La sala de l'Ajuntament de Potries plena per escoltar la nostra història, els anys de la Transició política de la dictadura de Franco a la Democràcia. Darrerament es parla molt d'aquest període, la veritat és que ja han passat molts anys, tenim que fer memòria, revisar els fets i pot ser fer una nova transició. L'a.c. Casa Clara, que va néixer en eixos anys, va convocar una reunió per parlar del tema amb Vicent Cremades Arladis, estudiós de d'aquest periode, que ha escrit sobre la església, el nacionalisme i la societat en els anys 60,70 i 80 del segle passat. Vicent Cremades va repassar eixos anys a Gandia i la Safor,seguint: els aplecs, les primeres associacions, Pluja Teatre, etc. I va fer algunes resenyes de Potries, llegint un article aparegut al periodic comarcal del moment "El Dàtil".Per cert els assistents al acte adquiriren i demanaren la signatura del autor als llibres que va portar.
PEP AZNAR, TRANSICIÓ A POTRIES.
Els assistents a l'acte, esperaven la intervenció del que durant molts anys fou alcalde de Potries, el primer de la Democràcia. Pep Aznar en una hora va repassar cronologicament la transició a Potries, fent especial atenció al paper del "Nou Club", un centre juvenil propiciat pels diferents rectors de la Parròquia. En eixe lloc i les influències que venien de l'exterior, dels estudiants de València, gent de la Safor com Muñoz de Pluja Teatre etc, anaren formant la colla antifranquista a Potries.El club parroquial era un lloc on s'anava fent la gent que poc després donaria pas a l'agrupació comunista del poble que va guanyar les primeres eleccions municipals de 1979.
Pep Aznar, en un to seriós, al temps que graciós, va contar moltes anècdotes d'eixe temps: com va rebre la primera "hòstia" de la policia a València,
Mort el dictador Franco, a Potries s'accelera l'activitat de mitins de diferents partits democràtics ( Salvador Fuster-PCE, fou dels primers després la legalitazació) i actuacions com Cuixa, Pluja Teatre, etc. Pep Aznar va comentar el fet que Potries tinguera la primera Alcaldia comunista, com la gent tenia por, burla i després comprengueren que l'Ajuntament era de tracte igual per a tots. També va defendre el rector Jaume Margaix, que fou etiquetat de comunista. Aznar va dir que era més rector que el que més, però diferent.Tocades les 10 de la nit al campanar de l'Ajuntament, el moderador de la xerrada li va dir d'acabar, Aznar va agraïr l'atenció del public, afegint que un altre dia podria continuar. Del 23 F va dir:
"em digueren que m'amagara
i ho haguera fet de no eixir el Rei"
Per ultim Pep Aznar va fer una reflexió personal sobre la dreta que sempre va a lo seu, sempre ha segut més monàrquica que ningú, més franquista i ara més constitucional que ningú i nosaltres tenim que espavilar-nos.
Signatura de llibres de Vicent Cremades i sopar a la cova del bar de la plaça foren els darrers actes de la convocatòria, Cal destacar la presència d'un nombros grup de joves que no negaren l'efecte del documental de Jordi Evole.
La propera setmana intentarem fer una transcripció del parlament de Pep Aznar, una verdadera joia per l'arxiu de Potries. Ens tornarem a ajuntar per a redactar la història de la Transició a Potries, arreplegant el que es va parlar, ampliant i completant el tema. Gràcies a Vicent Cremades per l'interés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada