Aquest pont de Sant Vicent, 7,8 i 9 d'abril "ens aïllarem", estaguerem al racó d'Ademús. Una "illa" sense mar al nostre País Valencià.
Si preguntem a la gent sobre aquesta terra, poques coses trobem, be algunes. Un mestre de Potries, Don José, no oblidava a les seues lliçons de geogràfia el Racó com a part de la Regió Valenciana. Un rector del poble, Don Pasqual, va estar destinat allí i prova d'això és l'imatge de Santa Equiteria, que va manar copiar. Una xica, casada amb un descendent de Potries, va exercir de metge a Ademús...
El nom "Racó" ja ho diu, lluny, apartat, aïllat. Hui en dia, però, amb les autopistes i carreteres modernes, en algo més de dues hores hi arribem, eixint de la C.V., entrant en Cuenca i tornat a València. És un encreuament de tres comunitats, antics regnes d'Aragó, Castella i València. Un joc de geografia i història a les carreteres.
Eixa "cultura en moviment" de l'a.c. Casa Clara ens ha portat al Racó d'Ademús, a la "Casa del médico" de Castielfabid, una de les millors que hem habitat i un dels millors pobles que hem viscut.
Podríem parlar de la seua localització dalt d'un tossal amb l'esglèsia-castell amurallant el poble, carrers empinats i ben conservats. El riu Ebrón, que serpenteja i rodeja el poble...D'ibers, romans, àrabs i la conquesta pel pare de Jaume I. De costums com els xops de setmana santa i el "bandeo" o "volteo humano" del diumenge de Pasqua...
Ens quedem, però, amb el contacte humà, allò que el nostre amic Vicent Millet pràctica quan eixim per ahí. Eixe ratet a l'església meravellosa i ruïnosa, amb una ueleta que ens va parlar de moltes coses del poble i convidar a la festa del dilluns, a menjar dolços que ella feia. Per cert, dilluns de Sant Vicent festa allí i a Ademús.
Parlar amb la gent, com la xicona que ens va dir que parlarem valencià, havia naixcut a Barcelona i ara vivia a València, coses de la massiva emigració de la comarca.
Al bar de la plaça, essent les 7 de la vesprada, sortiren dos "uelos", quedant buit fins el matí següent. Entre nosaltres hi han discussions sobre el nombre de persones que hi veguerem, 12, 14?
La casa rural, que porta el mateix Alcalde i la seua dona i la filla estava entre les xicones que saludarem...eixa és l'experiència d'una sortida a la València d'interior, al Racó d'Ademús, sense un patrimoni espectacular, però amb uns paisatges i terres cultivades, molins i rutes de l'aigua, ermites i carrers estrets
Podríem fer més descripcions de pobles i llocs, com els savinars de La Puebla de San Miguel, però val més que mireu les fotos i s'animeu a anar a l'illa del nostre territori, al Racó d'Ademús.
Ah!, ho passarem molt be, anècdotes com la pluja fent la barbacoa, el company que es va quedar al carrer per la nit...i també les "baixes", els amics que tingueren que tornar a casa abans d'hora. La convivència del grup, tots junts, compartint, això val molt!
Vos deixem la selecció de fotos(Racó d'Ademús)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada