5 de desembre del 2011

MANSANET I LA PILOTA VALENCIANA.

La llengua... i moltes coses dels valencians han passat per moments difícils al llarg de temps recents. La pilota valenciana, l'esport autòcton, també ha tingut els seus mals moments, essent quasi marginal. A Potries, des de l'arribada de la Democràcia, el nostre esport s'ha vist fomentat des de l'Ajuntament i altres entitats. Avui en dia és fàcil vorer partides al carrer qualsevol dissabte o diumenge. N'hi ha afició i bons jugadors, cas del pilotari Joan Gràcia, al que l'a.c. Casa Clara atorgà el premi Pot de Potries.
Per tot això creguem interessant parlar de la pilota i hem organitzat una xerrada amb Víctor Mansanet, periodista i escriptor de Simat, que ha publicat varis articles a revistes i diaris i te publicat un llibre sobre la pilota.
L’a.c.Casa Clara presenta xerrades originals, interessants i populars com la d’aquest divendres 2 de desembre. Per cert, un dels assistents al veure la publicitat de l’acte va associar el “tr3nta” del logo del 30 aniversari amb el “val i trenta” del joc de la pilota)
El periodista de Simat, Víctor Mansanet, autor del llibre “Quinze net”, aproximació a la pilota valenciana (Grup 10, 2007), va fer un repàs als orígens i història de la pilota, des dels egipcis, els grecs i l’exportació del joc per l’imperi romà fins l’actualitat.
Segons Mansanet, la pilota s’introduix ací per mitjà dels conqueridors cristians de Jaume I. Va ser Jaume II qui més va fomentar la pràctica, per recomanacions del seu metge Arnau de Vilanova.
Com la pilota va passar de ser un joc practicat per la noblesa a estar abandonat per aquestos en les èpoques de castellanitzacó del regne de València, desprès del decret de Nova Planta, però el poble ho recupera amb influències des de França i la seua revolució.
Mansanet ens parlà de la millor època de la pilota, a finals del segle XIX, principis del XX, amb l’esplendor de la taronja i xicotetes industries fan d’aquest joc el preferit dels valencians i un negoci.
L’augment de cotxes, la modernització dels pobles i ciutats, l’aparició del futbol farà minvar la pràctica de la pilota. La nostra guerra suposarà un fre fins els anys del desenrotllisme franquista, essent l’epoca de conssolidació les dècades de 1980-90, coincidint amb la transició democràtica.
Segons Mansanet, la pilota està en un moment dolç, encara que s’haja aturat projectes i pressupostos tan importants com la ciutat de la pilota de la Generalitat.
Entrant en aspectes sociològics, el conferenciant va afirmar que la burgesia valenciana no ha fet res per la pilota, la pilota de baqueta era de gent baixa. Fins i tot l’impulsor de la Federació Valenciana de Pilota fou un basc.
Un apartat que Mansanet va destacar en la seua xerrada fou el de les frases i noms dels jugadors.
Així va recordar expressions com : “qui va al trinquet, al cap de l’any es queda net”, “Benissa, partida i missa”, “Estar a dos i ratlla i la pilota encalada”…les qual amb el seu us quotidià demostren l’arrelament existent.
Els pilotaris utilitzen els noms dels pobles com Nel de Murla, el xiquet de Simat…aixií com malnoms Xato, Pigat, Rovellet, una demostració més de l’estracció popular del joc i els jugadors.
Una vegada obert el col.loqui entre el public, foren moltes les intervencions. Cal destacar la presència de Joan Gracia, pilotari de Potries i actual regidor de l’Ajuntament, que va repassar el treball que s’està fent des del consistori. Es va parlar de les escoles municipals, les instal.lacions, assignatura als col.legis, declaració de be i protecció cultural, etc.
Víctor Mansanet encara tenia coses que contar, així va introduir als presents en la llegenda del món de la pilota, les travesses, diners, negocis, mal viure…Joan Gracia va confessar que a coneguts d’ell els havien avisat “no vages amb eixe que és jugador de pilota” Mansanet va afegir més anècdotes viscudes en primera persona, manifestant que ell li diria al seu fill que anara al trinquet primer que a un camp de futbol.
No podien faltar referències a la literatura, així el conferenciant ens va contar com ha assessorat Ferran Torrent sobre trinquets i pilotaris per a la seua novela.
Al acabar l’acte, Victor Mansanet va dedicar el seu llibre al poble de Potries. L’a.c.Casa Clara el donarà a la Biblioteca.

Podeu contactar amb Victor per Facebook: Victor Mansanet Boigues.