LA CRÒNICA I L'ALBUM DEL MONTGÓ.
Començarem la excursió del diumenge 4 de març, des de l'ermita del pare Pere a Dénia, amb una meravellosa i llarga passejada per una pista vora el mar, bordejant la falda del Montgó, fins arribar a la cova del camell, aprop del terme de Xàbia. A partir d'ací comença la pujada. Molts grups de joves i de totes les edats, compatien ruta amb nosaltres.
El que semblava tant bonic,bon temps i alegria, es converteix en pessimisme davant les dues hores de pujada que ens anuncià una senyal. Lola "la llobera" no es trobava be, havia estat malalta durant la setmana i es va rendir. Ana i ella tornaren cap arrere. Nosaltres començarem a pujar, en zic zac, amb ullades de sol calorós. Poc a poc agafem ritme, parlem amb la gent que baixa del cim, això ens distrau i ens dona optimisme. Però, la pujada es fa dura, amb camins estrets i ribes perilloses. Les pedres, cada vegada més desgastades, amenacen amb les seues puntes. Les vistes de la mar ens fan recuperar l'alé. 
A les 2'30 arribarem al cim del Montgó, "collons" quina alegria dels tres membres de l'a.c.Casa Clara de Potries, supervivents. Ens fem fotos, ens donem la mà i ens abracem, beguem aigua i peguem una miradeta a l'horitzó, el cap de la Nau, el penyal d'Ifach...no apareix Eivissa.
Dinem en un corral abandonat, de pedra, que ens protegeix del vent gelaet i molest. Vi, menjar calent i cafè, per agafar forces i tornar cap a Dénia...Ens esperen dues hores més per un trajecte complicat per les pedres moldejades perillosament per l'efecte càrstic.
Arribem a la creu que mira a Dènia. Continuem baixant, passen els minuts, no arribem mai, el sol està en ponent...A les 6'30 arriben al punt on deixarem els cotxes..."collons" el Montgó.
Dinem en un corral abandonat, de pedra, que ens protegeix del vent gelaet i molest. Vi, menjar calent i cafè, per agafar forces i tornar cap a Dénia...Ens esperen dues hores més per un trajecte complicat per les pedres moldejades perillosament per l'efecte càrstic.
Arribem a la creu que mira a Dènia. Continuem baixant, passen els minuts, no arribem mai, el sol està en ponent...A les 6'30 arriben al punt on deixarem els cotxes..."collons" el Montgó.
De les tres o quatre maneres de pujar al Montgó, triarem la més llarga, la circular de més de 12 km. i 5 i pico hores de caminada. En aquest temps li prenguérem la vertadera dimensió i respecte que es deu al Montgó, i recordarem moltes vegades eixe "taco" i dita "els collons del Montgó."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada