18 de maig del 2019

MARXUQUERA, FONT DE LLORET.

Diumenge passat, 12 de maig, quedarem a esmorzar a l'Ermita de la Marxuquera. Precisament eixe nucli poblacional fou tema de tertúlia: l'activitat agrícola i el present més residencial d'aquesta partida apegada a Gandia i altres pobles de la Safor. Pegarem una volteta, l'ermita estava oberta, la missa del diumenge i girant la vista topem amb l'edifici modern del centre social de Marxuquera. Alguns dels presents comentaren com els seus avis i pares tenien terres ací dalt.

Però el motiu principal d'aquesta matinal era anar a la font de Lloret, ja que dues setmanes arrere, amb les pluges, l'amic Sebastià ens havia amotinat com a lloc de "reflexió electoral".
Amb els cotxes ens apropem fins que acaba el camí asfaltat, en una gran finca, moltissims bancals de tarongers. Comencem a caminar cap a la muntanya verda, sempre al costat d'una canonada que porta l'aigua de la font de Lloret a eixos bancals i altres basses.

Un corral de ramat, una senda entre pins, barrancs profunds i de sobte "amagat com un tresor", el soroll de l'aigua, la frescor, l'humetat: la font de Lloret.
Pons i altres amics comentàvem com encara tenim eixa capacitat de sorpresa, de descobrir llocs nous, de passar un matí de diumenge ben aprofitat entre la ruta i l'esmorzar. 

També observarem al fons, cap al Montduver, el desastre del foc. I malgrat la crisi citricola, la gran explotació de tarongers que ens acompanya en eixa caminata que vos recomanen.

Vos deixem les fotos. (Font de Lloret- Marxuquera)