29 d’octubre de 2016

PUJADA 2016, A LA SAFOR!.


Després de més de 25 vegades pujant a la Safor, pot resultar repetitiu fer una crònica de l'excursió. Doncs no, cada any és diferent, hi ha gent nova, la vegetació creix, l'oratge canvia...
Aquest diumenge, 23 d'octubre eixirem amb la il.lusió de nouvinguts i gent que torna.
Amparo i Javi, els amics de Piles, s'atreviren a pujar per primera vegada. Ella, amb l'esforç del primer tram de pujada empinada i els de quatre pates, i les ganes, la bona companyia i els llocs de bona vista i descans, va arribar al cim, obtenint el diploma, que enguany també es va donar a majors.

Dani de 9 anys, va pujar per primera vegada, aprofitant molt les observacions i explicacions del camí, un diploma ben mereixcut. Llavor plantada.

Cal destacar que la pujada es fa en total ombria, les carrasques han creixcut molt i ens ajuden, agafant- nos dels seus troncs i rames. Al bosquet, on està també la coveta, l'altura de les carrasques supera els tres metres. La pluja dels darrers dies va deixar el camí sense pols, sense eixa calor que surt de la terra i les pedres. El verd dels arbres es notava, donant una alegria a la vista. Amb una temperatura suau i un cel clar, no va faltar la nuvolà, en forma de boira que trenca per les puntes dels penyasegats del circ de la Safor.

La ceremonia del piló molt participativa, el dinar a la nevera molt concurrit...i a les 4, després de la siesta a la gespa, cap a la font dels Olvits en l'Orxa. Uns núvols ens feren el favor de tapar una miqueta el sol, fent- nos més agradable la marxa. Berenar i als cotxes que deixem al peu del començament de la Pujada.

No volem acabar la crònica sense parlar de les cabres, que els darrers tres anys hem vist i enguany ja no hi eren. Ens han dit que elles i el cabrer han marxat a Almeria. Una llàstima, doncs eren una atracció més.

Mira, veus! hem escrit prou, serà que ha estat un dels millors anys. Això ens anima a pujar més vegades. 
Com sempre, totes les fotos a Facebook.