30 de març del 2018

VILALLONGA AMB VICENT FERRER.

Tots els anys circumval·lem Villalonga per anar a la pujada a la Safor... i clar, a la Reprimala, el Racó del Duc.  Quantes vegades hem creuat el poble per agafar la carretera de La Llacuna i eixir a la Gallinera o a l'Orxa? Vilallonga, que és un poble final de carretera, sembla un lloc de pas, ara més amb el pont nou d'Ador.

Ja era hora que pararem a Villalonga, un poble que tenim al costat, de Potries a 4 km., units per carretera i autobús, abans per tren, on tenim llaços d'amistat, de treball i familiars fins i tot.  En alguns moments fou punt de trobada de l'oci juvenil: el cinema, el ball...Hui és encara, la Cooperativa, la gasolinera, el Supermercat...
Volíem conèixer, però, els aspectes patrimonials, de formes urbanes originals i singulars del poble.

Per l'a.c.Casa Clara, Vilallonga ha estat sempre un referent quan a persones i activitats: Josep A. Rosselló, Josep Tarrassò, Joan E. Rocher...i Vicent Ferrer. 

Aquest diumenge, 25 de març, teníem destí i parada a Vilallonga,  al bar "Patinets" ens trobarem amb l'amic Vicent Ferrer,membre de la revista Bresca i el col.lectiu Baladre, per esmorzar i fer una passejada pels racons i llocs més bonics del poble, o no. 

"O NO"
Sembla una frase de Rajoy. Alguns membres del grup hem comentat l'estat del casc antic, el barri de l'Alcudia...o almenys l'estat que podria estar, de conservació, uniformitat...
El potencial de Villalonga, en patrimoni i racons urbans plens d'història, està per baix de pobles més menuts, com ara Potries. Pot ser una impressió nostra, que hem visitat molts pobles, "arreglaets i guapets", amb el seu Museu etc. Segurament Villalonga, més gran, difícil de conservar i ha tingut diferents Alcaldes amb diferents criteris i poca dedicació al tema. Hui en dia, el turisme rural, és clau en el desenvolupament econòmic, front a la pèrdua en sectors com l'agricultura i la industria, que a Vilallonga foren capdavanters.

UNA PASSEJADA PER VILALLONGA.
Vicent Ferrer ens va fer una ruta completa passant pel barri de l'Alcudia, amb la típica forma morisca de carrers estrets i empinats i els elements emblemàtics del poble: la plaça de l'església, el casino "el Centro",  la Capella de la Mare de Deu de la Font,  la font dels 16 xorros, el barri de Cais... amb tota mena d'explicacions, anècdotes  i encontres improvisats amb  "llobers", que com va passar a la Capella, ens obriren i explicaren alguns detalls de la troballa de la Verge o el tapiç del Corpus. Una amiga nostra, Eva,  va recordar els anys al col.lege Santa Anna del principi del passeig hui casa de Cultura.
Vicent Ferrer ens va obsequiar amb exemplars de la revista Bresca, que des de fa temps dedica les seus pàgines a la cultura popular del poble i amb ganes d'acollir altres articles de pobles veïns. Nosaltres els deixem tota la nostra edició del blog temàtic "Ací Potries"


Alguna pujada a la Safor haguérem pogut ajornar o canviar per aquest matí de diumenge, entrant al poble de Vilallonga, descobrint cases senyorials, i cases de pobres, el llavador, el cantó de la casa rural "Babel", l'ermita de Sant Antoni..

Per cert, el bar "Patinets" te eixe nom perqué segons Vicent Ferrer ens va contar, allí anaven les xiquetes i xiquets a...patinar. I no li preguntarem per lo de "llobers". Si pels cognoms més comuns a Vilallonaga i els poblats moriscos com l'Amassita, que fita amb Potries.

Tornant a la reflexió del principi, creguem que gent, que estimen i treballen per Vilallonga des de fa dècades, com Vicent Ferrer, són la solució per a que el poble pegue eixe salt definitiu en la conservació i promoció patrimonial i turística. Tots eixos amics que hem anomenat no han estat al front de l'Ajuntament de Villalonga...i ja toca!
Ací teniu les fotos.(descobrint Vilallonga)