6 de març de 2012

"COLLONS", EL MONTGÓ !

LA CRÒNICA I L'ALBUM DEL MONTGÓ.
Començarem la excursió del diumenge 4 de març, des de l'ermita del pare Pere a Dénia, amb una meravellosa i llarga  passejada per una pista vora el mar, bordejant la falda del Montgó, fins arribar a la cova del camell, aprop del terme de Xàbia. A partir d'ací comença la pujada. Molts grups de joves i de totes les edats, compatien ruta amb nosaltres.

El que semblava tant bonic,bon temps i alegria,  es converteix en pessimisme davant les dues hores de pujada que ens anuncià una senyal.  Lola "la llobera" no es trobava be, havia estat malalta durant la setmana i es va rendir. Ana i ella tornaren cap arrere. Nosaltres començarem a pujar, en zic zac, amb ullades de sol calorós. Poc a poc agafem ritme, parlem amb la gent que baixa del cim, això ens distrau i ens dona optimisme. Però, la pujada es fa dura, amb camins estrets i ribes perilloses. Les pedres, cada vegada més desgastades, amenacen amb les seues puntes. Les vistes de la mar ens fan recuperar l'alé.
 

















A les 2'30 arribarem al cim del Montgó, "collons" quina alegria dels tres membres de l'a.c.Casa Clara de Potries, supervivents. Ens fem fotos, ens donem la mà i ens abracem, beguem aigua i peguem una miradeta a l'horitzó, el cap de la Nau, el penyal d'Ifach...no apareix Eivissa.
Dinem en un corral abandonat, de pedra, que ens protegeix del vent gelaet i molest. Vi, menjar calent i cafè, per agafar forces i tornar cap a Dénia...Ens esperen dues hores més per un trajecte complicat per les pedres moldejades perillosament per l'efecte càrstic.
Arribem a la creu que mira a Dènia. Continuem baixant, passen els minuts, no arribem mai, el sol està en ponent...A les 6'30 arriben al punt on deixarem els cotxes..."collons" el Montgó.
De les tres o quatre maneres de pujar al Montgó, triarem la més llarga, la circular de més de 12 km. i 5 i pico hores de caminada. En aquest temps li prenguérem la vertadera dimensió i respecte que es deu al Montgó, i recordarem moltes vegades eixe "taco" i dita "els collons del Montgó."