a.c.casa clara de potries

DIUMENGE: MUNTANYA I LLENGUA.

2012-02-09T22:48:00.005+01:00

DIUMENGE 12 DE FEBRER

RUTA DELS ASSAGADORS I CIM DE COVATELLES

(PR-PV 347)

-Dificultat baixa

-Distancia: 7 km
(2:30 hores efectives de caminata)

-Eixida des de la plaça de l’Ajuntament de la Font d'en Carròs, a les 8,30 hs.

-Vestit-calçat adequat, aigua i esmorzar.

Itinerari circular d’inici i final en La Font d’En Carròs. Eixim del poble i per el camí del cementiri ens dirigim cap a la senda de la Mola. Continuem la senda i pujant l’Estepar arribem al cim de les Covatelles on podríem esmorzar amb les precioses vistes de l’entorn. La marjal, la mar, el Montgó, la Safor, el Benicadell... . Després continuem per l’assagador, travessant un espès bosc de pins interromput bruscament per el tallafoc en el que a mes a mes han instal·lat la conducció de gas. Baixem uns metres pel tallafoc per agafar la senda de l’Arrullador fins el parc de la Plana i la Font d’En Carròs.

VOCABULARI

BUC; Objecte que forma una cavitat./Apicultura=Rusc (...) /Els Bucs, partida i tossal a les muntanyes de la Font d’En Carròs. Desafortunadament traduïda en els mapes de l'ejercit. “Los Buques”

FONTANELLA; Font xicoteta.

COVATELLA; Per cova. Barranc de les Covatelles: nom d’unes penyes volades que fan cova dins d’un barranc, en el terme de Benifato (Serra de Aitana). (dic. cat-val-bal)

Durant l’excursió portarem la Flama de la llengua que el Centre Excursionista de Castelló ens va lliurar el passat diumenge 5 de febrer en Sant Joan de Penyagolosa i va ser recollida per Mari Carme Tàrrega.

CENTRE EXCURSIONISTA CASTELL DE REBOLLET

LA FONT D’EN CARRÒS
http://www.castellderebollet.com/
ce@castellderebollet.com
Telèfon: 616967003 / 689248551

ÉS SANT BLAI DE POTRIES!

2012-01-30T23:22:00.001+01:00

CONEGUEM OLIVA!

2012-01-15T04:35:00.002+01:00

Meravellats amb el casc antic d'Oliva. Els carrers estrets a la falda de la muntanya del castell, els portals, les esglésies, el calvari i el castell, la vista fins la mar...

Oliva fa honor al seu comptat. La Font...el Rebollet. Els Centelles i Riusech...

Aquest dissabte, 14 de gener, caminarem pels carrers al voltant del Palau dels comptes -ho imaginarem- i

parlarem de Potries dins dels estats d'Oliva i Rebollet., el segle XV...

Tot potrier deuria visitar i conèixer Oliva i el castell de Rebollet, els nostres referents d'oritge cristià

N'hi ha un museu per a comprendre la història de Potries en eixe marc medieval i molt posterior -lligat a la ciutat d'Oliva.

També podeu visitar el museu etnològic, on es sentireu part de la vida passada, si teniu més de 40 anys, especialment en les tasques agrícoles a punt de desapareixer.

2012, TR3NTA, MOLTES FELICITATS!

2012-01-01T04:55:00.001+01:00

A L'ALTRA PART DEL RIU.

2011-12-13T23:39:00.001+01:00

Ens agrada fer coses a Potries ,conèixer el nostre poble, fins i tot traure rutes com la que férem dissabte passat, 10 de desembre. Alguns ens diguéreu: "que n'hi ha a l'altra part del riu?, per aon tenim que anar?

Primer que res tens que creuar el riu Serpis o d'Alcoi per les "passeres" i amb el cabdal que porta darrerament ja tenim la una bona impressió. Una vegada al terme d'Ador que fita amb Potries, passem un bon matí amb el paisatge i habitat rural - que s'esta perdent- horts de tarongers, casetes i cases de camp, sèquies i sequionets, camins i sendes...Com és bon costum a la terra, encenem un foc i torrem carn i embutits per esmorçar.

Caminem cap a la Casa Alfàs, un testimoni del que fou la industria de la canya de sucre en aquesta comarca.

A la vora del riu observem l'altra part, és a dir Potries i les casetes i terres que n'hi han des de la fonteta fins les antigues passeres. El Serpis fa una altra curva formant els seus gorgs.

La gran bassa del metge amb el seu arbre gegant, son un referent al nostre camí per terres d'Ador, que encara són cultivades per gent de Potries.

LA CASA RURAL DEL MERLICH

Agafant el camí indicat del Merlich, als pocs minuts arribem a una casa de camp perfectament restaurada. Ens ix a rebre un xicot de raça negra, després de saludar i presentar-nos ens convida a visitar la casa.

Hensly, com li diuen, és un holandès del carib, que desprès de fer diners a un restaurant del seu país, decideix buscar per la mediterranea una casa per a fer un hotelet i viure més tranquil. Va començar per la Costa del Sol fins arribar ací. "Només vaig veure la casa, vaig dir aquesta és".

Està restaurada amb molt de gust i respecte. Els mobles, les pintures i altres ornaments i detalls, fan de la casa un paradís. Ho podrien testimoniar els clients que venen des de Suïssa, Alemanya, Holanda...

www.casarural-sanmiguelmerlich.com

Ací podreu conèixer més de la casa.

Li agraïrem a Hensly el tracte que ens va donar (i el cafè i canapès), li desitjarem molta sort, i ens anàrem refent el camí.

Quasi a les 2, ens aturarem als quatre camins, a l'hort de Giro, per agafar una borsa de taronges i mandarines, abans de tornar a Potries, creuant el riu en el sentit contrari al que agafarem pel matí.
Si ets de Potries, prova de fer una volteta a l'altra part del riu, segurament trobaràs més coses i et fixaràs en altres que fins ara no tenies en conter

MANSANET I LA PILOTA VALENCIANA.

2011-12-05T14:44:00.001+01:00

La llengua... i moltes coses dels valencians han passat per moments difícils al llarg de temps recents. La pilota valenciana, l'esport autòcton, també ha tingut els seus mals moments, essent quasi marginal. A Potries, des de l'arribada de la Democràcia, el nostre esport s'ha vist fomentat des de l'Ajuntament i altres entitats. Avui en dia és fàcil vorer partides al carrer qualsevol dissabte o diumenge. N'hi ha afició i bons jugadors, cas del pilotari Joan Gràcia, al que l'a.c. Casa Clara atorgà el premi Pot de Potries.

Per tot això creguem interessant parlar de la pilota i hem organitzat una xerrada amb Víctor Mansanet, periodista i escriptor de Simat, que ha publicat varis articles a revistes i diaris i te publicat un llibre sobre la pilota.

L’a.c.Casa Clara presenta xerrades originals, interessants i populars com la d’aquest divendres 2 de desembre. Per cert, un dels assistents al veure la publicitat de l’acte va associar el “tr3nta” del logo del 30 aniversari amb el “val i trenta” del joc de la pilota)

El periodista de Simat, Víctor Mansanet, autor del llibre “Quinze net”, aproximació a la pilota valenciana (Grup 10, 2007), va fer un repàs als orígens i història de la pilota, des dels egipcis, els grecs i l’exportació del joc per l’imperi romà fins l’actualitat.

Segons Mansanet, la pilota s’introduix ací per mitjà dels conqueridors cristians de Jaume I. Va ser Jaume II qui més va fomentar la pràctica, per recomanacions del seu metge Arnau de Vilanova.

Com la pilota va passar de ser un joc practicat per la noblesa a estar abandonat per aquestos en les èpoques de castellanitzacó del regne de València, desprès del decret de Nova Planta, però el poble ho recupera amb influències des de França i la seua revolució.

Mansanet ens parlà de la millor època de la pilota, a finals del segle XIX, principis del XX, amb l’esplendor de la taronja i xicotetes industries fan d’aquest joc el preferit dels valencians i un negoci.

L’augment de cotxes, la modernització dels pobles i ciutats, l’aparició del futbol farà minvar la pràctica de la pilota. La nostra guerra suposarà un fre fins els anys del desenrotllisme franquista, essent l’epoca de conssolidació les dècades de 1980-90, coincidint amb la transició democràtica.

Segons Mansanet, la pilota està en un moment dolç, encara que s’haja aturat projectes i pressupostos tan importants com la ciutat de la pilota de la Generalitat.

Entrant en aspectes sociològics, el conferenciant va afirmar que la burgesia valenciana no ha fet res per la pilota, la pilota de baqueta era de gent baixa. Fins i tot l’impulsor de la Federació Valenciana de Pilota fou un basc.

Un apartat que Mansanet va destacar en la seua xerrada fou el de les frases i noms dels jugadors.

Així va recordar expressions com : “qui va al trinquet, al cap de l’any es queda net”, “Benissa, partida i missa”, “Estar a dos i ratlla i la pilota encalada”…les qual amb el seu us quotidià demostren l’arrelament existent.

Els pilotaris utilitzen els noms dels pobles com Nel de Murla, el xiquet de Simat…aixií com malnoms Xato, Pigat, Rovellet, una demostració més de l’estracció popular del joc i els jugadors.

Una vegada obert el col.loqui entre el public, foren moltes les intervencions. Cal destacar la presència de Joan Gracia, pilotari de Potries i actual regidor de l’Ajuntament, que va repassar el treball que s’està fent des del consistori. Es va parlar de les escoles municipals, les instal.lacions, assignatura als col.legis, declaració de be i protecció cultural, etc.

Víctor Mansanet encara tenia coses que contar, així va introduir als presents en la llegenda del món de la pilota, les travesses, diners, negocis, mal viure…Joan Gracia va confessar que a coneguts d’ell els havien avisat “no vages amb eixe que és jugador de pilota” Mansanet va afegir més anècdotes viscudes en primera persona, manifestant que ell li diria al seu fill que anara al trinquet primer que a un camp de futbol.

No podien faltar referències a la literatura, així el conferenciant ens va contar com ha assessorat Ferran Torrent sobre trinquets i pilotaris per a la seua novela.

Al acabar l’acte, Victor Mansanet va dedicar el seu llibre al poble de Potries. L’a.c.Casa Clara el donarà a la Biblioteca.

Podeu contactar amb Victor per Facebook: Victor Mansanet Boigues.

PERGUEREM EL NORD.

2011-11-13T19:41:00.002+01:00

Aquesta vegada la pluja no ha estat la excusa per a no acomplir l'objectiu, tot i que a migdia va ploviscar més fortet.

La meta era pujar al Monduver seguint el camí i sendes de la famosa carrera "el km. vertical", aixó sí, eixint de més avant. A les 10 del matí estàvem en la vella pedrera de Marxuquera que n'hi ha al costat de la carretera a Barx,després de rebutjar un cami per culpa de la vegetació que el tapava, en prenem un altre i anem a parar a un barranc, on esmorzem tranquilament.
Mirant els fulls i papers, tot indicava que seguint el barranc aniriem en bona direcció i aixó férem. Al cap de vora una hora de caminada eixim a la carretera, molt abans d'on havíem entrat a la pedrera. Es a dir, haviem pegat la volta cap arrere. En compte d'anar cap al Nord, caminarem cap al Sud.
Es posa a ploure i decidim agafar els cotxes i anar al centre "Parpalló-Borrell", allí comentem amb el monitor la nostra història. Ell ens diu que deurim d'haver pres el primer camí de la pedrera, el que deixarem. (En la gran orto-foto que hi ha al centre, es veia perfectament la linea de la senda)
La cosa és que no està senyalitzat amb marques i postes i perdre's era molt possible, ens ha passat algunes vegades, però sempre em rectificat a temps. El que està clar també es que a la montanya s'ha d'anar ben preparat, amb plànols bons...i una bruixula que ens haguera indicat el Nord.

Enfí, tots ho prenguerem amb bon humor i una cervessa i sobre tot és una bona lliçó.

QUATRE GOTES ASSUSTAREN LA GENT.

2011-10-24T18:01:00.007+02:00

No és la primera vegada que es suspèn la pujada a La Safor, així va passar en 2008, però el cas d'ahir és "raret".

Dissabte per la nit comencen les desercions, diumenge pel matí una plugeta, quatre gotes, fan que el personal s'assuste i desaparega. Tal vegada la pujada de fa dos anys en que ens mullarem, les alertes, la comoditat i la manca de propaganda o contacte directe amb la gent.

Diguem quatre gotes, perquè en la resta del dia no va ploure, al contrari, poc a poc el diumenge fou assolejat i bo.

Per aprofitar el matí, els dos que estàvem a la plaça de Potries i que portàvem la motxilla amb l'esmorçar i el vi, anàrem a l'altra part del riu, des d'on prenguérem aquesta foto, en la que és veu la Safor amb restes de núvols.

Al poble i per l'horta ple de gent passejant, sense por. Per cert, excursions com la del grup de Daimús a la serra de Segària, es feren amb tota normalitat.

Res, una ocasió perduda.

UN VIATGE, UNA POSTAL.

2011-06-11T03:04:00.004+02:00

Ve l'estiu, s'acaba el curs, agafarem vacances, fa massa calor per a fer les nostres excursions...És moment de preparar i fer alguna excursió més llarga i lluny d'ací, de viatjar, una de les millors maneres d'apendre, de fer cultura i deixar de mirar-se el melic i perdre de vista el campanar.Ara be, el que viatja deu escriure als amics. Després d'haver gaudit de paisatges, persones i llocs del món, a la terraça d'un bar, a l'habitació de l'hotel o a la tenda de campanya, deu omplir una postal. Al llarg de les nostres tres dècades de vida associatiava i cultural, dues persones s'han destacat en eixa bona costum: Pasqual Garrigós i Tere Morant als anys 80 per Lisboa ,Praga... I Jean Lupone per Australia i altres llocs. Eixes postals són uns documents que publiquem per a que s'animeu i feu el mateix aquest estiu. Esperem les vostres postals -no electròniques, amb segell de Correus-. BON VIATGE!

"casa clara potries"

c/.La Safor 18

46721-POTRIES

ÉS POTRIES !

2011-05-15T21:49:00.028+02:00

Encara que les imatges podrien ser de qualsevol excursió, són fotos i racons del terme de Potries. Això és el que preteníem amb la volteta, retrobar llocs i camins, que es pot fer una bona caminada pel poble, entre l'horta i el seca, les sèquies i els tossals...que Potries és pot veure de diferents cantons, en altura, entre tarongers i pins...des de Villalonga o Beniflà...que tenim la ruta de l'aigua, els tossalets i altres passejades...Es tendrien que habilitar i arreglar algunes coses i caminets per a conectar i no topar amb els obstacles de les propietats privades.

LI PEGUEM UNA VOLTA!

El diumenge 15 de maig, un matí gris i plujós, començarem la volta al poble caminant per la partida de la Pedrera, famosa en el passat per la cantera de pedra negra i adintrantnos per la pinada de Bolo i el Motor del Crist al terme de Vilallonga. Pels bancals passarem a la zona anomenada l'Almassita. Enllaçant camins arribarem a la muntanya de la Marta, on poguérem gaudir de la vista de Potries i l'altra part del riu, Ador. Creuant la carretera, continuarem per damunt de la sèquia mare, entre canyars i amb el soroll de l'aigua del riu pel gorg de Merlich. La Casa Fosca, la riba del riu i la Casa Clara, on dinarem molt a gust.Tot un repàs a un bon grapat d'espais del poble i els seus noms, els llimits del terme amb la Font , Villalonga, Ador... L'any que ve tornarem a pegar-li una volteta, caminant per la part nord, amb més horta, molins i camins que fitaran amb la Font i Beniarjó.

ERA EL CASTELL DE VILALLONGA.

2011-04-12T21:33:00.003+02:00

“La resposta correcta és…el castell de Villalonga”. Ningú ho ha sabut, fins i tot Lola, que és llobera, pensava que era el de Forna. Serà perquè és una fotografia presa des del camí de Vilallonga a Forna i amb la distància sembla un castell més gran. Interessant experiència "la excursió misteriosa", la repetirem i així es calfeu el cap una miqueta, és a dir prepareu les excursions vosaltres mateixos.

10 D’ABRIL CONEGUÉREM EL CASTELL.

No havíem pujat mai, encara que sempre l’hem vist des de Potries i quan hem fet la ruta de Forna. La veritat és que queda poc, el suficient per tindre eixa sensació de lloc històric, recordant la Crònica de Jaume I. “CASTELL EN ROCA VIVA, GRAN E FORT”. Magnifica vista del vallet que hi ha darrere dels tossals de Potries, una paret amb els merlets, i la cisterna.(fotos)

LA TARONJA, PER TERRA !

2011-03-28T19:41:00.006+02:00

“La situació dels nostres camps de tarongers és dramàtica, la taronja per terra!Els preus baixos i altres causes estan afonant una economia social,i una manera de viure dels nostres pobles. Portem camí de vorer desapareixer un paisatge verd i un patrimoni rural dels valencians. Deuria preocupar-nos, tenim que parlar !”

XERRADA A POTRIES

Aquesta crida, feta per internet, va tenir resposta organitzant-se una xerrada-col.loqui a Potries. Dijous 24, a les 8 de la nit, al saló de l’Ajuntament. Començaren les intervencions, després de la introducció feta per Vicent Gironés ( article al seu blog: http://vicentgironespascual.blogspot.com/2011/03/la-taronja-per-terra.html )

Ramón Mampel, secretari general de La Unió, va fer un repàs a la situació del camp valencià i els seus mals provocats per les multinacionals del “mon mundial”, proposant alguns canvis de varietats i cultius així com polítiques de qualitat, denominacions i cultura de consum.

Dolors Pérez, va demostrar la seua experiència com a diputada que fou i Pta de la comissió d’agricultura de les Corts valencianes. Pérez va exigir la compensació de la Unió Europea per totes les promeses incomplides aquestos anys i el mal que les polítiques agràries europees (PAC) han fet a l’agricultura valenciana.

Gironés, Mampel, Dolors Pérez i J.F.Peris a Potries.

Joan Francesc Peris va dir que ara és un bon moment per a tractar el tema, anys enrere sols es parlava de la taronja per a dir que la millor varietat era la “solar”. Peris va insistir en allò que deia Dolors, que a l’agricultor s’el tendria que compensar pel sol fet de mantenir el “bosc” i el paisatge Peris creu que la citricultura està ferida, però no morta.

L’acte va continuar fins les 10 de la nit amb nombroses intervencions del public, fense crítiques al mal funcionament de moltes cooperatives de “campanar”, la venda per baix del preu de cost, la necessitat que els Ajuntaments intervinguen d’alguna manera… Haguera donat per a una altra sessió.

BEN GUIATS PEL PARPALLÓ.

2011-03-06T04:14:00.008+01:00

Dins del centre, amb la nostra guia.

Fer excursions no és solament passar un ratet els diumenges, eixir de la rutina de casa i au. Sempre hem intentat donar-vos un mínim de coneixements i "papers" per a interpretar el terreny, com plànols, etc. Tenim que reconèixer el terreny i aprendre en cada eixida per la muntanya. Als darrers anys les institucions, amb el suport i espenta de molts centres excursionistes i culturals, han senyalitzat sendes i camins i el que és més important, han construït centres d'interpretació al principi de cada parc i paratge natural.

La cova del Parpalló, ahí dalt.

13 DE MARÇ, CENTRE PARPALLÓ-BORRELL.

No fa molt, l'Ajuntament de Gandia ha obert el que ens ajuda a conèixer el paratge del Parpalló- Borrell, lloc emblemàtic de la nostra comarca. Aquest diumenge visitarem el centre i la senda que passa per la font i la cova del Parpalló i que després puja dalt de la muntanya...I ho férem molt ben guiats per una treballadora del centre,donant-nos explicacions de la flora, els llocs, etc, sempre amb un to molt pròxim i pegat a les costums populars. Aprofiteu i aneu ! Us deixem l'ellaç:

http://pnmparpalloborrell.blogspot.com/p/el-centre-dinterpretacio-ambiental.html

EL CASTELL DE PALMA.

2011-02-13T20:19:00.004+01:00

Diuen les cròniques, que quan el castell de Bairen es va rendir a les tropes de Jaume I, de seguida ho feren els castells del voltant, com el de Palma. Nosaltres, des de l'a.c. Casa Clara, teníem pendent aquest lloc defensiu de la Safor i hui, diumenge 13 de febrer ,hem pujat per la ruta d'Alfahuir. Una excursió curteta i agradable que ens situa a 300 m., amb una meravellosa panoràmica de la comarca i l'entrada a la Vall d'Albaida. I com sempre el mateix comentari: "mira que sabien estos àrabs..." i també allò de: " el balcó de la Safor".

CARBASSES I BUNYOLS AL PORRAT.

2011-01-29T02:20:00.009+01:00

El motiu que il·lustra els cartells del Porrat de Sant Blai de Potries 2011 són els bunyols. Un canvi d'icona; no és la relíquia ni l'estampa del sant, no són les barquetes i la noria, tampoc la paradeta de torrat, l'esglèsia i l'ermita.

Aprofitant la gran afluència de personal, des de sempre festers i festeres del poble cuinen bunyols per a vendre i traure uns dinerets. Com que és hivern i algun mosset tenen que pegar els visitants, la venda d'aquest postre preparat amb carabasses ha funcionat molt bé i mira per aon, s'ha convertit en imatge del Porrat. Això ens ha recordat que l'a.c.Casa Clara, allà pels anys 80, posarem a la venda un plat amb la figura de la dona portant la carbassa al forn. Queda clar, doncs, l'associació de la carbassa i els bunyols al Sant Blai de Potries. Una nova imatge, arrelada a la gent del poble, que en definitiva, són els que fan i animen la festa.

LA SAFOR, ENFRONT DE LA CUTA.

2011-01-18T15:25:00.007+01:00

Dalt de la Cuta, a quasi 700 m. (per damunt dels núvols, eixe diumenge 16 de gener), teníem enfront el circ de la Safor, i allà baix el riu Serpis buscant el seu camí. Un lloc "de categoria" per a utilitzar el llargavistes. Una ruta que comença des de l'altra part de les muntanyes , darrere de la serra d'Ador, des de Lloc Nou de Sant Jeroni. La Cuta costa, n'hi han molts km., més que pujar al pic de la Safor, és una excursió per a tot el dia, gaudint dels diferent llocs i paisatges: barrancs, bancals de tarongers, les fonts de la ombria, algun troçet de bosc, el ramat pasturant, matolls, la cova d'Orenga, l'aqueducte dels frares de Sant Jeroni. Dalt de la Cuta, amb el seu estret cim, tenim les vistes de la Vall d'Albaida, el Montgó, el Benicadell...i la Safor, el circ i la part per on pugem, estan d'enfront.

DOCUMENT:"CARTA DE JOAN FUSTER"

2010-12-22T00:21:00.015+01:00

11 de setembre de 1981: en el domicili de Joan Fuster a Sueca, esclaten dos artefactes que no van ocasionar danys personals a l'escriptor, però sí al seu habitatge i biblioteca.

La indignació i la solidaritat s'escampa per tot arreu. A Potries, des de la "Biblioteca Centre de Joventut" (que poc després es convertiria en l'a.c.Casa Clara) se li envia un telegrama de suport.

Setmanes més tard rebem una nota d'agraiment escrita i signada pel mateix Joan Fuster i que ací us mostrem. La carta, que amb els anys s'ha convertit en un document, porta el matasegell de Correus a Sueca, el 10 de desembre de 1981.

MIL VEGADES HEM VIST EL RABAT.

2010-11-22T15:43:00.007+01:00

Mil vegades haurem passat per les carreteres de la Font, Rafelcofer i l'Alqueria. Mil vegades l'haurem observat, sempre vegem una muntanya solitària, una illa de la serra de Gallinerra, amb una creu al seu cim, i mai havíem pujat. Aquest diumenge 21 de novembre, li férem cas al Rabat, pujarem i la rodejarem: la creu, el poblat ibèric, les vistes de tota La Safor en 360 graus. La part nord, d'ombria, amb el brollador i la zona recreativa de Quaresma. Baixant ens topem amb la pirotècnica i recordem els morts a l'explosió de fa deu anys, especialment els de Potries. Per acabar, l'ermita de Sant Miquel, modesta i acollidora.

Un dia molt ventós, pero agradable amb la companyia de Mª José de Rafelcofer i la seu gosseta Dana i de tota la gent habitual de les excursions. Felicitem Sefa pel seu aniversari.

LA SAFOR, SEMPRE LA MILLOR.

2010-10-25T14:57:00.001+02:00

Hem perdut el compte de les vegades que l'a.c.casa clara de Potries ha organitzat la Pujada a la Safor... unes 20. Sempre és la que comença la temporada, a finals d'octubre. És la més dura, sobre tot pel primer tram, abans i després d'esmorçar. Coneixem perfectament el recorregut i tots els racons. Hi ha una mena de protocol i costums, com dipositar el cartell nostre signat al piló. Malgrat tot, la pujada a la Safor no deixa de sorpendre'ns. Cada any és diferent: bona visibilitat o boira, els de sempre i gent nova,...També enguany, 24 d'0ctubre, la presència d'antics amics com Blai i Mora així com la novetat de la simpàtica i sociable Maria José de Rafelcofer en una jornada amb bon temps i bon rotllo. La pujada a la Safor, sempre ha estat la millor excursió.

"PINTEM AMB ROMAGUERA"

2010-08-12T01:54:00.029+02:00

L'a.c. Casa Clara ha estat molt unida al pintor de Potries Frederic Romaguera. Fins i tot fou President de l'assoc. durant un periode molt actiu i fructifer, és premi Casa Clara i actualment col.labora amb el grup Amics de Potries. Retratista de persones i personatges, experimentador del pop-art i altres técniques... Volem pintar amb ell, perdó, parlar. Si voleu fer-li alguna pregunta, ara esteu a temps. Per ejemple: Que se sent al ser el pintor i una de les persones més conegudes de Potries?

...UNES SETMANES DESPRES

Fede no para: a Gata de Gorgos penjant art als balcons, una exposició
a Gandia (foto de baix) etc. Al final em rebut contestació a les
vostres preguntes. (comentaris)

1.- Hoy en día, es indiferente el vivir en un sitio u otro para crear. Con los avances de internet se puede estar a la última y en contacto con el resto del mundo. Lo necesario para un artista es estar a gusto donde trabaja y de esa forma la creación nace con mayor facilidad. 2.- Pues, trabajar, como todo el mundo. 3.- Tu, ¿qué entiendes por "bohemio"? 4.- En muchos aspectos ha mejorado en calidad de vida, en cuanto a equipamientos urbanos y respecto a la gente, el pueblo ha perdido un poco de personalidad.

Podeu seguir Romaguera per Facebook (José Federico Romaguera Morant)

ADEU, PRESIDENT !

2010-07-07T02:17:00.008+02:00

Paco Avaria va ser President de l'a.c.Casa Clara entre 1984 i 1987. Ell no li donava importància al carreg, no aportava iniciatives, ni debatia massa... deixava fer. Donava la impressió que passava prou, però crec que era conscient del pas generacional d'eixe moment. A Paco li donarem el premi Casa Clara en 2000, estava molt content i clar, no ho esperava ni es sentia mereixedor. Esteve Sampayo (amic i soci fundador de l'a.c. C.C.), va llegir al seu soterrar una poesia de Miguel Hernàndez, (Elegia per la mort de Ramón Sijé), que amb la mort de Paco, ara comprenem millor:

Un manotazo duro, un golpe helado,

un hachazo invisible y homicida,

un empujón brutal te ha derribado.

Temprano levantó la muerte el vuelo,

temprano madrugó la madrugada,

temprano estás rodando por el suelo.

A las aladas almas de las rosas,

del almendro de nata te requiero,

que tenemos que hablar de muchas cosas,

compañero del alba, compañero.

EL FUTBOL, AMB ELOI POMAR.

2010-06-12T01:50:00.003+02:00

No havíem parlat mai de futbol, vull dir que l'a.c.Casa Clara de Potries no havia dedicat mai una activitat a aquest esport. (Entre altres coses perquè no estava molt ben mirat) El divendres 4 de juny, el jugador professional Eloi Pomar va començar la seua xerrada precisament comentant aquest extrem i com l'epoca franquista va utilitzar el futbol. Pomar va recalcar el paper d'aquest esport com a joc d'equip, integrador de la persona, de superació i esforç col.lectiu. Pomar, de Gandia i que ha passat per equips de 2B com el mateix Gandia, el Lorca, Amurrio, Benidorm, Ontinyent i Puertollano, va ser preguntat per els camps de gespa artificial, la cantera i com no la clau de l'exit de Pep Guardiola.

FEM RUTA DE L'AIGUA.

2010-05-26T01:14:00.012+02:00

Diumenge 23 de maig, fent la "ruta de l'aigua de Potries"

AIGUA, DE MONTIXELVO A POTRIES.

2010-04-29T01:05:00.014+02:00

En febrer, dedicàvem un article a la ruta de l’aigua de Potries (recentment senyalitzada) amb la qual ens sentim molt identificats, símbol del nostre poble. Doncs be, resulta que n´hi han més rutes de l'aigua… com n’hi han més porrats de Sant Blai. A Montixelvo, Vall d’Albaida, tenen una ruta molt singular, que aprofita les fonts , mines d’aigua i barrancs, canalitzanla amb aqüeductes inclosos en grans basses, que aprofiten molins, riu raus, cultius, etc. Aquest diumenge 25 d’abril, gaudirem d’una volteta agradable i fresca, vorejant la falda de la serra, per una SL homologada per a excursionistes, molt ben senyalitzada i explicada. Us deixem l’enllaç de l’Ajuntament:

http://www.montichelvo.es/activitats.html#

Per cert, coneixerem l’Alcalde, que casualment estava guiant una nombrosa excursió. Li parlarem de la ruta de Potries, i ell la de Montixelvo. L’hem convidat a compartir amb nosaltres la jornada del proper 23 de maig. Farem la nostra Ruta de l’Aigua, les sèquies, el riu, els partidors... i dinarem tots junts a l’ombra de la figuera que n’hi ha a la Casa Clara, el partidor d'aigua de la ruta que ens dona el nom des de 1.982.

XERRADA AMB AMADEU SANCHIS.

2010-03-17T01:07:00.005+01:00

S'acaben d'acomplir vint anys de canal 9. Portem molt de temps parlant de la mala qualitat de la tele valenciana i sobre tot de la manipulació dels informatius i altres programes destinats a crear una consciència favorable als interesos de la dreta i pitjor encara, contraria a les propostes dels altres partits i col.lectius valencians. Amb aquest motiu ferem una xerrada el 12 de març amb Amadeu Sanchis, del consell d'Administració de RTVV, a proposta d'Esquerra Unida.

"Hi ha que defendre la tele pública"

Eixa és la conclusió d’Amadeu Sanchis després de fer una repasada pel panorama televisiu actual: la TDT , la nova llei audiovisual etc. Segons Sanchis, la tele pública, Canal 9, TVE, TV3 etc, són l’única garantia de pluralitat i servei a la societatat en moments de fussió de grans cadenes, on predomina el perfil comercial i dretà.“Hi ha que atacar la gestió i gestors de canal 9, no als treballadors”, va dir el conseller de RTVV.

Com anecdota de la nit, Amadeu es va comprometre a demanar el seguiment televisiu del Porrat de Sant Blai en el prograna "Cor de Festa" responent uns comentaris de l’Alcalde de Potries, present a l’acte.

POBLAR ELS DESPOBLATS.

2010-03-04T01:57:00.009+01:00

DESPOBLATS MORISCOS A LA VALL D'ALCALÀ.

Expulsaren els moriscos en 1609 i la Vall d'Alcalà va quedar despoblada. Amb molts esforços aconseguiren donar-li vida. Als darrers anys del segle XX, s'han tornat a despoblar. Que coses te la vida ! Que haguera estat d'eixos llocs amb els moriscos? Per impedir que es quede buida la Vall, tindran que tirar ma de les restes d'aquells que tiraren.

Diumenge 28 de febrer visitarem -una vegada més- la Vall d'Alcalà. Amb motiu dels 400 anys de l'expulsió d'eixa més que tercera part dels habitants valencians, "els moriscos". De la ma de Fernado Alcaraz, naixcut a la Vall i que la vida tambè el va expulsar, entrarem a les cases de l'Absubieta i la Criola. Alguns podiem notar la vida d'eixos valencians de fa més de 4 segles.

Coneguérem l'Alcalde, ens va donar bones notícies sobre l'aprofitament d'aquest patrimoni cultural, que segurament farà vindre gent a visitar i a poblar la Vall d'Alcalà.

SOM RUTA DE L'AIGUA.

2010-01-31T04:36:00.024+01:00

Quan en 1982 nomenarem la nostra associació amb un dels elements de les construccions hidràuliques del terme de Potries, la casa clara, la gent no li donava massa importància, era practicament desconeguda en la comarca. Després de molts anys de revindicacions, i activitats, ja podem gaudir de la ruta de l'aigua, senyalitzada i amb informació. Hui en dia, la ruta de l'aigua és molt popular entre els saforencs i una senya d'identitat de Potries. A l'a.c. casa clara ens sentim particeps, hem contribuit a fer el poble de la ruta de l'aigua; som ruta de l'aigua. Ens felicitem i felicitem a l'Ajuntament per fer-ho realitat, que continue promocionant i protegint aquesta xarxa, fruit de l'ingeni i necessitat dels potriers de fa molts segles.

ASSAGADORS I COVATELLES (PR V 347)

2010-01-26T15:18:00.014+01:00

LES SENDES DE LA FONT D'EN CARROS.

Diumenge 24 de gener, Xavier Ribes del c.e.Castell de Rebollet de la Font d'en Carrós, ens va explicar la ruta de les Covatelles i els Assagadors (foto). Als darrers anys contactem a sovint amb ell. Teniu la seua web a la barra lateral. Una vegada més el mal oratge va mal fer la excursió, no podent acabar-la per la pluja i la boira, encara que pujarem al cim de les Covatelles, observant pel camí la gran quantitat d'arbres, la mola partida de la pedrera que hi havia i els marges del camí d'assagadors. Enfí, una senda per a tornar a programar, uns valents excursionistes (Paco, Casimiro, Vicent...) i un bon rotllo amb l'amic Xavier, de la Font.

"VAM FER LA CREU" !

2009-12-21T21:50:00.005+01:00

Clar, amb els dies de fred, pluja i neu que està fent i per la dificultat de la ruta, algú pot pensar -pel títol de l'article- que ho passarem mal. Tot el contrari, aquest diumenge, 20 de desembre, l'oratge va fer una treva, amb un dia assolejat i molt bona visibilitat (fins i tot Eivissa). Un PR-V 38 ben senyalitzat, amb unes sendes en bones condicions i varietat: parets per a escalar, coves, casetes de pedra dels pastors, pins i replantacions de carrasques, fonts, etc, El 20 de desembre pujarem a la muntanya de Tavernes de la Valldigna, ferem la creu. Quan tingau un millor dia, ací teniu més informació per a que recupereu la excursió.

http://erorfos-senderisme.blogspot.com/2007/11/prcv-38-els-camins-tradicionals-de.html http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/ficheros_nodos/val/032-33PR038_v.pdf

ENLAIRAR-SE DES DEL BENICADELL.

2009-11-23T22:14:00.014+01:00

Teníem la impressió de ser pardals que des d'una altura de 1.100m. Podíem pendre el vol, ajudats pel vent que feia aquest diumenge 22 de novembre. A la vista no sols tota la vall d'Albaida i el Comtat, sinó més enllà: el Montgó i el mar, Aitana, el Montduber, el Montcabrer...a vista de pardal. Tots els components de la excursió no hi arribaren al pic, per el vertig i el cert perill que comporta la cima, per tant no han eixit en la foto.

XOPATS PER LA SAFOR.

2009-10-18T21:51:00.056+02:00

Portem tres anys de pluja pujant a la Safor. 18 d'octubre, l'aigua ens va pillar baixant del piló. Ferem camí fins la font dels Olvits, on dinarem.

FOTOGRAFIEM PERE HUERTA

2009-09-22T21:47:00.017+02:00

Pere el vaig conèixer en Gandia, en el mateix edifici on vaig anar a viure. Prompte conectarem i es va incorporar a l’a.c. casa clara, col.laborant en moltes activitats i amb iniciatives pròpies fins el punt que li atorgarem el premi Casa Clara. Pel temps va canviar de rumb apareixent en el mon de la fotografia i altres disciplines, arreu de la Safor. L'hem retratat amb preguntes:

-Pere, no tens "massa barcos" en la mar?

Sembla que siguen moltes les activitats que faig i molt diversificades, però tot es resumeix en la creació d'un mateix llenguatge expressiu que vull canalitzar a través de la imatge i la paraula.

-Fes-nos una foto teua, com és Pere Huerta?

Ara mateix sóc inquiet, però em vec discret, amb molta càrrega d'introverssió, més amic del silenci que de les veus altisonants i més inclinat a la idea d'un jo col.lectiu, d'arrimar els muscles. Pels camins de la creativitat, veus la societat i els valors d'una manera més senzilla i autèntica.

-Queden pocs autodidactes i voluntariosos?

Hi ha molta gent vàlida i autodidacta a la nostra comarca en totes les disciplines i és una sort. Qui són autodidactes, tenen ja d'entrada moltes portes tancades per la "titulitis". En el meu cas no es cap objectiu obrir portes. Si faig alguna cosa sempre serà com a mitjà d'expressió personal, la creació en sí i per sí és autèntica. Hi ha gent que aixó encara no ho ha entés i es prostitueix per càrrecs.

-Ara, amb la càmera digital, tothom és artista?

La fotografia és per damunt de tot art. Defenc les possibilitats que representa una càmera digital, significa la democratització del procés fotogràfic i facilita l'accés a un mitjà creatiu. Ès egoista impedir-ho a la resta de la gent, abans era cosa només d'alguns professionals i gent amb molts recurssos economics.

-Quins records el venen al cap de l'a.c. casa clara?

Ací he conegut a la gent més fantàstica al front d'una associació. En ella he aprés a sumar esforços per il.lusionar a la gent.

EN RECORD DE JOSEP Mª JIMENEZ.

2009-07-30T19:16:00.012+02:00

El fotògraf i conegut nostre Josep Maria Jiménez, ens ha deixat. Tenia 47 anys i ha mort a la seua ciutat, Barcelona. El recordarem per l' exposició en la Casa Abadia de Potries en Sant Blai de 2005. La imatge és la targeta de dita mostra. L'amic Pere Huerta, ens el va presentar.

ON SOU ?, QUE FEU AQUEST ESTIU ?

2009-06-26T00:38:00.042+02:00

Fa calor, la gent s'en va a les casetes, tothom a estiuejar!. Digueu en quin lloc passeu l'estiu, alguna excursió o viatge que fareu i si voleu recomanar algo.
(Vicent Gironés): "...ja hi soc a Els Poblets, La Marina, aprop de l'Almadrava, platja tranquila, de pedra i aigua neta... Aniré a pujar en barca a la marjal de Pego, és de bades, un plaer a poqueta nit, ací l'aigua es dolça i fresca...
Alguns dies, quan treballe a Gandia, em quede a Potries, en casa de ma mare. A festes passaré tota la setmana i no em perdré -com als darrers anys- el festival internacional de música i dança de Beniarjó... Bon estiu a tothom! " On ets Ausiàs, Maria, Pere, Roger, Lola, Paco...? Casa Clara de Potries, estiueja, però hi som ací. A viure, que és estiu!

TOTHOM VA PARLAR DEL VALENCIÀ

2009-05-26T21:21:00.017+02:00

ALANDETE OPTIMISTA AMB L’ÚS DEL VALENCIÀ.
Divendres 22 de maig, el professor de valencià i sociòleg Pep Alandete, es va mostrar optimista sobre l’estat de la nostra llengua, tenint en compte la perspectiva històrica.

Amb una llengua a punt de desaparèixer, “estigmatitzada” i prohibida per la dictadura franquista, s’obri un període de “resistència”, el moviment universitari i social dels ’60 i ’70 (la nova cançó) i final i fonamentalment la llei d’ús i ensenyament de Joan Lerma i Ciprià Ciscar en 1983.
Malgrat la política de “minorització” i confusió de la dreta, ja en temps democràtics –batalla de València i Governs del PP-, la fidelització de molts valencians, especialment de comarques centrals, està salvant el català/valencià, la llengua pròpia.

Tots els presents parlaren: Esteve va recordar els anys de la nova cançó, teatre i activitats a Potries ,vivències en llocs del mateix idioma (Tarragona) i com ara l’església catòlica ha tornat al castellà a Potries. Maria i les seus amigues “trauen la llengua” al cap i casal –als col.legis i universitats-. Juanfer li parla valencià a la botiguera de la “xicoteta València” és a dir Gandia, a Pasqual no l’atenen en valencià declarant. Tere comenta els primers anys- molt durs- per implantar el valencià al col.legi de Potries.

I altres comentaris i preguntes, quasi totes contrastant la idea positiva de Pep Alandete, que insisteix en el canvi d’una llengua considerada fa poques dècades com d’analfabets a ser ensenyada a les escoles i parlada als mitjans tot i quedar molt per fer i hi haure molts entrebancs, que amb actituds com les mostrades pels assistents a la xerrada, aniran consolidant i ampliant l’espai social del València.

A L'ALTRA PART DE LES MUNTANYES.

2009-04-28T21:34:00.000+02:00

BEGUÉREM A LES FONTS DE CASTELLONET.
Aquest diumenge 26 d’abril hem anat a Castellonet de la Conquesta, a caminar pel PR V 343 i beure a les seus fonts (gauet i nova), neiximents de muntanya que donen humitat i verdor a una ruta i un vallet ple de tarongers, encara que ferit pel pas del gasoducte i amb sarvatxos propis de zones caloroses. (Bons camins i sendes ben senyalitzats.)
Quan era xicotet observava des de Potries les muntanyes que tenim a ponent. Els dies que bufava el vent des d’allí, semblaven més aprop i de “pelicula”. Em preguntava que hi hauria a l’altra part, sols sabia que el castell i la cantera era Ador. Pel temps i fent excursions, he anat situant el que hi ha darrere.
Tornant cap a Potries, em vaig girar i li vaig dir a Casi: -“Veus aquell cim entre Vilallonga i Ador?, és la Cuta, a l’altra part de la muntanya, allí baix està Castellonet”.
Per cert, tindrem que tornar al PR V 343 i pujar a la Cuta per gaudir de la vista de les dues parts: la vall de la Safor i la vall del Vernissa.
Mentre redacte la crònica, mire per la finestra, des de Gandia, a ponent s’amaga el sol entre el molló de la Creu i el Montduver. Que hi haurà a l’altra part d’eixes muntanyes?

TORMOS, MIRADOR DE LA RECTORIA.

2009-03-24T21:32:00.000+01:00

COLORS I OLORS DE LA MARINA.
Diumenge, 22 de març, esmorçant al calvari de Tormos, envoltats de floretes "rogetes i blavetes" i d'un olor de muntanya, ens adonem que ja hi som a la primavera. Des d'ací comencen les sendes: a l'esquerra a la cova del barranc de la palla i a la dreta cap a dalt, a la serra i a Ebo. Nosaltres agafem aquesta, al poc de pujar admirem el paisatge de la Rectoria, la verda vall d'Orba serpentejada pel blanc llit del riu Girona, a l'esquerra Segària amb els seus pobles (Rafol, Benimeli, Sanet i Negrals) i al fons el Montgó i el blau de la mar.Arribem dalt, n'hi ha una casa en runes i uns garrofers, tornem al mirador de la Marina i ara ens fixem més en les parets altes i els pics que tenim davant: és la serra del Cavall. Continuem pels seus peus fins arribar als penyals d'on podem veure cingles, penyes i el barranc amb la cova rupestre enreixada. Baixem,la vegetació del barranc no ens deixa acostar-nos a la cova. No passa res, evitarà que algun "baure" hi arribe a fer alguna trastada
TOPAREM AMB LA PEDRA
Parlant de coves prehistòriques, provarem els "materials lítics", és a dir les pedres amb les que feien astrals i altres ferramentes. Es que eixir se'n de la senda te els seus perills i les roques cada vegada estan més afilades. La pedra no estava en el camí, recordant el mariatxi. Amb unes cures improvisades, continuarem per una travessa a buscar una senda que teníem enfront i aixina fer més curta l'anada.De nou colors i olors, arbres frutals amb les flors blanques. Vam dinar a l'area recreativa Costera de Moll, un lloc recomanable per a berenar la mona , ara en Pasqua. Enfí, ferits però ben distrets els sentits, una excursió més.

OTOS, OMBRIA I SOLANA

2009-02-23T20:37:00.000+01:00

BENICADELL I RELLOTGES A OTOS.

Diumenge 22 de febrer, un dia amb el sol que fa "funcionar" els rellotges del poble d'Otos (Vall d'Albaida), situat a l'ombra de la serra del Benicadell. Otos, a banda de conèixer el poble i els rellotges, és un altre lloc des d'on "atacar" el Benicadell, agafant la carretera que va a Beniatjar, pujant cap als tossals i enllaçant amb el PR-222. N'hi han varies combinacions com fer una circular pujant per un lloc i baixant per un altre. (El SL-CV 10, que utilitzarem al baixar està en el seu final tallat per les barrancades). Semblava curta i fou més llarga, prop de 10 km., semblava poca cosa i va estar molt plena: llauradors podant els bancals d'oliveres, el cim del Benicadell -un àliga que vigila les comarques centrals-, restes del castell de carboneres, la vista magnifica d'una vall blanca i al fons el blau del pantà de Bellús, una nevera, fonts i més bancals de frutals. Dinant al poble -bon embotit- saludarem l'Alcalde i després visitarem "Ca les Senyoretes", un Hotel-Restaurant -referent cultural i turístic- regentat per Joan Olivares, amb el que parlarem, recordant el seu pas per Potries, amb els seus llibres i els rellotges de sol que va idear. Vos deixem la web de Ca les Senyoretes, on trobareu tota l'informació per a fer excursions, els rellotges de sol i altres coses: http://www.ruralotos.com/

PARLEM DEL SANT BLAI 2009

2009-02-09T21:40:00.001+01:00

El porrat de Sant Blai de Potries és una manifestació festiva, cultural,de tradicions, amb tantes vessants que no pot ser avaluada per una sola persona o col.lectiu.
Vos proposem que tots (Maria, Vicent, Ausiàs, Pep...) comentem la edició d'enguany. Jo obriré el debat.
AUSIÀS, EL TIO PEP I EL FRED.
Un altre porrat amenaçat pel mal temps, enguany el vent gelat, molta gent, però. Per a mí, l'any de Raça Borda i Ausiàs, l'he descobert, un bon animador musical i de Potries. Les meues filles tenien un altre objectiu: els actors de "L'Alqueria Blanca". Crec que ha estat una bona idea convidar-los, en especial al TioPep (Berna Llobell , de Potries també). Al porrats han vingut polítics coneguts com Enric Morera i Joan Ribó, membres del Consell Valencià de Cultura. Deurien continuar aquestes invitacions?, qui podrien portar? La fira de l'estoc comercial és una versió moderna de les paraetes que es col·locaven al voltant de les esglésies i ermites, iniciativa molt acertada, no?
M'ha semblat ridícul rotular en castellà els sants que pengen pels balcons (SAN BLAS), anacrònic, i un pas enrere després de molts anys d'esglèsia, poble i Ajuntament en valencià, el meu, de tota la vida, li diuen BLAI.

ENTREVISTEM AUSIÀS DE RAÇA BORDA

2009-01-24T18:53:00.001+01:00

Ausiàs Garrigós Morant, Potries, 20 anys, estudia clarinet a Castelló i enginyeria a l’UPV.

-Com sorgeix el grup?

Les primeres notes junts van sonar dels instruments de quatre o cinc músics amb qui vaig tindre la sort de tocar, assajant en una cambra; tocàvem rock, punk, i ho fèiem, moguts pel moviment musical que no sols es queda en notes i que té un contingut reivindicatiu en les seues lletres, del que un sent parlar tant. Al poc temps, el grup passà d’estar format per bateria, baix, i dues guitarres, a comptar amb 6 músics més. Vam unir un grup més rocker amb un projecte de grup de fer música també alternativa, però que abarcara més músiques, i amb la il·lusió de tocar junts i de, sobretot, disfrutar.
-Presenta-nos els components de Raça Borda.
Ara el grup està format per bateria, percussió llatina, baix, dues guitarres, teclat, tres vents, i el cantant .(Toni, Cristian, Paula, Ausiàs i Rubén, Andrea, Cristina, Carles, Xavi, Ramón, i Adrià). Som deu músics e diferents pobles de la Safor; de Beniopa, Benirredrà, Gandia, Bellreguard, i Potries.
-Feu algo més que reagge i ska amb dolçaina?
El reage i l’ska amb dolçaina i en valencià que ha aconseguit moure aquest ambient és una cosa que influència també musicalment a la gent, però després d’escoltar molta música necessites fer algo més personal, i per a això intentes donar-li un altre estil, sense deixar els origens.a ritmes més funks, més salseros i jazzístics...el difícil i més divertit és saber fusionar-ho. Intentem fer lloc en la nostra música a tota cosa diferent i idea original.
-Hi ha cançó després de la “Nova Cançó”?
Al País Valencià, degut a causes polítiques més que res, ha costat moure aquest corrent que recolza la nostra cultura, que vol fer-se vorer i que s’expressa en valencià.Els primers grups que han fet açò, després d’Ovidi, i que han aconseguit tindre un èxit entre la gent més jove i han mobilitzat són Obrint Pas, la Gossa Sorda, que després de 15 anys amb ska i reage no paren de tocar d’escenari en escenari. Cada vegada hi han més grups que canten en la nostra llengua, però mai en són massa. Tota pedra va fent paret, i encara que es continua sense recolzament, cada vegada hi han més ganes.
-Quins projectes teniu? Per a quan un disc?
El nostre projecte és seguir tocant i assajant, fer coses noves, millorar i disfrutar amb l’experiència. Tenir cada vegada més concerts és una cosa que motiva, eixir a altres llocs, com quan vam estar per Barcelona, fa poc, i passar-ho bé dalt i baix l’escenari siga on siga.
Al nostre espai web - www.myspace.com/rasaborda - ja es poden escoltar algunes cançons que vam enregistrar fa un temps en una maqueta, però com que van eixint noves cançons, ja està per l’aire el projecte de tornar a fer alguna gravació.
-Ausiàs, et desitgem molta sort al concert de Potries, hi anirem!, ah! i tens un lloc al nostre coret, bé al blog (a la columna de la dreta els vídeos de Raça Borda)

CREMADES DESPERTA INTERÉS

2009-01-24T17:44:00.000+01:00

EXIT DE LA XERRADA SOBRE URBANISME.

Divendres 23 de gener va tindre lloc la xerrada de Roger Cremades "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani". El saló de la casa Ajuntament presentava un ple total, demostrant l'interés de la gent pels temes de territori, medi ambient, etc. Cremades va començar amb imatges i comentaris de les pedreres, els incendis, la desaparició dels dunars, la falta de sorra a les platges, les marjals...per a continuar amb les causes del boom urbanístic i consequencies: contaminació atmosfèrica, riuades..., incidint en la transformació del nostres pobles i ciutats mediterranis en ciutats difuses, de centres comercials, xalets i urbanitzacions de "persianes baixades", on es fomenta l'us del cotxe i la pèrdua de la cohesió social i veïnal.
El públic va preguntar pel futur de l'agricultura a la Safor, la platja del Ahuir, les platges del sud, la culpabilitat d' aquest urbanisme salvatge...Al finalitzar, Roger Cremades va signar exemplars del seu llibre, el qual recomanem des d'ací (editorial riu blanc).
Ens queda una amistat i un record molt bo de Roger Cremades, un jove ben preparat, actiu i necessari al moviment ecologista de la nostra comarca. Des de casa clara de Potries t'animem i seguirem llegint els articles de premsa i el teu bloc "Pel paisatge" (a la columna de la dreta)

RECUPERANT 2008

2008-12-30T00:39:00.000+01:00

MES DE 25.
2007 fou la celebració -en primavera- del 25 aniversari, 2008 ha estat la continuació, més vida, tenim més de 25 anys. Recuperem coses que no s'han publicat al blog. Comencem amb una xerrada de J.M.Alfaro, delegat a la Safor del diari Levante, amb motiu dels 20 anys d'edició comarcal. (foto) Vegerem les imatges dels fotògrafs i el nostre muntatge (el teniu a la columna),fou divendres 18 de gener.
Febrer:Porrat de Sant Blai, dos anys sense presència, no fem exposicions, ja que deixarem la casa Abadia perquè el rector...

Un intent de fer la segona part de "Fernando d'Alcalà" va fracassar per problemes familiars.
En abril, amb el plànol en la mà: Segària, per Benimeli, descobrim la part nord, la ombria de la serra, plena de vegetació, fonts, parets humides, restes històriques d'íbers i àrabs. No hi han senyals,però arribarem dalt, a les antenes.

La pluja de maig no va impedir fer el sender d'Aielo de Rugat, una sorpresa. Barranc cap a dalt, xorrant l'aigua i ploguen. Paisatge bonic i el castell. Més aigua i més pluja. A migdia va esclatar la traca de les comunions,arribant al poble. Amb la calor, a estiuar. En passar les festes de Potries, la fira de Gandia i el pont d'octubre,comencem la temporada amb la Pujada a la Safor, el castell de Bairén i la bassa de Benirrama. (Això ja ho teniu al blog). Aquest diari pot ser siga - el millor que ha passat en aquest 2008, li dona més vida-encara que virtual- tenim més de 25 anys.

CASTELL I BASSA DE BENIRRAMA.

2008-12-21T21:58:00.000+01:00

" MERAVELLES DE DIÀNIA "

(Com diria el recordat Joan Pellicer, que te dedicada una placa en la bassa de Benirrama). Eixe xicotet llac ha estat tota una sorpresa, una meravella en uns valls de Gallinera i Ebo que transmeten pau i tranquiliat ; no deurien canviar ni tocar-se aquestos paisatges. Declarar-los parcs naturals i humans. Junt a la coneguda ruta a Ebo i Alcalà per la "foradà" deguem afegir ara la pujada pel castell de Benirrama, rodejant o no el conegut Xillibre o repetidor de Pego amb més de 700 m. Les vistes són espectaculars: la vall de Gallinera i la seua entrada des de la mar. Per això es va construir el castell dalt d'eixa roca, per vigilar; que li ho diguen a Al Azraq i a Jaume I, que estigueren uns anys disputanse'l. Per cert, l'accés està tancat i és fotut .

Encara hi han llocs i fets que cal conèixer i descobrir per u mateix, amb uns plànols i alguna explicació com la que ens donà Xavier Ribes (c.e.castell de Rebollet de la Font). Participarem aquest diumenge preciós -previ al nadal-d'una bona excursió amb algun moment de desorientació per falta de senyals i concentració -després de dinar- això, també és excursionisme, enganyar-se, tornar enrere, explorar.

Bona companyia dels nous amics de Miramar i de Toni i Merxe del Grau. En Potries posarem algunes faltes. Fins l'altra que serà al febrer.

Us deixem referències sobre història del castell i pujada a la bassa de Benirrama:

http://www.xtec.net/~jortola/castells/castell%20benirrama/castell%20benirrama.htm
http://elqueensenvolta.blogspot.com/2008/02/eixida-la-bassa-de-benirrama.html

EL CASTELL DE BAIRÉN.

2008-11-27T23:52:00.002+01:00

VAREM CONQUERIR BAIRÉN

Diumenge 23 de novembre, un bon dia de tardor -d'eixos que enguany en tenim pocs- un grup férem història, pujarem al castell de Bairén. Esmorçant llegirem el famós text del Llibre dels Fets:

"I, quan això fou passat, entraren a la vall de Bairén i parlarem amb l'alcait que tenia el castell de Bairén..."

El col.loqui estava en marxa, parlarem de l'época

àrab, la conquesta del rei Jaume I i la repoblació

de Gandia i la Safor i del castell.

Per cert, el castell i el seu voltant el trobarem un miqueta abandonat, aturada la restauració i amb moltes mancances, tot i que és un símbol a Gandia i La Safor, començament de l'actual societat cristiano-occidental.Us recomanem pujar al castell -pel carrer la muntanya de Beniopa-i fer un poquet d'història, us deixem les referències.

www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/97.pdf
la fitxa de patrimoni del castell.

LA PUJADA A LA SAFOR

2008-11-13T19:14:00.001+01:00

AMB LA SAFOR, NO FALLEM!"

Malgrat el mal oratge dels dos darrers anys, la tradicional pujada a la Safor s'ha fet, encara que de manera simbòlica. L'any passat anàrem a esmorçar al paratge recreatiu que hi ha aprop de L'Orxa, la font dels olbits. Enguany estaguerem en la primera riba del circ, on sempre esmorcem. La boira no ens deixava veure res...el terreny i la vegetació, però, no estava mullat. A la revista "15 dies" diu:

"...casa clara de Potries, acudeix a la serra , com si d'un homenatge es tractara. L'home ja la fallat prou: pedreres, incendis...Des de fa més de 25 anys, la Pujada al cim que dona nom a la nostra comarca, forma part de la vida d'una gent i una assoc.de Potries i la Safor."

Quedem, doncs, el darrer diumenge d'octubre de 2009, no fallarem!