18 de gener de 2016

SEGUIREM L'AVIONET! /LA SIRENA DE LA POBLA.

Aquest diumenge, 17 de gener, anàrem a la Pobla del Duc: "Ruta dels refugis antiaeris". La curiositat al enterar-nos que  en temps de guerra, construïren un aeròdrom ací dalt, ens va fer programar l'excursió. 
Tens que posar molta imaginació, documentació i algun efecte sonor per a poder "visualitzar" estes instal.lacions bèl·liques. La pista d'aterratge son terres i bancals, encara que s'adivina per la planura del terreny. Els refugis estan molt ben reconstruits i els panels ho expliquen tot : el paper defensiu front a la "pava". Per cert, el fet que d'aquelles pistes, no s'enlairara-aterrara cap avió, ni "mosca soviètica", defrauda una miqueta. 

Tot i això, les alarmes, la sirena encara la recorden i sona. La "quinta de la sirena", els soldats de la Pobla -aixó ens digué un uelo de vora 90 anys-. Acabant la ruta, ja dintre dels primers carrers del poble, tornarem a escoltar la sirena i no era la que portàvem com efecte sonor en un mòbil, eren els altaveus de la Pobla, que com si ens saludaren, estaven repetint el ritual que cada dia , a les 6 del matí, les 12 i les 3 del migdia recordant eixe passat. Curiós, no? "La sirena de la Pobla". 
 Així sona la sirena de la Pobla del Duc: 

Un dia assolejat, per a caminar entre bancals de vinya i fruiters -tristos per l'època de l'any- observant l'extensió de la Vall d'Albaida i la seua terra blanca. Terreny pla, barranc amb  aigua, la via del tren , les cases abandonades de Missena i la Casa Alta, que foren acondicionades en temps del aeròdrom per als pilots i tropa. Uns 10 km. seguint el logo de la ruta, l'avionet, encara que van perdent la pintura i en algun encreuament ja ni es veu. (al barranc anàrem a parar)

Com és costum a les nostres eixides dels diumenges, més que la pròpia ruta, el que ens recompensa és la "camaraderia" , les anècdotes. Només aparcar el cotxe a la plaça, molts de nosaltres entraren a l'Esglèsia i la sorpresa fou el Sant Blai, que també celebren a la Pobla, amb processó i tot. Al bar dels jubilats esmorzarem molt bé. Allí unes ueles ens preguntaren el motiu de la nostra visita. La xica del bar ens deia que era porrat de Sant Antoni a Castelló de Rugat i la setmana que ve la Beata a Benigànim.  Saludarem el municipal i ens confirmà la direcció a prendre. Pep ens va fer "una perorata" històrica davant el cartell d'inici de la ruta, ens parla d'Aitana Alberti.  El ramat d'ovelles al pricipi i al final de la caminata.
I Tere , Goyo, Sefa, Eva, Daniel i el seu fill, Pons, Cassi, Merce i Elena, Paco, Domingo...

.Totes les fotos al Facebook de l'a.c. Casa Clara.