27 de novembre de 2016

ELS TRESORS DE LA VALLDIGNA.



Per aquest diumenge 20 de novembre, havíem titulat l'excursió: "El camí dels tresors de la Valldigna".
 Al poc d'arribar a Simat i esmorzant d'enfront del Monestir, en un ambient agradable i amb quasi tots els millors amics de l'a.c.Casa Clara, comentarem el bon moment humà que estem gaudint.
 Al començar la visita, guiada per Dani Jimenez, hi hagué un moment de silenci i atenció, que fou trencat per les rèpliques del també historiador Casi, provocant els comentaris i exclamacions de la gent. Paco Fuster no parlava, però estava molt atent. Goyo deia la seua de quan en quan, fins i tot Javi s'atrevia a comentar qüestions tècniques de construcció. i restauració. El grup escoltava les explicacions i intentavem posar-nos al context de l'epoca medieval. Casi i Dani recomanaren la novela i peli "El nombre de la rosa". Dani ens explicava tots els racons, el palau de l'Abat, el locutori, la sala capitular, l'església barroca...Alguns comentaris feien referència a la destrucció del Monestir i a lo molt que hi ha encara per restaurar. De seguida hi ha qui va dir que millor no gastar diners, perquè per cada milió, estan les comissions i "mordidas". De fet, el Monestir de la Valldigna, encara sembla una ruïna.
En acabar la visita al Monestir, cap a les 2, anàrem a l'Ermita de la Xara, antiga mesquita, i per les finestres puguerem observar algun arc d'estil àrab. Novament rotglet per fer comentaris: la Quibla, lloc de resar orientat cap a Córdova i no La Meca.
Entre grans bancals de tarongers, ens acostarem a la Fontarda, un lloc d'aigues, verd i tupit que separa Simat de Benifairó. Després anàrem cap al castell d'Alfandech nom pre- cristià de la comarca, peró no hi pujarem, doncs es va fer tard. Dinarem a la vora d'una casa-motor de reg, amb el castell al fons.
La gent ho va passar be, molt interessats i connectats (humanament). Cal destacar la presència de Pere Huerta, l'amic que farà més de 20 anys ens va portar a eixos llocs de la Valldigna i ara ha tingut el detall de tornar i "retratar-nos" (fotos al facebook).
Al final de la jornada i tornant cap a casa, comentàvem al cotxe el titol de la ruta" els tresors de la Valldigna" i un amic va dir: "els tresors sou la gent de la Casa Clara, el Dani, Casi, Pere..." Doncs te raó, les pedres estaran més segles, la vàlua humana del grup hi ha que aprofitar-la.
Vos deixem els enllaços de les fotos a facebook.

1 comentari:

MARIAN FRASQUET ARNAU ha dit...

Ho varem passat molt be! Hem de tornar al Castell.