21 de maig del 2018

AL MUSEU, AMB VIDAL.

El nostre poble te tradició terrissera, un Museu ho recorda,  rebem el nom de cassolers... Fa unes dècades, als anys 70 i 80, moltes costums i arrels s'estaven perdent al temps que recuperant. Així, molts de nosaltres, de xiquets jugàvem amb el fang, anàvem "a pastar fang", que agafàvem de la fàbrica de retjoles. Alguns encara entraren a la casa d'Angel Domínguez, als darrers anys. 

S'estava perdent com a ofici al temps que es recuperava la història.  L'aqueoleg Gisbert Santonja ens descobreix el jaciment romà de la campina-catorzena, les anfores que es feien al costat del riu. L'Ajuntament compra la casa del darrer cassoler...es fan exposicions de terrisseria de pobles valencians com Manises, Agost...El poble comença a reomplir eixe identitat de la terra i l'aigua.

En eixe context, l'a.c. Casa Clara compta amb un membre que va a classes de l'Universitat Popular de Gandia: Salvador Vidal. En una temporada organitzem varies exposicions de terrisseria pròpia i de col.lectius amics com Greda, amb Boro Mañó etc. Vidal destaca en aquest art i rescata per a Potries la tradició. 
En 1992, l'a.c. Casa Clara, acompleix 10 anys i és un "socarrat" de Vidal, qui representa molt be eixa decada "de campanar en campanar", l'Ajuntament i l'Església de Potries. Li comprem el quadre i el fem "logo".

Quan s'innagurà el Museu de la terrisseria a Potries, tinguérem la idea de donar eixa peça, pensant que el treball i l'obra de Vidal mereixen estar al Museu, com anexe a una tradició, representant el renàixer i la continuïtat en temps i usos moderns.Ho diguerem quan dedicarem a Vidal "un cartell" dels 35! anys.

El passat divendres, 18 de maig, coincidint amb el dia dels Museus, férem l'acte de donació de "campanar en campanar", amb la presencia de l'Alcaldessa Assumpta Domínguez i l'autor de l'obre Salvador Vidal. Un acte entranyable, que teníem pendent i que deixa l'obra i el nom on pertoca. A més a més, gaudirem d'una visita didàctica, amb Josepa Tarrassó.

Alguna vegada hem escoltat allò que els museus son "cementeris". Per a nosaltres tot el contrari. Al Museu de Potries els records són prou recents, encara que hi han "romans"...Ja pertocava, gent com Albert Vàzquez havien apostat fortament en eixa activitat, focus de cultura i pot ser econòmica. Felicitem l'actual corporació, per la tasca iniciada des de l'apertura, donant vida a la casa. I ens atrevim a aconsellar la creació d'un Premi de Terrisseria i contactes periòdics amb pobles i llocs que compartixen eixe ofici, tradició i fins i tot nom, com St. Qintin la Poterie (a la France).
Us deixem les fotos al Face. AL MUSEU!

1 comentari:

Anònim ha dit...

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/1002816/#.WwSTqBSYAXY.whatsapp