Paco Avaria va ser President de l'a.c.Casa Clara entre 1984 i 1987. Ell no li donava importància al carreg, no aportava iniciatives, ni debatia massa... deixava fer. Donava la impressió que passava prou, però crec que era conscient del pas generacional d'eixe moment. A Paco li donarem el premi Casa Clara en 2000, estava molt content i clar, no ho esperava ni es sentia mereixedor. Esteve Sampayo (amic i soci fundador de l'a.c. C.C.), va llegir al seu soterrar una poesia de Miguel Hernàndez, (Elegia per la mort de Ramón Sijé), que amb la mort de Paco, ara comprenem millor:
Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.
Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.
A las aladas almas de las rosas,
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alba, compañero.
3 comentaris:
Teniu el meu sincer condol per a la família del Paco.
Una abraçada,
Ximo Company
Des de l'associació TRIESPORT també hem sentit la irreparable perdua de Paco tiçana, un home lluitador i bona persona involucrat en el poble i amb el poble. Descanse en pau
En els pobles menuts tot el mon es coneix , i qualsevol aconteiximent sempre te molta repercusió.
La veritat es que noticies com esta sempre resulten especialment tristes i mes quant es tracta de una persona jove i que ha tingut vinculacions en organismes i associacions, que dediquen una part de la seua vida als demes.
Encara que jo no tenia un gran contacte amb ell , el fet d'haver segut soci de l'a.c. Casa Clara ja volia dir que teniem algo en comú , es a dir, donar al poble la nostra xicoteta aportacio tant cultural com social.
En el cas de Paco te mes merit ja que era dels fundadors i com sol passar els inicis no solen ser facils , pero al mateix temps son els que formen eixos fonaments que son vitals per la continuacio de les associacions.
Des de l'a.c. Casa Clara hem de dir que és una gran perdua , pero que sempre el tindrem en el record.
Juan Ramon Pons.
Publica un comentari a l'entrada