El mal oratge ens atura a fer la pujada a la Safor, però ens reuneix en un esmorzar i allí surt la idea d'anar a la Font de la Mata. Pep Gironés ens parla del xalet que hi ha allí dalt i del seu propietari, un conegut seu. D'acord, hi anirem!
Tornem al bar per esmorzar i anar al Racó del Duc, pujar a la Font de la Mata. Pep Gironés no ha vingut i tampoc tenim contactat l'amo de la casa de la Font de la Mata.
A les 11 i pico, deixem els cotxes després de la cantera, a l'encreuament amb l'antiga via del tren i mamprenem la caminada per la sempre encantadora ruta del racó del Duc.
Passats dos túnels, a l'assut del Morú, comencem a pujar i molt prompte tenim una gran decepció: no cau aigua per la font de la Mata. La senda es fa difícil i desmotivada, Paco i Casi s'han quedat arrere.
De sobte, des de la casa ens criden. "d'on sou?". Ens ve al cap el comentari que un amic llober ens va fer: "la casa és de...i no li agraden molt les visites. Antigament era la casa de Landete, un terratinent. La va comprar i ha tancat tot el terreny i l'accés a la font. Ha fet un camí des de les Majones"
Així és, ho comprovem. La veritat és que ens enganyarem de senda, l'any 2000, amb Anna i altra gent, anàrem al peu de la caiguda i allí gaudirem de l'aigua, el dinar i la col.locació del Betlem.
Decidim baixar i anar a dinar a la fàbrica de la llum o de l'hinfern. Allí dipositem el tradicional missatge de Nadal en forma de targeta en una màquina o gran "dinamo". Sempre ho havíem fet en una coveta o raconet de la muntanya.
"L'excursió de Nadal, excursions amb contingut, cultura en moviment"...sí o sí!.
Vos deixem les fotos: La font de la Mata,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada