27 de març de 2017

LES CADENES DEL MONTCABRER.

Blai va aparèixer, com la mare de Deu d'Agres, (feia temps que no el veiem) i ens va dir que no podríem pujar en cotxes a les neveres, per la pista d'Agres "Mira que tenia el presentiment" va dir Giro. Uns dies abans cridarem sense èxit a un movil de les visites en autobus que justetet eixe diumenge organtzaven cap a dalt. Volíem saber si la pista estava oberta per a turismes particulars. Teniem previst anar en cotxes i després pujar al cim del Montcabrer, com ferem fa molts anys.

És lògica aquesta prohibició,  tractanse d'un parc natural "La Mariola" i dels desgavells que de segur s'hauran fet. Sempre hem dit que alguns llocs, "millor amagadets i sense caminets ni indicacions". La gran quantitat de excursionistes està obligant a posar cadenes a les pistes i "peatges" als camins. 
Les cadenes de la pista al Montcabrer ens feren canviar la ruta
 i gràcies a les cadenes li traguérem més partit de la jornada.
Primerament gaudirem del convent, al principi esmorzant i al final berenant. I veguerem la Mare de Deu d'Agres, que va apareixer allí, al costat d'un lledoner, el primer dia de setembre de 1484, per aixó les romeries famoses de setembre. 
Una gran mole, quasi sense forma definida, dintre d l'antic castell moro, per darrere d'ella, del convent, comença la pujada al Montcabrer. La senda, un bon camí, el PR-CV 27, va entre un bosc d'arbres, amb certa dificultat. Tenim que passar dels 700 i pico metres als 1200 aproximadament. 

Al cap d'hora i mitja, pugem els escalons finals que ens portem al refugi del CEA, allí on en dues ocasions férem nit la gent de l'a.c. Casa Clara, fa tans anys que tendríem que buscar-ho a l'arxiu. (anys 80 i 90).
Blai, Pons, Sefa i Giro ho recordaren. (Ja portem 35!)
De seguida a vorer les neveres i repassar la "industria" del gel, tan arrelada en eixes terres altes i que s'aprofitarem fins principis del segle passat. La nevera de l'habitació i després la gran cava arquejada. Aquesta està molt restaurada i amb unes escales es pot baixar. 
Allí estava la gent de l'autobús, baix la nevera fent fotos. Nosaltres aprofitarem també, foto amb el teix i foto dalt amb el Montcabrer al fons.
Per cert, algú s'ha preguntat ja si pujarem al cim? Des del refugi hi ha una hora, total són uns 200 m de desnivell...
Les fotos al Facebook.