Aprofitarem el magnific diumenge (17 de maig) anant a esmorzar a l'Ermita "els tossals". Des d'allí, situarem els principals punts d'interés del poble i terme. L'amic Salva va destacar l'enderroc de la vella cantereria o fàbrica de retjoles i el seu futur al medi (natural o urbà?)
Mentre creuàvem el casc urbà, va sortir l'aparent concens que les forces polítiques de Potries tenen sobre senyes identitaries locals, naturals com històriques, així com festes i altres. Pensem que, mane qui mane, es conservaran com "la ruta de l'aigua". Precisament, Ramon deia a la Casa Fosca que d'ací poc, les sèquies, al menys algun tram, tindrà que restaurar-se, degut a la poc utilització per al reg.
Algunes sendes velles han desaparegut, buscàvem les antigues passeres per creuar i anar a l'altra part del riu i anar a la Casa Alfàs. A prop trobarem al bancal Salva Vidal que ens va avisar que ni passeres ni camí. Era precís que sortira la necessitat de construir un pont per conectar Potries amb el terme d'Ador. No se quí va dir que la candidatura de Gent d'Ador, es va fer la foto electoral a la Casa Alfàs, (són del PSOE i el Bloc i tenen l'Alcaldia). Quines rel.lacions sobre temes d'nterés comú tenen ambdós Ajuntaments?, la pregunta nostra.
Observarem les obres i marges construïts i eixes ribes del riu, baixarem a "la fonteta", quasi inaccesible i la pregunta de la gent: propietat privada? Creuem el riu per la palanca, que quan plou i ve el riu...el pont fa falta. Parlem de la quantitat de potriers que tenen terres en terme d'Ador, de agricultura, camins...i descobrim "la casa de la Parà", tot i fent un esforç entre baladres i tanques. És possible un turisme rural en aquestos pobles nostres? Ja tenim debat. Recordem quan anàrem a la casa rural del Merlich, fent la ruta "a l'altra part del riu"
A Vicent li agafen quatre llimes i taronges del seu bancal i tornem cap al poble. A la una comencem a preparar el dinar a l'abrig de les figueres de la Casa Clara. Algú va afirmar que eixos arbres són patrimoni local, de broma però...
Pep estava al seu troç, fent branca, el cridarem i després d'assear-se va vindre a dinar amb nosaltres i ens va parlar de la presència romana ací, a la Catorzena.
Paco, que és d'Oliva i li agrada molt la història, va afirmar, "ara comprenc la senyal, Potries te de tot" Ho deia per la senyal turística que hi ha a l'entrada de Potries per Vilallonga, al jardí de la vella carretera, on ens férem una foto. Eixa senyal amb els logos, ha inspirat el cartell d'aquesta ruta, que volíem compartir amb els nostres candidats a l'Ajuntament de Potries.
"ÉS POTRIES!", continuarem gaudint, redescobrint el nostre patrimoni. Ja tenim preparada una ruta per a l'any que ve, combinant, "a l'altra part del riu" i "la ruta de l'aigua"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada