Abans de les 10 del matí, Juaniz i la seua parella, estaven prenent café a la Cuineta de Marisa, al carrer del barranc. De seguida va conectar amb la gent, presentacions, records, amistats i activitats al poble...
Pujarem dalt, on tenim les tertúlies i mentre tots pegàvem el mosset, ell va començar el relat de la seua vida. Quan preníem el cafè, ell va pegar el primer mos a l'entrepà. Es a dir, la gravació que Tere va fer no cap. Ja ho va dir Eva: "a Ramón val la pena escoltar-lo"
Però, quí és?, que va contar?, que te la seua trajectòria per a que Sebas diga que va estar fantàstic aquest esmorzar? Podríem dir allò de: "haver vingut!" No tot te que estar retrasmés, gravat, fotografiat. Hi ha que estar i viure els moments.
El nostre amic Juaniz, que coneguérem i compartirem activitats pels anys 1985, 86 (xerrada sobre els xiquets de Txernobil i Premi Pot de Potries) ens va narrar el abans de Potries, allò de la seua vida que no conexiem.
Al País Basc i Navarra, estudiant als Jesuïtes i després l'Opus. La presència de l'església en tots els racons socials i polítics, la seua participació amb el partit Carlí...I una primera fugida geogràfica, ofegat en aquell País.Arriba a València, a la facultat de Dret, abans de les eleccions de 1977. El canvi li resulta sorprenent, no sols pel oratge, llum i sol, sinó per la gran activitat política mot més oberta i lliure. S' acomboia amb el PSP -el partit de Tierno Galvan- viu la formació de candidatures i les converses amb el PSOE i el PSPV. Sembla que fruit d'això és una segona fugida, ara de la política.
Passen els anys i Juaniz exerceix d'advocat, laboralista...I clar, d'eixes persones no pots esperar que s'aturen i va buscar la via social de la solidaritat creant " advocats sense fronteres" i clavanse en un "lio" amb Ucraïna pels xiquetes de Txernobil. Amb aquesta campanya que Potries va ser acollidora, coneguerem Juaniz.
Ens va parlar de moltes anècdotes amb ministres (Solana, Alborch), ambaixadors..."màfia", etc. Del seu viatge a Ucraïna, dels seguiments i relacions posteriors amb les xiquetes. La justícia social, la solidaritat, la memòria i reparació de les víctimes, i del tribunal internacional sobre El Salvador. Juaniz va escampar sobre una taula del menjador un grapat de llibres que ha escrit sobre aquestos temes. I més articles que podem trobar a El País o Levante.
Al final, vora les 12, l'advocat es va acabar el "bocata" i la gent va continuar xerrant amb ell de temes actuals, socials i polítics.
Que podem dir?, Juaniz va acomplir de sobra les expectatives i és "una bellissima persona". Un "personatge" del poble, un bon veí i un amic nostre, des de sempre i per a sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada