TOTHOM VA PARLAR DEL VALENCIÀ

ALANDETE OPTIMISTA AMB L’ÚS DEL VALENCIÀ.
Divendres 22 de maig, el professor de valencià i sociòleg Pep Alandete, es va mostrar optimista sobre l’estat de la nostra llengua, tenint en compte la perspectiva històrica.

Amb una llengua a punt de desaparèixer, “estigmatitzada” i prohibida per la dictadura franquista, s’obri un període de “resistència”, el moviment universitari i social dels ’60 i ’70 (la nova cançó) i final i fonamentalment la llei d’ús i ensenyament de Joan Lerma i Ciprià Ciscar en 1983.
Malgrat la política de “minorització” i confusió de la dreta, ja en temps democràtics –batalla de València i Governs del PP-, la fidelització de molts valencians, especialment de comarques centrals, està salvant el català/valencià, la llengua pròpia.

Tots els presents parlaren: Esteve va recordar els anys de la nova cançó, teatre i activitats a Potries ,vivències en llocs del mateix idioma (Tarragona) i com ara l’església catòlica ha tornat al castellà a Potries. Maria i les seus amigues “trauen la llengua” al cap i casal –als col.legis i universitats-. Juanfer li parla valencià a la botiguera de la “xicoteta València” és a dir Gandia, a Pasqual no l’atenen en valencià declarant. Tere comenta els primers anys- molt durs- per implantar el valencià al col.legi de Potries.

I altres comentaris i preguntes, quasi totes contrastant la idea positiva de Pep Alandete, que insisteix en el canvi d’una llengua considerada fa poques dècades com d’analfabets a ser ensenyada a les escoles i parlada als mitjans tot i quedar molt per fer i hi haure molts entrebancs, que amb actituds com les mostrades pels assistents a la xerrada, aniran consolidant i ampliant l’espai social del València.