Si anarem a l'Atzúbia el diumenge 24 de març. va ser per Pons. El pare del nostre benvolgut amic Juan Ramón era d'eixe poble i nosaltres vullguerem anar-hi i provocar en ell allò que ara us contarem.
Al poc d'arribar al bar "La moleta" de l'Atzúbia -encara no hi era- trobarem al seu cosí germà a la barra: "estic esperant al meu cosí de Potries". i entrarem en conversació. Quan estàvem a punt de pegar el primer mos al bocata, Pons i la germana aparcaren el seu "Fortet". De seguida salutacions al cosí i la dona...i a mí que estava esperant i fent amistat amb el seu parent.
A la taula n'erem 18, esmorzarem molt be i després anàrem a pegar una volteta pel poble. Nosaltres seguíem a Pons, ell ens deia que de menut venia a les fetes, amb son pare. La placeta de l'Ajuntament, l'Església de Sant Vicent amb eixe campanar alt, el raconet de la Creu de terme, els xalets de les afores, el llavador...I la sorpresa: l'Absubian Gallery. (un lloc amb art modern).
Tornarem a la Moleta, i allí trobarem gent de Pego i amics de Sefa. Cap a la una buscarem el tossal del llop, la cova i àrea recreativa amagades entre els arbres i les cases de l'urbanització. Allí ens esperaven per obrir-nos la cova. Una altra sorpresa, la cova.!..ben il.luminada per fer el camí de baixada i observar les estalagmites i les...De categoria!, una cova en una comarca de coves "turístiques" (Ebo, Beni..) D'aquesta no se'n parla, a nosaltres, però, ens va agradar molt, molt.
Els germans Pons, Ana i Juan R., no hi havien estat mai, tampoc el seu cosí. Estaven bocabadats, com la resta del grup. Les fotos es multiplicaren, els poses, les pedres que cauen, les gotetes...
La xicona que ens va obrir i cobrar, ens va adreçar a un lloc aprop de la cova, amb els serveis d'un càmping, allí dinarem.
Una altra sorpresa fou quan el cosí de Pons li va donar unes botelles de vi, com a regal per haver vingut al poble.
Fou com imaginarem, el poble de Pons, li agradarà, ho passarem be...i gaudirem de les emocions del nostre amic, fins i tot ell va ser el més sorprès.
El que escriu aquestes cròniques, en aquest cas no te prou paraules ni fotos per descriure com ho passarem de be. La cova amagava un misteri:
Pons-Abzúbia.
Pons-Abzúbia.
Acabarem al xiringuito del castell de Forna, prenent cafè.
Vos deixem les fotos, encara que de la cova sols ne tenim dos. fotos Abzúbia.
1 comentari:
Un dia molt especial en bona companyia
Publica un comentari a l'entrada