Els darrers anys hem combinat excursions i poble, a Potries es poden fer bones rutes: "la ruta de l'aigua", els tossalets i l'ermita, "a l'altra part del riu"...camins, arbres, pinaetes, horta...cases rurals, miradors...sèquies, partidors d'aigua, fontetes, molins, passeres del riu...li hem pegat la volta al terme, recordant llocs i sempre amb sorpreses. Moltes vegades davant una imatge, la gent no sap que "és Potries!"
Enguany va aparèixer una foto de l'amic Rafa Seguí, els ponts del tren i la carretera pel barranc de Morata, entre Vilallonga i Potries. Moltes amigues i amics de Potries -del face- no coneixen el lloc. Amb eixa imatge férem la convocatòria de l'edició 2016 de "és Potries!", amb el títol de "Ponts, camins de ferro i aigua".
L'objectiu, d'aquest diumenge 15 de maig, era recordar i observar les restes d'eixe tren que passava per Potries. Com a material previ adjuntarem el següent article del nostre blog temàtic POTRIES, ESTACIÓ I PARADA.
Passarem pels magatzems de taronja de l'antiga estació a Potries, parlarem de l'estat de la casilleta que hi ha d'enfront del Molí Canyar, però fins que arribarem als ponts, la gent no va agafar una idea del camí de ferro.
Baixarem al barranc de Morata, ja en terme de Vilallonga i els excursionistes quedarem embovats davant el bon estat de conservació d'un pont de dos ulls de finals del segle XIX. Amb els marges de pedra, el pont deixava passar el tren i seu so caracteristic de MAQUINES DE VAPOR Aquest efecte sonor va posar en situació al grup de l'a.c. casa clara.
CAMINS D'AIGUA.
Des de l'assud d'En Carròs, a Villalonga i per la sequia reial, baixarem cap a Potries, observant el mateix barranc del ponts quan toca el riu Serpis, el gorg de Merlich, "la modernització" de l'aigua (la central del goteig), la ben restaurada Casa Fosca, el mirador del riu i per ultim la Casa Clara, partidor d'aigua que ens dona el nom des de 1982, quan les intencions eren tombar una pared per deixar pas al camí de la catorzena.
Ara la gent te més respecte, encara que aprofiten la sèquia tapada des de l'assud, per fer el seu camí per damunt d'ella amb montons de terra que dificulten el caminar dels excursionistes.
Feu la ruta de l'aigua, per l'antiga via del tren, pugeu al mirador del tossal de la Marta, baixeu a vorer els ponts i tots els racons del camí. Aprofiteu les visites guiades, les descripcions i fullets ("a un tir de pedra", Ajuntament de Potries...)
Com que ja s'ha convertit en un clàssic, l'any que ve tornarem amb "és Potries!", i una foto i llocs sorpresa. No sabem que li agrada més a la gent si la volteta pel terme o la "torrà" a la Casa Clara i una salutació molt especial per a Tere i Goyo, "ara fa un any".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada