3 de desembre de 2016

ESGLÉSIA I POBLE.

"Els rectors no deuen ser els protagonistes, tenen que obrir i deixar pasar l'aigua. Tindre sintonia amb el poble."

Amb aquestes paraules començava Josep Escrivà, a la xerrada d'aquest divendres, convocada amb el següent argumentari:

L'Església està present a les nostres vides des del naiximent. No sols costums, festes i preceptes, ESGLÉSIA I POBLE tenen una relació de la que no s'en parla tant, el paper social a les darreries del franquisme i durant la transició.
En pobles com Potries, els rectors de la Parròquia afavoriren el desenvolupament de la joventut i la cultura. (deixant locals, fent cinema, equips de futbol, acollint col.lectius a la casa Abadia). Precisament, l'a.c. Casa Clara, neix d'eixa influència, el club parroquial o "Nou-Club",a l'antic col.lege de les monges.
Anem a xerrar d'eixa època, ho farem amb gent que ho coneix. l'amic VICENT CREMADES, estudiós de la transició i l'Església a la Safor, torna a Potries. El nostre benvolgut JOSEP ESCRIVÀ, rector que fou de la Parròquia de Potries als anys 80-90, donarà testimoni de la seua tasca social.

En primer lloc va pendre la paraula Vicent Cremades, que tornava a Potries després de l'exit de la xerrada sobre la Transició que férem al febrer del 14, Ell te publicat el llibre "L'Església en la Transició". Cremades va fer un complet repàs als principals fets, manifestacions, personatges, etc relacionats amb el paper de l'Església en el desenvolupament democràtic d'aquells anys a la Safor. Va destacar el cas de Potries, on al 1968, arrel d'unes Missions Populars de l'Església, es va muntar un club parroquial que va anar evolucionant al llarg dels anys, originant col.lectius i persones progressistes, principalment el PCE, que guanyà les eleccions municipals al 79, així com l'a.c. Casa Clara, fundada en 1982, a banda d'una serie d'activitats pioneres com teatre, recitals, biblioteca, etc. Els rectors que anaren passant per eixos anys foren Vicente Pla, Josep Casanova i Jaume Margaix, d'aquest últim va comentar algunes diferències i anècdotes amb el darrer Ajuntament franquista.

Josep Escrivà, qui fou rector de la Parròquia de Potries entre 1985-1991, va repassar la seua tasca social al poble: la creació i dotació al baix de l'Abadia de l'associació de Jubilats, el foment de la solfa que donaria pas la banda de música, l'acolliment a la casa Abadia de l'a.c. Casa Clara i la seua emissora de ràdio, on ell feia un programa setmanal (en aquest moment va sonar al saló de l'Ajuntament la sintonia i veu d'aquest programa, mostrant Escrivà sorpresa i alegria). També va destacar el seu paper per normalitzar el valencià a la litúrgia i el treball a les escoles -sense donar religió- anava a parlar amb els alumnes, creant un grup molt dinàmic i inquiet.

Josep Escrivà li va restar importància, afegint que l'a.c. Casa Clara li atorgà el seu premi i el va fer soci d'honor sense ell ell vorer el motiu. En aquest moment Vicent Gironés, que presentava l'acte, va dir que el rector Josep va ser vital en la vida de l'associació, al deixar-nos els locals de l'Abadia. El premi que li van lliurar, un socarrat del partidor Casa Clara, el rector Escrivà el va colgar al despatx de l'Abadia i allí es va quedar, ell deia que el premi era de la Parròquia. Per això, Vicent Gironés, en nom de l'a.c. Casa Clara, li va donar un taulellet de l'escut del llibre i les quatre barres, amb la condició que se'l emportarà a casa, amb ell. Escrivà i el públic aplaudiren el detall.