb el primer Ajuntament democràtic i l'espenta d'alguns joves inquiets, aconsseguirien una Biblioteca Municipal en 1983. 
Ara, amb noves tecnologies i formats, quin paper juguen les biblioteques i llibreries en la societat actual?  .

Aquest divendres 28 de setembre férem una "ruta del llibre" a Gandia. Per a començar, li preguntarem al nostre amic Dani Jiménez, a la biblioteca de l'estació. Aquest va ser molt clar diguen que des de fa uns anys, la demanda ha baixat moltíssim, tinguen que reinventar l'oferta i activitats de la biblioteca. "Si fora una empresa privada, ja  hauria tancat"
Maria ens va rebre a la seua llibreria, Ambra i ens va convidar a una misteleta. Li férem la mateixa pregunta i com Dani ens va dir que hi ha que fer activitats, presentacions de llibres...i producció cultural com documentals i programes de tele ("plaer de ma vida", à.Mèdia) 


Els assistents continuaren amb preguntes i comentaris sobre la venda en valencià, quin tipus de llibre es compra més...Maria va comentar que es veuen coses curioses: gent jove i extravagant, que demana poesia...
Li preguntaren sobre l'eslògan publicitari: "pots viure més d'una vida", que Ambra assenyala a aquells que llegim. Tothom estaguerem d'acord, llegir t'obri portes i finestres al mon , que en una vida no podries assolir

Passades les 9 de la nit, ens anàrem  a sopar i continuar amb la temàtica del llibre: que estàs llegint últimament?, encara necessites un llibre per a dormir-te?...I com a conclusió, el llibre de paper, amb olor a tinta, és necessari per a viure, per a difondre cultura i vivències. I a tot això, nosaltres, orgullosos del que férem aquells anys, la biblioteca de Potries.
Vos deixem les fotos a facebook: LLIBRES!

30 de juliol de 2018

MORISCOS!, A POTRIES.

"En 12 de febrero de 1789 el ilustrado vecino de la ciudad de Gandía, don
Joaquín Linares Martínez, se vio en la obligación de notificar al primer secretario
de Estado, conde de Floridablanca, que en el lugar de Potries, a una legua
de la urbe valenciana apuntada, «derribando una pared en la casa de Vicente
Fuster, en el centro de aquella, se han encontrado dieciocho o veinte
libros escritos al parecer en idioma arábigo, entre los cuales se advierte uno
a manera de misal con cubiertas de vaqueta, muy bien correado, como si acabase
de hacerse, y los otros de un tamaño regular, bastante correados, de
modo que se conoce han sido colocados allí de estudio y con mucho cuidado,
en donde es regular lo estén desde tiempo de los Moriscos, por ser dicho
lugar otro de los que habitaban"


El professor Juan Bta.Vilar, de l'Universisat d'Alacant, al seu treball "Hallazgo de una biblioteca morisca en Potries (Gandia) en 1789" ens descobreix un fet que des de l'a.c. Casa Clara hem volgut rememorar-ho. 

En un carrer i al costat d'una casa on segurament es trobaren els llibres, (carrer Abadia Vella), reunirem en una vetlada d'estiu, (divendres 20 de juliol) les amigues i amics amb el professor i fill del poble, d'eixa casa cantonera, entès en llengua àrab Josep Ramón Gregori. L'amic Josep va fer una breu exposició del fet ocorrit a Potries, circumstàncies històriques i culturals que donaren pas de seguida un col.loqui sobre la vida i expulsió dels moriscos.

Josep Aznar, que fou Alcalde de Potries i viu en eixe carrer,  ens va descriure el lloc on estàvem, els seus voltants, coses que passaren quan restaurà la seua casa i alguna llegenda que va deixar bocabadats els assistents.  
"Ibers, romans i moriscos" una trilògia d'activitas que hem fet als darrers tres mesos, amb rutes, visites i aquesta darrera xerrada al carrer Abadia Vella de Potries. "Cultura en moviment", rica en història, els nostres avantpassats.
Al blog "Ací, Potries!", omplirem amb un parell d'articles derivats d'aquesta nit d'estiu i moros a Potries.
Per cert, una questió que tothom planteja: que fou dels llibres trobats a Potries? 

