25 de març de 2017

AMB CONTINGUT... I REVINDICATIUS.

Quan estem a punt de fer l'excursió del mes de març, encara ressonen  coses de la darrera ruta, la que gaudirem el passat 19 de febrer: "A l'altra part del riu". 

El diari Levante-EMV, en la seua edició de la Safor, publicava el passat 15 de març, un article d'opinió del nostre amic Dani Jiménez titulat: "Recuperem el patrimoni cultural de la Safor".

Si rellegiu la crònica en aquest blog i recordeu el final de la passejada, es va plantejar el futur de la Casa Alfàs o el Moli de Beniflà. Perquè van desapareixer construccions històriques com  el Palau dels March a Beniarjó...Com, quan el reg a manta deixe d'aplicar-se, quedaran quatre troços de sèquia, etc, etc. El debat estava servit: salvar el patrimoni rural dels nostres pobles.
Dani és un historiador inquiet que va descobrint llocs amb la nostra companyia i pel seu compte, alguns d'ells són per a nosaltres molt comuns, hem viscut tota la vida amb eixe paisatge i eixos elements patrimonials.
Des del col.lectiu Casa Clara de Potries, hem insistit als darrers anys en una programació i estil d'eixides que no foren caminar per caminar. Les nostres excursions han volgut tindre un contingut cultural amb visites a castells, neveres, ermites, monestirs, etc, buscant i valorant la petjada humana, tot enmig de la natura i si cal pujant muntanyes. 
Hem passat de  la contemplació del patrimoni natural i humà del nostre territori, a la revindicació i protesta per la manca de sensibilitat de molts Ajuntaments cap a eixes joies que s'estan perdent. Corrals, molins, sèquies...Com diu Dani al seu article, és possible recuperar com s'ha fet a Potries amb la casa de la terrisseria i la Casa Fosca i Casa Clara.
Ens comprometem a estar vigilants en les nostres excursions pel medi, a la Safor i comarques veïnes, amb les "pedres, les plantes i els animalets"
Cada vegada que fem la ruta de l'aigua, una volteta pel terme  i dinem a la Casa Clara, estem revindicant un patrimoni nostre i viu, per a sempre.
Gràcies Dani per posar negre sobre blanc i en públic les nostres inquietuds. Continuarem la tasca.