"EL VIATGE", EMOCIONA AL PUBLIC.

Al llarg dels més de tr3enta anys del col.lectiu Casa Clara de Potries, és la segona vegada que s'organitza una xerrada sobre la nostra guerra. També fou Eladi Mainar qui en 1997 ens va parlar sobre els bombardejos de l'aviació italiana al port de Gandia. Calia fer memòria i revindicar al potrier mort a Mathaussen.

EL FINAL DE LA GUERRA, PER ELADI MAINAR.
L'especialista en la República i la guerra, professor de Simat, va començar parlant-nos de les darreres setmanes de la República, la difícil, cruel i angoixa de la població. Segons Mainar, des que Hitler va decidir donar tot el suport al general colpista Franco, la guerra estava perduda i més quan les democràcies com Anglaterra i França van decidir no intervindre. De fet, el cop intern del general Casado pot ser fora preparat per la inteligència anglesa. Al seu llibre, que la gent va adquirir al final de l'acte, dona tota mena de detalls.
Mainar ens va comentar com el President Negrin va intentar resistir fins que començara la guerra  a Europa o negociar amb Franco una rendició, amb la condició que España tinguera democràcia i no hi hagueren represàlies als perdedors. Però Franco volia la rendició abssoluta i acabar amb els "rojos".
Eladi va narrrar com la gent fugia per la frontera de Port Bou o el port de Gandia, que  fou clau per a uns pocs privilegiats de Casado, embarcant en un vaixell anglès, mentre que a Alacant fou un caos per als milers de "desgraciats" que allí acudiren.

Eladi Mainar va concloure dient "que la guerra civil espanyola fou una guerra de classes, la guanyaren uns pocs- des de segles dominadors d'Espanya. La guerra fou la derrota de la gran majoria de la població, que tenia en la República l'esperança d'una vida més digna.

ALEX RUIZ I ELS REPUBLICANS CAP A LA MORT.

El periodista ens conta com entra en la temàtica dels espanyols que anaren a parar als camps de concentracio de la frontera de França i després a l'extermini nazi. Curiositat a Bellreguard, xerrades de veins, misteris...Fernando Seguí Garcia, de Bellreguard, desaparegut en la guerra.Poc a poc va averiguant fins que al final de la seua investigació ens troba la relació dels 15 deportats saforencs als camps nazis.

En un moment de la seua intervenció, Alex emociona al public llegint el testimoni d'un supervivent. Per un moment estàvem en una escena d'eixes pelis de camps de concentració nazis, La gent en silenci i Alex li costava pronunciar les paraules del text.

VICENT GARCIA GRIMALT.

Alex ens diu que al camp anex a Mauthausen, Gusen, va morir el 29 d'agost de 1941, el potrier V.Garcia Grimalt, naixcut el 1907.Fou membre del consell municipal -l'Ajuntament, concretament l'area d'instrucció pública- un curt període abans d'anar al front de guerra. Sembla que aquest carrec, li va fer pensar que tornar a Potries li suposaria tindre repressalies, optant per fugir a França.

Alex Ruiz va dir que en la Causa General del regim de Franco de 1942, Vicent Garcia consta com a desaparegut en guerra, quan ell va morir un any abans. El seu viatge li portaria a Polonia i després a Mathaussen.

Quan va acabar Alex Ruiz de nomenar el trist destí del potrier, el public va fer un silenci i un aplauso, en senyal de respecte i memòria a Vicent Garcia Grimalt.
Els assistents a l'acte prengueren la paraula. Una de les intervencions
senyalava la culpabilitat de Franco i el seu regim, que no va voler salvar els espanyols, quan les autoritats nazis li preguntaren que fer amb ells, afegint el cas positiu dels jueus sefardites espanyols que si foren ajudats pel regim de Franco.

Per ultim, es va parlar dels reconeiximents als republicans espanyols, els quals entraren a alliberar París els primers. Des de la taula, Vicent Gironés va dir que era moment de superarcla por i al menys, col.locar una placa en l'Ajuntament, en record del que fora "regidor" Vicent Garcia Grimalt. La seua neta Mati Garcia, actual regidora de l'Ajuntament de Potries, escoltava la proposta amb gest emocionat.

Al nostre grup Amics de Potries, farem un reportatge i revindicarem  la figura d'aquest heroi i martir de Potries.