LA TORRE DE XERACO

Acabant juny visitarem la torre de la platja de Piles. Allí quedarem en anar a la de Xeraco. Aquest diumenge 25 d'octubre,  acomplirem el desig.

Esmorzarem a un bar de la platja, amb tres taules separades de 5 persones -per allò del Covid.

Començarem a caminar per la marjal, al costat del riu Vaca...Passarem per una mena de comporta-pont per aturar les avingudes. Al fons la mar, a l'altra banda la serra del Monduber i el poble...Feia calor de tardor, però el camí era curt i pla.

En arribar a la torre, la comparació amb la de Piles fou el primer tema de debat. Efectivament, Piles és la torre, restaurada i Xeraco són els voltants naturals de la torre, no restaurada.

L'amic Casi, que va organitzar l'esmorzar i la ruta, ens va fer una detallada explicació històrica sobre les diferències i no d'aquesta amb altres del litoral saforenc. Tambè ens va explicar la legenda de la serp, nom que rep aquesta torre a Xeraco. Com diguem en aquestes cròniques o diari: "haver vingut!"

La qüestió, com sempre, és que eixim, ens ajuntem, parlem: "cultura, en moviment"! Vos deixem un enllaç:  "A un tir de pedra".Torres de guaita a la Safor. i les Fotos del diumenge a Xeraco.

MÚSICA I SOPAR AMB AUSIÀS.

Des de fa unes setmanes, intentavem quadrar una data per tal d'ajuntar-nos amb el nostre amic i fill d'amics Ausiàs Garrigós i Morant. Estava de vacances i teniem que aprofitar. El music potrier, que treballa a Inglaterra, també tenia ganes de veure'ns. Així, quedarem pel diumenge 16 d'agost.

A principis d'any, esmorzarem amb Pedro Rodriguez, qui fou un dels fundadors de la societat musical del poble i fins i tot president de la Federació Valenciana. En eixa xerrada, trobem els origens musicals d'Ausiàs: la banda de música,  el Conservatori... el grupet d'amics (Ausiàs va formar part d'un conjunt anomenat Raça Borda)

La qüestió és que Ausiàs arriba a Anglaterra i és membre de l'Orquestra de Liverpool, està en el  "somni" de la música professional.

Ausiàs, no oblida el seu poble,  porta uns anys col.laborant amb l'Ajuntament de Potries, programant cicles i festivals musicals, com el que assistirem el març passat o com el que ens va acomboiar, el FestPOTRIES del diumenge.

I justament, amb el quintet de vent Verger, conegut i  amb discos publicats...Ausiàs va tocar el seu instrument al final de l'actuació a la Parròquia de Potries. I va parlar sobre la cultura i la música en aquestos temps de "repressió" per la pandemia. Un concert de vanguarda, música moderna, de vegades semblava la banda sonora -en el cas de la inspirada en les novel·les de Cervantes.

En acabar el concert, anarem a sopar al terrat de la "Cuineta de Marisa", formant dos taulades, una d'elles amb Ausiàs, els seus pares Pasqual i Tere i els musics del grup Verger. Aplaudirem la seua arribada i comentarem l' actuació i el repertori escollit. 

Una pregunta que li ferem a Ausiàs era la data de tornada a Anglaterra en les actuals mesures frontereres per la Covid. Ens va dir que igual tenia que anar 15 dies abans, per  passar la quarantena.

Amb Ausiàs en farem alguna més, tenim molt que escoltar, que sentir...música i paraules.

LA TORRE DE PILES.

Dissabte, 27 de juny, tornem a ajuntar-nos, a buscar "la normalitat", a vora mar, on el "bitxo" te por a la sal. Animats per Frederic Banyuls, amic i regidor de Piles, anarem a la Torre de Piles.

Després d'esmorzar i la tertulia sobre els fets històrics, caminarem per carrers sense cases ni tarongers; la planificació urbanística del "boom". Arribem a un magnific parc ajardinat i la Torre allí, més magestuosa. El regidor de l'Ajuntament crida i de seguida es presenta una parella de la Policia Local. Ens obrin la porta i de cop passem de la solana del migdia a l'ombria i frescor, a segles enrrere. 

Ja veniem informats sobre els motius, data de construcció i posterior evolució i usos de l'edifici. Pugem a la primera planta, amb foscor, els gruixuts murs i observem el lloc on encenien el foc per a fer senyals a les altres torres de la presència de vaixells berberiscos.

Tothom "embovats" i més portan la mascareta. El Municipal ens deixa una llanterna i per una estreta escalera de caragol, aconseguim pujar al terrat de la torre. Comprenem que la altura era suficient per a vore el perill que venia "moros a la costa!!"

Piles te un element, una història singular que deuria lluir i explotar cultural i festivament. Tots els anys recreant els fets de 1532, on naus de "Barbaroja" desembarcaren allí. Que millor festa de Moros i Cristians? I quin millor esdeveniment que fa honor al seu escut, la Torre de Piles.

El que escriu aquestes lletres, en la nit, mirant la lluna, escoltant les ones del mar de Piles i les granotes del barranc del Beniteixir, està tranquil, la Torre de Piles està a la guaita, no hi han "pirates ni bitxos" 

Vos deixem enllaç història i fotos. Ah!, vingau a la platja de la Torre de Piles. fotos i història
I de Piles anirem a Xeraco, on hi ha un altra torre d'eixa época.

ESMORZAR AMB VICENT DE LA FOIA.

Teniem ganes de "desconfitar-nos", de tornar a ajuntar-nos (no ho feiem des del 8 de març). I que millor que a l'aire lliure, al peu de la muntanya...Dissabte 6 de juny anarem a esmorzar a l'hort de Vicent. Sí!, Vicent de la Foia, pujant pel camí cap als "Penyascos".

Ja fa temps que en eixa finca, que fou d'una familia coneguda del poble, està  treballada  per un xicot "modern i ecològic" de la Font d'En Carrós. (Havia posat un cartell a l'entrada)

I no fa molt, va sortir en un documental de la tele valenciana. I clar! Tenim que anar.

Després de reunir-nos a la plaça, amb mascaretes i certa por a acostar-nos-,  agafarem el camí cap a dalt i a la porta de la finca ens va rebre Vicent.  Salutacions, presentacions i de seguida a preparar les taules per esmorzar. Estaven  a la caseta, a l'ombra, de nou tothom junts i alguna abraçada vital.

Vicent ens va servir unes ensalades fetes amb productes de la seua terra. 

Amb un ambient càlid, primaveral, l'esmorzar es va mesclar amb la tertúlia, les preguntes i comentaris sobre l'agricultura de tota la vida -que ara diuen de proximitat- i el present i futur d'aquesta.

Vicent, ens va contar com va arribar a la finca, sense el vist i plau familiar, encara que tenia un passat i estudis relacionats amb el camp.  I  del mercat de venda i les dificultats econòmiques que te, malgrat la "moda" i creixent demanda de productes ecològics.

Al migdia, ens va guiar pels diferents bancals de la finca, on te plantat tota mena d'arbres frutals, verdures i fins i tot una caseta amb pollastres i gallines. Ens va parlar del compost i altres maneres de llaurar i aconseguir producció agrícola sense "ferir" massa la terra.

I com sempre, el més important la cohesió del grup, la felicitat, el aprenentatge d'alló que visitem.

Gràcies Vicent per la teua hospitalitat i molta sort a la teua mampresa.

Vos deixem les fotos  i el Video de la tele. (minut 23))

...A POTRIES!

El "mestre" Josep Tarrassó ens va demanar esperar i guiar un grup que venia de Vilallonga pel terme d'Ador.

Diumenge 8 de març,  després d'esmorzar a la casa fosca, anàrem al seu encontre.

Des de l'altra part del riu, anaven creuant per una "palanca" díficil de passar. (ja fa temps necessita arreglar-se)  Ens saludem, Josep Ramon està al cap de la filera d'excursionistes de Vilallonga.

 "El riu que ens uneix i ens separa: Ador, Vilallonga, Potries..."

En un lloc que abans era el "basurero", la "cloaca" de la "lejia" i la depuradora del poble, des de la democràcia local, ha anat canviant. Als darrers tamps un grup de potriers (Nostra terra, La Madrilla) treballen durament per a que aquest tram  siga un lloc net i d'oci. Una de les actuacions ha estat la col.locació d'una prestageria de "llibres lliures", o com algú va dir el "biblioriu" Nosaltres, que promocionarem els llibres i la biblioteca des de finals dels '70, no podiem desaprofitar per a deixar la nostra empremta, un grapat de llibres amb segells historics del "Nou -Club"... La gent estava sorpresa i com deia Graciela: "una gran ocurrència, llibres vora el riu".