"Los manuscritos hallados se encuentran actualmente en paradero desconocido, al menos según la información que tengo. Se cree que fueron entregados al sultán de Marruecos como parte del tratado entre España y Marruecos a finales del siglo XVIII. No he visto ninguna imagen del mismo, lo único que se sabe es que fueron llevados a Madrid y a partir de ahí se pierde su rastro. Espero haberle ayudado. Un saludo."

És la contestació de Maza, historiador amb blog. Vos deixem enllaç Biblioteca Morisca a Potries. I a Facebook. fotos

27 de juny de 2018

ROMANS!, A L'ALMADRAVA.


Tantes vegades hem estat a la platja de l'Almadrava i hem passat per la carretera de les Marines i encara no havíem entrat en eixe tancat que és el jaciment romà de l'Almadrava.
Dissabte 23 de juny obria la temporada d'estiu i aprofitarem per seguir el guia Josep Ahuir, arqueòleg, que de manera didàctica, ens va mostrar els detalls i restes que al jaciment podem trobar i imaginar el funcionament  d'aquesta "fàbrica".


Ahuir, va contextualitzar aquest enclau, amb altres de les comarques properes, anomenant la Campina Catorzena de Potries, on també es trobà restes de la producció d'àmfores i la vida dels romans d'aquells temps. Casualment fou l'aqueoleg i amic d'Oliva Gisbert Santonja, qui va fer les excavacions en ambdós llocs, allà pels anys 80.
Josep Ahuir va manifestar que Potries deuria fer el que calga per a posar a la vista dels visitants de la ruta de l'aigua, les restes del jaciment romà de la Campina Catorzena. Ho arrepleguem i passem la proposta a l'Ajuntament.
Podríem resumir el jaciment de l'Almadrava amb aquest text que copiem:

"El jaciment arqueològic de l'Almadrava, situat al terme municipal dels Poblets, presenta la tipologia d'una vila marítima: establiment rústic en activitat entre el segle I i el V d. de C. La zona excavada del jaciment de l'Almadrava correspon a part d'una casa de camp romana, concretament a una terrisseria. Tot i que s'ha descobert part d'un edifici amb característiques pròpies d'una casa senyorial, la majoria de les dependències que han quedat a la vista descriuen una terrisseria i permeten apreciar, a més de les estances de treball i habitatge per als obrers -generalment esclaus-, amplis porxos per a l'assecat de les peces, pous per extraure l'aigua necessària i els forns per coure. Aquesta terrisseria es dedicava a la fabricació de teules i àmfores. Les àmfores podien contenir vi, oli o salaons, que, amb els cereals, suposaven el 90% dels productes comercialitzats. Eren envasos dissenyats per al transport marítim i d'un sol ús ja que, una vegada arribats a port i després de ser transvasat el seu contingut, es tiraven."


Un matí de dissabte ben aprofitat, "cultura en moviment!", aprenent història: el mes passat els ibers, ara els romans. Un dels assistents ens va dir si donàvem "un crèdit" per aquestes activitats. Era una broma clar,però, ens va agradar molt, en certa manera li dona més valor al que estem fent.  
Us animem a visitar aquest estiu el jaciment romà, podeu trobar més informació a Facebook: Jaciment romà Almadrava Els Poblets.
Cal destacar el treball que Ahuir i l'Ajuntament de Els Poblets estan fent per dinamitzar i popularitzar aquest "museu" a l'aire lliure, felicitats!
Vos deixem les fotos Jaciment de l'Almadrava.

29 de maig de 2018

CASTELLAR DE MECA: 2 FOTOS.

Aquest diumenge 27 de maig, anàrem al terme d'Aiora, en la "frontera" amb Castella la Manxa. Feia temps que el nostre amic, Vicent, el del Bar Vicent de Potries, ens acomboiava per visitar el poblat ibèric allí situat, Castellar de Meca.

Al passar el port d'Almansa, observarem grans extensions, típiques d'eixa regió i al fons, a l'esquerra, la serra del Mugron, on els ibers deixaren les seues petjades.

Després d'una pujada, per uns escalons, arribem dalt, on observem a la pedra les restes, els fonaments del poblat iber i meravelloses vistes de la planura, amb els colors de la terra marrón  i el verd dels cultius.

Comencem a buscar alló construit pels ibers, segles abans de Crist i després dels romans, fins l'epoca medieval. Efectivament, les petjades estan allí, especialment al "camino hondo", una via d'accés al poblat de la muntanya, amb un 30% de desnivell, cavat en la roca, "trinxeres" que impressionen, on durant 1500 anys els carros han marcat la pedra, semblant vies de tren antigues.

Aljubs i més restes de la presència humana. Un dels nostres excursionistes reflexionava:
"Nosaltres hem vingut a esmorzar i pegar la volteta, costa imaginar aquelles persones, els ibers, el treball i sacrifici que farien ací dalt".  
La veritat que, a part del poblat iber reconstruït i amb dramatitzacions de Moixent, "la dama d'Elx",  sobre el mon iber no se'n sap molt a nivell popular, és a dir, no hi han pel.licules com les de romans. I els ibers estaven per totes parts, als penyascos de Potries...donaren nom a la península...

Les converses sobre el tema històric continuaren tot el matí. Sembla ser que aquest lloc fou un gran magatzem de productes del camp, de les planures que veguerem baix. 

Una volteta per la història, els ibers a la serra pre manxega. Això fou una foto, l'altra, els camps verds, de blat, amb les roges roselles. Comentaris de la gent, les fotos dels movils, admiració cap a eixa vista verda i roja, contrastant amb la duresa de la pedra picada i xafada pels ibers.

Us deixem la resta de fotos al nostre face. Castellar de Meca. "cultura en moviment", molta!

21 de maig de 2018

AL MUSEU, AMB VIDAL.

El nostre poble te tradició terrissera, un Museu ho recorda,  rebem el nom de cassolers... Fa unes dècades, als anys 70 i 80, moltes costums i arrels s'estaven perdent al temps que recuperant. Així, molts de nosaltres, de xiquets jugàvem amb el fang, anàvem "a pastar fang", que agafàvem de la fàbrica de retjoles. Alguns encara entraren a la casa d'Angel Domínguez, als darrers anys. 

S'estava perdent com a ofici al temps que es recuperava la història.  L'aqueoleg Gisbert Santonja ens descobreix el jaciment romà de la campina-catorzena, les anfores que es feien al costat del riu. L'Ajuntament compra la casa del darrer cassoler...es fan exposicions de terrisseria de pobles valencians com Manises, Agost...El poble comença a reomplir eixe identitat de la terra i l'aigua.

En eixe context, l'a.c. Casa Clara compta amb un membre que va a classes de l'Universitat Popular de Gandia: Salvador Vidal. En una temporada organitzem varies exposicions de terrisseria pròpia i de col.lectius amics com Greda, amb Boro Mañó etc. Vidal destaca en aquest art i rescata per a Potries la tradició. 
En 1992, l'a.c. Casa Clara, acompleix 10 anys i és un "socarrat" de Vidal, qui representa molt be eixa decada "de campanar en campanar", l'Ajuntament i l'Església de Potries. Li comprem el quadre i el fem "logo".

Quan s'innagurà el Museu de la terrisseria a Potries, tinguérem la idea de donar eixa peça, pensant que el treball i l'obra de Vidal mereixen estar al Museu, com anexe a una tradició, representant el renàixer i la continuïtat en temps i usos moderns.Ho diguerem quan dedicarem a Vidal "un cartell" dels 35! anys.

El passat divendres, 18 de maig, coincidint amb el dia dels Museus, férem l'acte de donació de "campanar en campanar", amb la presencia de l'Alcaldessa Assumpta Domínguez i l'autor de l'obre Salvador Vidal. Un acte entranyable, que teníem pendent i que deixa l'obra i el nom on pertoca. A més a més, gaudirem d'una visita didàctica, amb Josepa Tarrassó.

