13 de novembre de 2011

PERGUEREM EL NORD.

Aquesta vegada la pluja no ha estat la excusa per a no acomplir l'objectiu, tot i que a migdia va ploviscar més fortet.
La meta era pujar al Monduver seguint el camí i sendes de la famosa carrera "el km. vertical", aixó sí, eixint de més avant. A les 10 del matí estàvem en la vella pedrera de Marxuquera que n'hi ha al costat de la carretera a Barx,després de rebutjar un cami per culpa de la vegetació que el tapava, en  prenem un altre i anem a parar a un barranc, on esmorzem tranquilament.
Mirant els fulls i papers, tot indicava que seguint el barranc aniriem en bona direcció i aixó férem. Al cap de vora una hora de caminada eixim a la carretera, molt abans d'on havíem entrat a la pedrera. Es a dir, haviem pegat la volta cap arrere. En  compte d'anar cap al Nord, caminarem cap al Sud.
Es posa a ploure i decidim agafar els cotxes i anar al centre "Parpalló-Borrell", allí comentem amb el monitor la nostra història. Ell ens diu que deurim d'haver pres el primer camí de la pedrera, el que deixarem. (En la gran orto-foto que hi ha al centre, es veia perfectament la linea de la senda)
La cosa és que no està senyalitzat amb marques i postes i perdre's era molt possible, ens ha passat algunes vegades, però sempre em rectificat a temps. El que està clar també es que a la montanya s'ha d'anar ben preparat, amb plànols bons...i una bruixula que ens haguera indicat el Nord.
Enfí, tots ho prenguerem amb bon humor i una cervessa i sobre tot és una bona lliçó.