Pujarem i anàrem a la Casa Fosca, un dels partidors d'aigua, on teniem  Pepe Aznar,  per  fer explicacions històriques sobre l'aigua a Potries. De fet, quan va ser Alcalde , el primer de la Democràcia, tot va començar a recuperar i valorar-se, amb el treball de  Gisbert Santonja i d'Albert Vazquez...

El que no parava de fer explicacions, al mirador del riu, a la Casa Fosca...era Xavier, un potrier, molt potrier Un altre, Pep Gironés, va comentar l'orige romà de la xarxa hidràulica, millorada pels àrabs, concretamet de Damasco.

Ens anàrem a l'altre gran element del patrimoni de l'aigua, la Casa Clara, eixe partidor, d'on surten dues sèquies més. Per cert, Pep Aznar i Pasqual Garrigós recorden quan nomenaren  l'associació cultural en 1982 amb el nom de Casa Clara, per a destacar eixes "coses" que tenia Potries, i que no li donaven importància la majoria de la gent.

 I a tot això, les dones i homes de l'excursió de Vilallonga, molt entretinguts amb les explicacions, fins i tot les més lúdiques:  quan les mares portaven els xiquets a prendre el bany a la Casa Clara...

Com va dir Pons i Angeles, va ser un  diumenge molt interessant, fomentant les relacions entre pobles veins i grups excursionistes.
Després anarem a un concert de música de cambra a l'església de Potries. D'això ja en parlarem amb el seu organitzador Ausiàs Garrigós, en un esmorzar.
Vos deixem més fotos.a Potries! i vos animem a repetir. Tenim més coses a Potries per aquesta temporada.

LA VALL DE POP, AMB SEBASTIÀ.

Sebastià Giner va dir: "Hem titolat l'excursió -entre ceps i atmetlers-, encara que la podriem anomenar- a la vora del riu gorgos-". Diumenge 23 de febrer visitarem  vall de Pop:  Llíber, Xaló i Alcalalí.

Després d'esmorzar al costat de l'església de Llíber, mamprenguerem camins  vora riu, un  Gorgos que setmanes abans anava de part a part i ara  poc cabdal. Hi trobarem pous, molins en runes i la coneguda "bassa". I riu raus entre bancals de ceps, que estaven podats, esperant la verdor de les seus fulles i fruits. Els ceps que donen eixe conegut vi de la Vall de Pop, de Xaló. Passarem per la cooperativa encara que preferirem coneixer altres llocs del poble com la plaça amb la seua  gran església i el tossalet, d'on es veu una panoràmica del terme i el vall.

Caminant uns pocs kilòmetres més, ens ferem la foto amb les flors dels atmetlers, algo avançats ja. Era un reclam de la ruta, encara que a nosaltres tampoc ens sorpren tant, no fa molts anys ací a la Safor i a Potries podiem vore aquesta estampa de les estacions de l'any.

Creuem el riu i arribem a Alcalali. Ens trobem a la plaça del poble una fira de productes de la terra.

Dinem en un hort d'oliveres, entre sol i ombra i com aquells 12 que anavem amb Jesús, caiguem en una son i becaeta.

A les nostres excursions amb contingut, (explicacions de l'amic Sebastià), eixa cultura en moviment, sortiren preguntes, debats...l'economia del vi o la del resident anglés? També la pregunta de "broma" sobre si el vi de Xaló no te el mateix sabor quan el traus del Pop.

Enfí, que ho passarem molt bé, un diumenge primaveral, on tothom va caminar vora 10 km. sense queixar-se, on algú va dir que semblava estar a la Toscana o el Valley de no se que de Califòrnia. I com sempre la camaraderia entre la gent i Morant fent la paelleta, Eva fotos de flors, i Sebastià encantat de mostrar-nos les terres dels termes prop de la seua vollguda Benissa -com va fer abans de Nadal.

Deixem les fotos i vos recomanem la ruta, en totes les estacions de l'any, quan no serà l'atmetler ho és el cep
FOTOS VALL DE POP.