Alguna vegada hem escoltat allò que els museus son "cementeris". Per a nosaltres tot el contrari. Al Museu de Potries els records són prou recents, encara que hi han "romans"...Ja pertocava, gent com Albert Vàzquez havien apostat fortament en eixa activitat, focus de cultura i pot ser econòmica. Felicitem l'actual corporació, per la tasca iniciada des de l'apertura, donant vida a la casa. I ens atrevim a aconsellar la creació d'un Premi de Terrisseria i contactes periòdics amb pobles i llocs que compartixen eixe ofici, tradició i fins i tot nom, com St. Qintin la Poterie (a la France).
Us deixem les fotos al Face. AL MUSEU!

1 de maig de 2018

AMB ROMAGUERA.

Aquest diumenge 29 d'abril, a Potries estavem de "resaca". Després d'un dissabte de paella, música, titelles, torrà d'embotit, més música, coets i focs i més festa...la Capitalitat Cultural.
La sorpresa, la novetat del dissabte, fou el gegant Bohamit, que anava passejant junt les autoritats, el conseller Marzà, l'Acaldessa Assumpta... I qui estava dintre, portant la figura morisca de tres metros? Romaguera, ell amb altres, és l'autor d'aquest  "monument" i també de les titelles de Potries.

Aquest potrier, artista polivalent i compromés sempre amb el seu poble, fou el destí d'un grup d'amigues i amics, que ens reunirem per anar a visitar la casa estudi de Frederic Romaguera.

Pel "xispo", ens va rebre i davant la casa del carrer Jaume I, van començar els saludes, presentacions i introduccions a una casa i un mon de teatre, cinema ,art, somnis, il.lusions, bon gust per la vida,  viatges, amistats i personatges...

Ca Romaguera és un Museu. Tal vegada pot ser una idea. La façana cuidada amb el rellotge de sol ja ho indica.  Només entrar, una saleta decorada amb estil neoclàssic i el circ de la Safor com a motiu principal. La llar i com no, la cambra, el lloc on treballa, estudia i pinta, fa la "siesta".
Hem visitat molins i altres indrets i veus passat, abandonament d'oficis. A ca Romaguera es respira creativitat, futur, vanguardia cultural i una lluita per seguir la vida: l'inquietut que son pare li va donar i sa mare encara és compliç i testimoni. 

Com diguerem abans d'entrar, l'esmorzar amb Romaguera te una vessant sentimental, doncs a banda del pintor, el decorador, l'artista, està l'amic i company que va donar a l'a.c. Casa Clara uns anys molt bons, d'apertura, de noves idees i projectes. Ho teniem pendent, com un xicotet reconeiximent.
Fede, ens va mostrar tots els racons de la casa, obres de diferents etapes: pop-art, retratos, el cinema...però el més enrequidor foren  les experiècies viscudes pel mon i els personatges que ha conegut, fent especial menció a Jean Lupone, el marxant que va coneixer a Paris, a l'exposició de 1987. Anecdòtic fou quan recordava l'encontre amb Ripollés o  Joaquin Rodrigo.

Moltes persones han fet resenyes i crítiques als catalegs de les nombroses exposicions que Romaguera ha fet al llarg d'aquestes décades -conegudes i famoses-. Nosaltres sols voliem dir:  ara que Potries és Capital Cultural Valenciana:


"Romaguera és capital humà i cultural de Potries i la Safor, va ser als anys 80, "un acorazado de Potemkin", dels pocs atrevits"

D'eixa "revolució" la que ara estem gaudint i celebrant. Ja ho va dir Assumpta, la nostra amiga Alcaldessa recordant el merit i treball de molta gent i la felicitat que ens dona eixa tasca i els sentits de la cultura.
Gràcies Romaguera per deixar-nos entrar al teu mon i per compartir amb nosaltres, des de fa anys,  l'estima per l'art, la pintura, el cinema, la música, amb eixe esperit autodidacta, de lliure pensament, sempre critic i lliberal.
Vos deixem les fotos AMB ROMAGUERA (29-04-18)