L'amic Casimir va dir: "jo no sabia que este poble tenia tant de patrimoni". Efectivament, Llutxent mereix una visita, una excursió per a visitar l'ermita, el convent, el castell i el palau. Així ho férem aquest diumenge 13 de desembre.
Començarem la ruta pujant pel calvari empedrat per arribar a l'ermita. Allí, després d'esmorzar, la visitarem amb les explicacions del que fou el darrer propietari abans de la venda a la Diputació de València.Cal dir, que aquest edifici, construït al 1770, destaca al seu interior per les ceràmica explicativa dels "miracles dels corporals".
Uns centenars de metres més amunt, el Convent o Monestir del Corpus Cristi, molt restaurat i visitable. A l'estiu es celebra des de fa anys el festival de música. És de 1422 i va pertànyer als Dominics, essent Universitat i seminari de missioners de l'Amèrica. Els seu voltat és igual de preciós, amb la pinada o el garrofer centenari.
Des del convent, agafarem una sendeta que baixa la muntanya, el Mont Sant com se l'anomena, per tornar a puja un tossal de 347 m. coronat pel castell de Xió. El castell vell, que diuen a Llutxent data del segle XII, del periode Almohade. Encara es pot vore la doble muralla, amb els torreons als angles i la cisterna.
Li diuen el castell vell, perqué al poble, dalt de tot tenim el Palau-fortalesa construït pels senyors d'allí, els Pròxita, a finals del segle XIII. Grandot, quadrat, finestres gòtiques i dos torres als cantons...però està en reconstrucció.
Mira si trobarem patrimoni històric: religiós i civil, miracles i barons...i paisatge tranquil amb les oliveres que estaven collint, al voltant de la carretera de Pinet. Una volteta d'uns 5 km., molt senzilla, però que ompli els sentits de la persona.
Per cert, com ja diguérem a la convocatòria de l'excursió, ens creuarem amb el grup de l'UPG i el seu guia Carles Miret. Coincidirem amb ell , en la necessitat de fomentar eixe excursionisme didàctic del patrimoni, al temps que es camina i es merejen les cames.
Podeu trobar tota l'informació del Patrimoni visitat a Llutxent a la web de l'Ajuntament del poble i recomanem llegir la crònica que fan els amics de Daimús "Marge Gros" d'aquesta ruta al seu blog.
Més fotos al nostre lloc de Facebook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada