18 d’abril de 2016

LA CRESTA, L'ÀGUILA...DEL BENICADELL.

Passa a sovint, quan mirem un quadre modern, qualsevol cosa...trobem semblances i posem noms i malnoms a les coses. Ahir diumenge 17 d'abril, anàrem al  Benicadell. Ja en la convocatòria el cartell deia:
 "Quan anem a la Safor,
sempre admirem la seua cresta"
La cresta al cim de la muntanya, com si fos la d'una gallina. Parlant d'animals, encarem el tram de final de pujada, ens apareix una àguila d'esquena a punt d'enlairar-se.
FOTO: l'àguila del Benicadell, o no?
Quan agafarem una certa altura, un dels xiquets va dir: "papa, és com un mapa", referinse a l'observació que feia de la vall d'Albaida, amb tots els bancals quadradets, els blancs de la terra, el verd i altres colors i formes. 
Observar, preguntar, fer comentaris...eixes són actituds molts importants a les eixides, rutes i altres activitats de la vida.
Com un altre component jove, que entre els núvols va veure de lluny Eivissa i ell mateix ho va concloure, segurament perquè en la darrera excursió que vingué (la safor) la gent en parlava i la buscava.
Que més coses podríem dir del diumenge al Benicadell. Quasi millor mireu les imatges i les vistes.
 Per cert, trobarem un xicot en la nevera i ens preguntà si quedava molt per arribar al cim, si valia la pena?. Li contestarem que si no pujava, és perdia lo millor, les vistes a 1104 m., entre dues comarques i valls...i l'aventureta final, la cresta i el vol de l'àguila que experimentem allí dalt, en l'agulla afilada del Benicadell. Faltava "agulla" un altre nom.